El nom en valencià és “Elig”, fins que a partir dels anys 60 el catalanisme començà a usar “Elx”

#ENTREVISTA a Josep Esteve Rico Sogorb, escritor, historiador, gestor cultural; crític, corrector i agent lliteràri; blogger, poeta i periodiste valencià naixcut en Elig en 1965. És titulat en llengua valenciana per Lo Rat Penat. És diplomat grau mig en llengua i cultura valencianes pel Centre PostGrau de l’ Universitat Politècnica de Valéncia mijant el programa ‘Engloba’. En 2013 fon nomenat acadèmic de l’Institut d’Estudis Valencians. Es president des de l’any 2000 del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano.

1- ¿Cóm va nàixer el Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano i en quina finalitat?

Va nàixer el 17 de giner de 1976 com a Grup Cultural Ilicità “Regne de Valéncia” en la finalitat de defendre, enaltir i promocionar la cultura autòctona i protegir els simbols d’identitat que estaven en perill, llavors.

2- ¿Quines activitats desenrolla en l’actualitat l’entitat?

 

En l’actualitat ademés de mantindre les raïls de l’idea fundacional identitària valencianista; fem activitats locals de caràcter ilicitaniste com defensa del patrimoni local, dels simbols identitaris ilicitans, de la cultura autòctona d’ Elig, tradicions, costums, festes, folclor…pero també apostém per les disciplines de vanguarda i fem actes lliteraris com presentacions de llibres, recitals poètics, conferències, tertúlies en les que es parla de diversos temes com ciència, art,  història, etcètera. Fem al 50% valencianisme i al 50 % ilicitanisme. Fem mitat tradició mitat vanguarda. Mitat raïls clàssiques (conservadurisme artistic- cultural –  identitàri) mitat progressisme alvançat i futurisme. Passat i futur en equilibri i mijant les noves tecnologies, RRSS, etcètera.

3- ¿Quins han seguts els premiats en les Palmes Dorades?

Els primers premiats en les primeres ‘Palmes Dorades’ (els guardons es crearen en 1980) foren personalitats i entitats locals i de la resta del territori valencià destacades en el tema cultural, llingüistic i identàri des de sectors diferents com l’associacionisme, la politica, l’art, l’ investigació, l’universitat, la cultura, la lliteratura, el periodisme, la llingüistica i la docència; per posar alguns eixemples. Personalitats i entitats de prou prestigi més que demostrat com la pròpia RACV, el mateix Lo Rat Penat, Vicent Gonzàlez i Lizondo, Cardona i Vives, Ampar Cabanes, Chimo Lanuza, Simó Santonja, Josep Lluis Manglano de Más (per Valéncia); l’acadèmic i escritor Josep Payà i Alberola, la Societat Venguda de la Mare de Déu, Patronat del Misteri d’ Elig, el poeta ilicità Tonico Sansano o el periodiste Vicent Pastor Chilar; tots estos per Elig…

4- ¿Quina ha segut la major acció portada a terme pel Grup Cultural Ilicità?

La més important acció de la nostra entitat varen ser vàries, no una. Començant per la colaboració en l’organisació del I Congrés de la Llengua Valenciana junt al PHACE en Elig en 1985. Es va conseguir al poc d’ iniciar-se la democràcia i encara sense autonomia, que  l’ Ajuntament d’Elig substituïra la quatribarrada per la Real Senyera en el balcó. Destacàrem per defendre en la sessió plenària del canvi de nom de la ciutat el topònim ‘Elig’ front a la postura de l’ equip de govern municipal que defenia i aprovà la forma ‘Elx’. Participàrem en aquella manifestació del mig milló per la llengua, fomentàrem la creació de la Coordinadora d’ Entitats del R.V. i del Front per les Identitats i Llengues Amenaçades junt a balears i aragonesos, participàrem en aquell vocabulari de la RACV en época de Xavier Casp i que es presentà en Elig, logràrem varis carrers-parcs-jardins-plaques-escultures a nom de personalitats locals importants com Pastor Chilar, Tonico Sansano, Pedro Tenza, Lola Puntes, entre atres. Participàrem en la realisació dels nous diccionaris i vocabularis de la RACV en l’actual época de Voro López, participàrem en el II Congrés de la Llengua Valenciana en Valéncia aportant una ponència que demanava a la RACV l’aprovació de paraules locals com a riquea patrimonial i fet diferencial per a que es protegiren compartint-se en l’estàndar genèric valencià, iniciàrem campanyes públiques a favor de la tornada de la Dama a Elig o per a que la gimnàsia rítmica de discapacitats siga para-olimpica i ara estém eixercint com a ‘caça-talents’ descobrint nous artistes novels jovens ajudant-los a promocionar-se tant en valencià com en castellà.

Cal destacar que usem les dos llengues en les nostres activitats pero per desgràcia aci hi ha majoria castellàparlant i per cosa del mercat cultural-artistic la majoria d’estos artistes novels usen el castellà….encara que intentém i no sempre es conseguix, que alguns per lo manco utilisen el valencià i sense catalanismes. I ara l’entitat forma part de la recent creada Comissió Permanent de Patrimoni, Identitat, Història, Arqueologia del Consell Municipal de Cultura de l’ Ajuntament d’ Elig, comissió en la que fem una llabor destacada per ad evitar que el patrimoni local desaparega i es protegixca preservant-se cara al futur.

5- En un principi l’entitat es va fundar en el nom de Grup Cultural Ilicità Regne de Valencia ¿Per qué se li canvià el nom?

Com he dit es fundà en el nom afegit entre cometes de “Regne de Valéncia” per Josep Marin i Morell én la colaboració dels seus fills. Yo em vaig afegir anys despuix. En l’any 2000 el fundador, Marin Morell em va dir que l’ entitat estava en crisis, que havia quedat inactiva per problemes interns, endogàmia, cansanci d’ell i dels directius i baixa unànime dels socis i em demanà que l’ajudara a reviscolar-la. I assessorat per professionals del marketing iniciàrem un procés de canvi, d’actualisació, d’ apertura. Ferem una consulta o enquesta als antics socis, a simpatisants, colaboradors i a ciutadans i descobrírem que socialment se nos havia posat una equivocada etiqueta que nos havia creat una errònea image que va causar rebuig i abandò derivant fins a l’ inactivitat: l’ etiqueta d’entitat de dreta reaccionària, conservadora i tardofranquista; lo que no era cert puix el fundador no ho era (fon demo-lliberal de centre regionalista) i son fill major, co-fundador, era nacionaliste valencianiste republicà de centre esquerra i progressiste. I descobrírem que el nom “Regne de Valéncia” én la denominació o nom de l’entitat provocà l’ alluntament de molts sectors de la societat local i que nos identificava erronèament én una ideologia que no nos era pròpia. Nos aconsellàren “ilicitanisar” el nom, que s’afegira el nom d’una personalitat local que fora coneguda, volguda per tots, i per tots els sectors i idelologies . I trobàrem en el poeta ilicità Tonico Sansano (premi Palma Dorada) la persona idònea per a demostrar que la nostra entitat no era de dretes ni franquista i que el valencianisme o no tenia ideologia o existia també valencianisme d’ esquerres i que el valencianisme no era de l’esquerra que se l’ havia apropiat. Tonico Sansano va ser republicà, socialiste, del PSOE pero valencianiste, puix va defendre el valencià diferenciat del català, va patir intents de sobornament millonaris per a fer-se catalaniste pero no caigué en la tentació. Afegírem el seu nom a l’entitat. I a partir d’ahi la nostra entitat s’obrí a la societat eixint de l’endogàmia i sumant noves incorporacions de directius, socis simpatisants i colaboradors de diverses ideologies (inclús de l’esquerra) convivint harmoniosament. Logràrem un carrer per a Tonico, l’ajuntament nos aceptà declarant-nos d’interés municipal i des de tots els sectors nos començaren a respetar, sobre tot des de l’esquerra que abans no ho feya i inclús des del catalanisme més extrem. El temps nos ha donat la raó, i en tots estos anys hem gestionat l’entitat des de postures miges, centrades, dialogants i moderades, sense anar als extrems; defenent les nostres idees i els nostres plantejaments fundacionals autoctonistes sense renúncies ni renegaments, fermament pero én talant moderat i sense extremismes.

6- Des deI Grup Cultural ilicità com a defensors de la Llengua Valenciana ¿Quins factors han segut els principals per a que en Elig no s’utilise a penes ya la nostra llengua?

Els factors per a que el valencià en Elig haja perdut usuaris ad lo llarc d’anys han segut : que l’immigració, castellàparlant tan numerosa (triplicà en els anys 50-60 a la població auctòctona local que era valenciàparlant) no va ser abocada en aquells anys de la dictadura ad aprendre el valencià encara que popularment oral puix l’administració del franquisme no usava el valencià oficialment i per la seua prohibició els propis valenciaparlants deixaren d’ usar-lo i deixaren de transmetre-lo com a llengua materna vehicular. Des de l’ administració franquista es va influïr socialment de forma negativa fins lograr que els mateixos valenciàparlants digueren que era millor parlar en castellà “porque el valenciano es de incultos, y el castellano es más culto”, i el valencià com a molt quedà de forma minima residual com “lengua de estar por casa” i fora, en lo carrer s’ usava el castellà.

El segón motiu va ser que, els pocs ciutadans que volgueren evitar que el valencià es perguera, foren manipulats i enganyats allà pels 70 i en avant,  per una tanda de professors catalanistes pagats que donaren gat per llebre i renegaren del valencià transmés generacionalment en favor d’ un valencià importat i fabriste , un barceloní , diguent que era cult i que el portaren aci els repobladors catalans jaumins i que la parla dels nostres pares i yayos era català. I algúns caigueren en l’engany i actuaren usant el valencià catalanisat com ad arma cultural i de protesta contra el franquisme, lo que aportà moltes persones a la lluita contra la dictadura en un moviment civic copiat del catalanisme social d’ allà, de Catalunya, que allí es mostrà efectiu contra el franquisme. I el tercer factor es l’ imposició del valencià en el sistema educatiu des de l’ administració autonòmica.

Aci en Elig, i la nostra entitat va fer enquestes al respecte, els ilicitans majorment nos declaràrem contra l’ imposició obligatòria del valencià en l’educació, ho voliem optatiu, inclús reconeguent molts que era i es català, ho volien i volem optatiu. Si bé es cert que si haguera segut o fora valencià no catalanisat (autòcton, diferenciat, normes d’ El Puig o de la RACV) el rebuig a l’obligatorietat o imposició haguera segut i seria més suau, sobre tots entre valenciaparlants, pero en general en una o atra normativa la gent ilicitana preferia i preferix la voluntarietat i l’optativitat sense obligació.

7- ¿Elig o Elx? ¿Qui topònim és el correcte per a la ciutat ilicitana en valencià?

La forma correcta del nom en valencià es, des del punt fonètic (fonètica autòctona transmesa des de fa sigles de pares a fills ) es Elig, que correspón a la È e oberta i a la CH ‘sorda’ al pronunciar este nom de la ciutat ( èlch), i ya sabem que la IG es igual a la CH sorda. Pero es que curiosament des del punt de vista documental, archivistic, històric; es Elig la forma més usada en els escrits municipals (un 92 %) des del sigle XIV fins la castellanisació oficial imposta despuix del Decret de Nova Planta i que tant en el XIX com en el XX (fins els anys 80 i actualitat) es va usar social i culturalment per a denominar a festes locals, premis, trofeus deportius (‘Trofeu Festa d’ Elig’ que convocà l’ equip de fútbol quan estigué en Primera Divisió), simbols identàris, vehiculs (va haver una moto en el seu nom), tradicions (bando de la Venguda de la Mare de Déu), empreses (Decoracions Elig, per eixemple), i costums (“Misteri o Festa d’ Elig”), ya que el valencià no era llengua oficial de l’ administració fins que recuperàrem l’ autonomia.

Lo que passà es que l’ equip de govern municipal es basà en el model llingüistic unitariste que defenia l’Institut d’Estudis Catalans  amparant-se en la falsa, quimèrica, errònea i inventada ‘unitat de la llengua , per la romanística internacional’ (llavors oficialment la Generalitat no en tenia organisme normativisador i tant la RACV com LRP no contaven per al govern valencià)  i en la seua fonética,  per lo que aprovàren el nom cooficial “Elx” que esta entitat normativa catalana defenia.

Realment la pronunciació de la ch sorda (ch) deuria segóns l’ IEC esciure’s en català “Eltx” (ficant la T per a fer sorda la ch) ya que la ‘x’ final  verdaderament correspón a una ch sonora i suau (sh) com en les terminacions verbals “IX” o en la X inicial de “Xixona” i “Xàtiva”. Per lo tant l’actual nom “valencià” local (es a dir, nom en valencià catalanisat) s’escriu erròneament, i els mateixos catalanistes el pronuncien erròneament ya que en lloc de CH sorda (ig) que es com des de sigles ha pronunciat el poble fins hui, ells diuen “sh” en siseig i en lloc de è oberta la fan tancada: élsh, i els castellans que no saben ninguna de les normatives en valencià diuen erròneament “ElKs” i “Elij”, respectivament. I documemtalment “Elx i Eltx” apareixen en la documentació municipal des de fa sigles fins ara en un 2 per cent, només en 2 escrits migevals fins que a partir dels anys 60 el catalanisme començà a usar “Elx” com a forma “valenciana” en lloc de l’històrica, més utilisada, transmesa generacionalment i fonèticament correcta forma “Elig”.

8- De la gran cantitat de llibres escrits ¿Quin és el més important per a vosté?

Dels llibres escrits en valencià yo destaque tres: Tirant Lo Blanch, Poemes d’ Ausias March i el llibre de Miquel Adlert Noguerol “En defensa de la llengua valenciana”, importants i relevants per a la nostra identitat pròpia junts a tots els diccionaris, vocabularis i normes que hem tengut ad lo llarc dels sigles (Carles Ros, Bayarri, Fullana, etcètera).

9- El Misteri d’Elig és una de les joyes de la Llengua Valenciana ¿De que any data?

El Misteri o Festa d’Elig, drama sacro-liric cantat en valencià antic migeval i basat en la dormició, mort, ressurrecció i ascensió al cel de la Verge (assunció) que apareixen en certs evangelis apòcrifs, no en té un any concret de naiximent, puix no hi ha un acta fundacional encara que hi ha proves de que la seua antigor és anterior al sigle XIII ya que el rei castellà Alfons X El Savi en 1242 concedix sagell i senyera (un llançol blanc en l’image virginal de l’ Assunció) a la ciutat i llavors en una de les seues “Cantigues” fa alusió mijant text i vinyetes gràfiques a l’assunció de Maria al cel i al seu descobriment en un arca en la plaja del terme ilicità (tradició de la trobada , descobriment i venguda de la Verge a Elig) i que hui en dia es celebra el 28 de decembre des de fa més de 150 anys. Per ad alguns historiadors esta tradició és l’ orige del Misteri. Per ad atres només està relacionada.

De totes formes majorment s’acepta el sigle XIV (1300 en avant) com a data aproximada. Cal destacar que originàriament el Misteri no era com ara. L’acció teatral es desenrrollava horisontalment sense aparells aèreus i musicalment era més primitiva, més arcaïca, tipo hispano-vissigot (model iglèsia de Toledo) i mossàrap én reminiscències gregorianes. A partir del sigle XV-XVI es va introduïr la tramoya barroca i la partitura musical va ser modernisada al sistema actual de solfeu o pentagrama (en notes i no en signes com era en el seu inici migeval), ampliada i millorada.

10- ¿Haveu realisat alguna campanya de difusió o alguna publicació sobre el Misteri?

Nos afegírem a la campanya municipal de l’ Ajuntament i del Patronat del Misteri front a l’Unesco i que a la fi es va lograr la declaració universal de patrimoni intangible immaterial fa 20 anys. Més avant concedírem el nostre premi a l’Ilicitanisme i Valencianisme ‘Palma Dorada’ al Misteri en la doble categoria perque conté abdos elements: es ilicità i valencià a la volta, reunix abdos conceptes.

11- ¿Quin futur te el valencianisme en Elig?

Sent realistes el valencianisme ho té molt dificil i podria desaparèixer. Els immigrants de la resta d’ Espanya i els estrangers sobre tot, a pesar dels nostres esforços com a entitat per a que s’ integren en ella i s’ ensenyen valencià fins utilisar-lo (hem donat durant la nostra trayectòria varies vegades cursos de valencià de la RACV i LRP) no acaben per valencianisar-se salvant alguna excepció. En el futur no es podrà crear nous valencianistes, desgraciadament. Tant per la mescla de llengües estrangeres, per la superioritat del castellà i per la substitució del valencià pel català impositiva i obligadament (immersió). Evidement lo que val i funciona en Catalunya mijant immersió obligada i impositiva creant allà nous catalanistes, aci en la Comunitat Valenciana és al contrari (no creem nous valencianistes) i per supost en Elig, ciutat que a pesar dels seus més de 230 mil habitants, a soles, només 50 mil parlen el valencià, lo que és significatiu ya que la joventut local no el gasta i en unes dècades s’ haurà perdut. Inclús els catalanistes ilicitans reconèixen que açò passarà i estàn preocupats perque el català es morirà i nosatres estem preocupats perque el valencià desapareixerà per tots estos motius que adés he comentat. Si el valencià fora optatiu, si no hi haguera imposició, si fora voluntari pero premiant i incentivant a qui vullga dependre-lo i si en lloc de català fora valencià, si, estàndar si pero én l’aportació reconeguda pels mestres de les paraules auctòctones (localismes com ‘encarnella’ en lloc de carxofa) coexistint abdos formes, l’ estàndar i la localista.

El valencià en Elig es recuperaria encara que lentament, guanyaria nous valencianistes i es mantendria sense desaparèixer. Pero crec que tant l’ immersió obligada impositiva com la normativa catalanisadora no desapareixeràn al menys en molt de temps. Per a que lo catalanisme i la seua immmersió desapareguen,  caldria un govern autonòmic majoritàriament valencianiste (per ara, una utopia), autoctoniste, que canvie de normativa i d’ent normativisador derogant o abolint la normativa actual i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL que son un càncer per a l’identitat i la cultura valencianes ademés d’ un balafiament econòmic que nos costa diners a tots els valencians. I crec que esta circumstància no serà possible al menys per ara i per molts anys. I ixcà m’ equivoque.

Evidentment aci no estem en igualtat de condicions respecte a les entitats pancatalanistes: estes reben cantitats millonàries de diners des de tots els llocs (ajuntament, diputació, conselleria i Catalunya a través de la xàrcia lluis vives i la ret d’Òmnium Cultural) i nosatres no. Com a molt 300 euros a l’any per ad alguna activitat concreta com els premis Palmes Dorades, cantitat insuficient ya que sempre nos manca pressupost pero que com diu el refrà ‘menys dona una pedra’ i més val això que res. Esta diferència abismal financiera entre associacionisme valencianiste i associacionisme catalaniste provoca que no pugam fer moltes activitats (no podem competir en ells) i sobre tot que no pugam fer captació, adoctrinament, formació,’ apostolat’, proselitisme valencianiste ni logrem crear i sumar nous valencianistes per a la causa.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: