“El Centenar de la Ploma protegia a la Real Senyera, tant en la guerra com en la pau”.

 

Miquel Ramon i Quiles (Valéncia, 27 de juny de 1951) Fon diputat en les Corts Valencianes entre 1987 i 1991 i 1992-1995, i senador entre 1991 i 1995 per Unió Valenciana. En l’àmbit cultural fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat 1984-1987. És fill de l’exalcalde de Valéncia Miquel Ramon Izquierdo. En l’actualitat és Lloctinent General de l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma i membre del Casal Bernat i Baldoví.

 

Gran part dels valencians ho sabran ya, pero, ¿qué és el Centenar de la Ploma?

El nom de Centenar ve de que eren cent hòmens, i de la Ploma perque duyen en el casc una ploma de garsa, els valencians li tragueren popularment este malnom a la milícia valenciana de l’época foral que es va quedar de manera definitiva. La seua missió era la de protegir l’estandart real: la Real Senyera del Regne de Valéncia, seguir-la en el combat.

¿Ademés de custodiar a la Real Senyera quines atres funcions tenien?

El Centenar de la Ploma era el cos de milícia que acompanyava, escoltava, guardava i protegia a la Real Senyera, tant en la guerra com en la pau.
La protecció de la Real Senyera s’ha de considerar com que el Centenar de la Ploma, al tindre la missió de protegir al símbol màxim de la Pàtria, havien de lluitar per tot allò que li és propi.

Des de fa temps ha existit controvèrsia sobre el seu orige ¿Quí fon el creador de la milícia, Jaume I o Pere II?

Com qualsevol fet històric hem de recolzar-mos en la documentació que existix, ningú estàvem en eixa época, aixina que són els estudiosos de la matèria els que han de donar la llum.
Interessadament alguns han vingut desvirtuant l’interpretació dels escrits que relaten els fets. Per a evitar eixa manipulació el Centenar de la Ploma actual ha editat el llibre del nostre Cavaller el Professor En José Ballester-Olmos “El Centenar de la Ploma en los documentos”, magnífica recopilació de tots els documents trobats en qualsevol archiu que fan referència a la Milícia valenciana.
Encara que és cert que en época de Jaume I poguera haver un cos d’hòmens que protegien directament l’estandart real, se li atribuïx al rei Pere I el Cerimoniós com a creador d’un protocol i cerimonial molt especial per a la Real Senyera, símbol del Rei, la Ciutat i Regne de Valéncia, pel qual no podia inclinar-se davant ningú i lo que resulta evident és que el 3 de juny de l’any 1365 redactà l’otorgament d’un privilegi Real per a formar la Milícia valenciana permanent per a custodiar la Senyera Real; que la seua custodia s’encomanà al Mestre Racional, que li l’entregava al Justícia de lo Criminal per a les commemoracions ciutadanes i al Cap del Centenar de la Ploma per a les eixides per contrafurs o en defensa del Regne.

El Centenar de la Ploma és part fonamental de l’història del Regne de Valéncia. ¿Creus que es deuria promocionar de manera més activa des de la Generalitat Valenciana?

Cada poble és com és i el nostre és aixina i, ademés, m’agrada cóm som.
Els valencians som molt zelosos de lo que és nostre i al temps que reconeixem el valor de les coses no li donem importància.
Efectivament el Centenar de la Ploma resulta un monument històric dels valencians, al que caldria protegir-lo i potenciar-lo. De moment en el reconeiximent de la seua existència ya és un pas.

En l’actualitat existix l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma ¿Quàn naix?

Quan en 1707 a resultes del Decret de Nova Planta es va ordenar “Picad todos los escudos de la muralla y de la Ciudad para que un día olviden que fueron Reino y fueron libres” Amagaren la Real Senyera en una arca en tres claus, fon abolida la Milícia que la custodiava, es va prohibir l’us de les armes en la Ciutat i dissolt el Centenar de la Ploma.
La resistència del poble va donar pas a la costum de “la mocaorà” en la que els hòmens donaven a les dones un mocador en els trons que anaven a tirar camuflats en fruites i verdures.
Des del Segle XVII existix constància de que una reproducció de la Real Senyera continuà eixint en la processó del Corpus, mantenint-la viva en el recort i això va fer que pervixquera com a símbol dels valencians. La pressió del poble valencià va conseguir que tornara a eixir la Real Senyera en el centenari del 1738 de la conquesta del Regne per Jaume “entre el deliri del poble, per a celebrar el V Centenari de la conquista per Jaume I”., durant els sigles XVIII i XIX. Puix be, encara que sense un manament real, desde llavors, el poble va formar un grup que acompanyava, escoltava, guardava i protegia a la Real Senyera. En les celebracions del Centenari de 1838 reapareix definitivament la Real Senyera, davant l’exigència del poble valencià de recuperació del símbol patri per excelència.
En la Constitució de 1978, en la que pareixia que quedava abolit el Decret de Nova Planta, en alguns casos sí va a ser aixina. Frut d’este canvi va ser la reconstitució de la Companyia del Centenar de la Ploma que va ser inscrita en el Registre d’Órdens Militars del Ministeri de l’Interior, baix la denominació històrica de ”Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de l’Almoina”·

¿Quines funcions i activitats realisa?

El Jurament dels nous Cavallers, que intenta ser lo més pròxim a l’històrica formula d’ingrés, diu: “Nos, Cavaller, Ciutadà del Regne de Valéncia, Jure davant de Deu i de sa Sacratíssima Mare que ab l’ajuda del nostre Patró, el cavaller Senyor Sant Jordi, defendré la nostra Real Senyera, l’integritat territorial del Regne de Valéncia, ses llengües i sa cultura, com a hereu de sa història, la qual assumixc en tota plenitut, fins a ser digne dels antepassats del Centenar de la Ploma”
Crec que en eixe jurament queda clar a qué es comprometen els nous membres del Centenar en el seu ingrés.

¿Quí la componen?

Cent hòmens fon en el seu inici i un màxim de cent són en l’actualitat. En estos moments ne som cent justets en l’incorporació de l’últim creuament.
Ademés al complir l’edat de 70 anys els cavallers poden demanar el passe a la situació de Cavaller emèrit deixant el pas a uns atres més jóvens.
Ademés existix l’Almoina de Sant Jordi a on s’incorporen les persones que reunixen mèrits suficients realisats en pro de la societat valenciana.

En els últims anys entitats i partits polítics han propost que el 9 d’Octubre deuria ser el Centenar de la Ploma el portador de la Real Senyera i no els polítics ¿Quina opinió teniu al respecte?

Hem de dir que per a la formulació de la Declaració de la Processó del Nou d’Octubre com a Be d’Interés Cultural Immaterial, que inicià el Cap i Casal, se mos donà trasllat de l’expedient en el seu inici per part de l’Ajuntament, al considerar-nos com a part essencial de l’acte. El proyecte era absolutament infumable, per lo que vàrem fer alegacions al mateix aportant l’estudi que Lo Rat Penat havia fet al respecte i el resultat fon que acceptant les nostres alegacions es va redactar el Decret de la Generalitat en la que s’arreplegaven perfectament.
El que en els actes del 9 d’octubre fora el Centenar qui portara la Real Senyera seria la conclusió llògica del respecte a l’història.
En l’actual Capítul estem treballant en eixa direcció.

Hem vist que heu recolzat activament la recuperació del Dret Foral Civil Valencià ¿Per qué?

El compromís que adquirim a l’entrar a formar part del Centenar mos obliga a una defensa incessant dels Drets valencians, a la recuperació de la nostra idiosincràsia i les nostres peculiaritats que com a poble diferent i diferenciat tenim.
El Dret Civil valencià no és un caprig, és el Dret en el que els valencians hem vingut desenrollant la nostra personalitat i és el Dret en el que nos sentim cómodos.
Quan l’implantació borbònica, en la que varen ser reduïts a les costums de Castella tota la llegislació particular, només va ser al Regne de Valéncia a qui no se li va tornar el seu propi, a pesar d’això el poble ha anat buscant la manera de regir-se segons ell. L’Estatut d’Autonomia en la seua darrera reforma va assumir la potestat de llegislar en les Corts Valencianes el Dret Civil. Això va ser aprovat pel nostre parlament i refrendat per les Corts Generals, tant en el Congrés com en el Senat.
Resulta que un tribunal més polític que jurídic com és el Tribunal Constitucional va contradir la voluntat expressada pels representats del Pobles en les càmares llegislatives i anular de fet la potestat estatutària.
L’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma, ha alçat la veu en reclamació del seu Dret Històric.

Des del Capítul utiliseu les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a codificar l’idioma valencià. ¿Creeu que esta normativa té futur?

El nostre companyó Cavaller del Centenar Mossén Òscar Rueda i Pitarque ha escrit i publicat un llibre en eixe títul: “Té futur la normativa de l’idioma valencià”. Ad ell em subscric en l’esperança sempre ficada en la força del poble valencià.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: