“Hi ha mes opcions que triar entre ser català del sur o espanyol de llevant”

Juli Moreno i Moreno, es Mestre-Diplomat per l’Escola Universitaria del Professorat d’I.G.B. de Valencia i Llicenciat en Geografia i Historia per l’Universitat de Valéncia. Professor de Llengua Valenciana. President de l’Associació Cultura Rogle Constantí Llombart. Es autor d’obres com: Lo Rat Penat i coautor de obres com: Francesc de Vinatea, 9 d’Octubre Dia Nacional Valencia, El Palau de la Generalitat, ¿Es posible una Convergencia Social i Politica Valenciana?, entre atres.

¿Cóm i per qué naix la vostra associació?

En un primer moment forem un grup d’exalumnes dels Cursos de Llengua i Cultura de Lo Rat Penat que haviem cursat, practicament tots junts, els diferents nivells que en ells s’impartien. Hi havia un desig de seguir vinculats i quedavem semanalment per a debatre, intercanviar experiencies, expondre treballs que preparavem, i ho feyem a modo de tertulia. El grup s’incrementà en uns atres alumnes i tal era la constancia que a la fi decidirem formalisar aquella situacio constituint-nos en associacio.

¿Per qué vàreu adoptar el nom de Constanti Llombart?

Tots nos haviem format en Lo Rat Penat i per tant tots coneixiem al seu fundador. Era un personage al qual admiravem per la seua labor, tan compromesa i diversa, dirigida a posar en valor tot lo que com a valencians nos identifica, i per tant era un gran referent. Considerarem que podía donar nom al notre rogle, puix esta era la manera en que nos sentavem quan nos reuniem, fent un rogle, i d’ahi parti l’idea del nom de l’associacio.

¿Quin tipo d’activitats i accions porteu avant?

En un primer moment seguirem reunint-nos mentres nos deixaren en la casa de Lo Rat Penat, fins que nos feren entendre que alli sobravem –a pesar de ser socis la majoria– i recorreguerem, durant algun temps, a fer les nostres reunions en la seu de la RACV, mentres gestionavem la nostra constitucio com a associacio. Alli, en 2006, nos presentavem en public i, deixant un poquet de costat l’organisacio d’alguna atra classe d’activitat, nos centrarem en fer alguna cosa que ningu feya, editar un bolleti en caracter mensual en el que s’alvançaren les activitats que les entitats valencianistes programaven. Pronte nos donarem conte que l’informacio no era fluida i que se solapavem molts actes, la nostra intencio era que aço no ocorreguera i poder ajudar a millorar eixa programacio. L’esforç des dels primers numeros per a conseguir informacio fon enorme i encara ho es, i l’objectiu per a ajudar a la coordinacio i a que les activitats no coincidiren, no ha segut del tot possible. A canvi, hem anat colaborant en unes atres associacions en l’organisacio d’activitats diverses, com el “Tots els dies 9” de Convencio Valencianista, o els cursos de Llengua i Historia, junt en el INEV i el GAV, entre moltes atres; tambe hem participat en totes les fires valencianistes organisades fins la data.

Fa poc vàreu publicar el número 150 de la vostra revista i sabent lo 
difícil que és mantindre una publicació en llengua valenciana és tot una proea, ¿estareu contents, no?

Si que estem contents, i prova d’aixo es que quan traguerem el numero 50 ferem una celebracio acompanyada d’una publicacio que reunia els editorials d’eixos primers numeros, uns escrits que repassaven la vida del valencianisme durant eixe periodo. Repetirem quan publicarem el numero 100, en este cas en un acte mes formal i obert, i tambe en una nova publicacio en els 50 editorials ultims. A poc a poc hem arribat fins al numero 150, ocasio que recentment hem aprofitat per a juntar-nos en un dinar de germanor. Tambe en esta ocasio voldriem, com en els casos anteriors, recopilar els editorials del numero 101 al 150 i poder publicar-los tots junts.

¿Cóm poden conseguir els nostres llectors les vostres revistes?

En paper sent soci o colaborador del Rogle, pero ho tenen tambe molt facil si opten per la versio digital visitant la pagina web de la nostra associacio (www.rogleconsatantillombart.com), allí, en la pestanya REVISTA ROGLE, podran descarregar-se, si volen, des del primer numero fins a l’actual. Estan ordenatas numericament i cronologicament. Tambe trobaran una serie titulada DOCUMENTS que incorpora treballs interessants o la pestanya de “TOTS ELS DIES 9”, que conta ya en mes de 50 biografies de personages valencians rellevants.

Fa uns anys vàreu publicar dos llibres i este 2019 nos heu sorprés en 
dos més,
Llombart, homenage i La Cooficialitat de la Llengua 
Valenciana
. ¿Qué conté el llibre dedicat a l’impulsor de la Renaixença 
Valenciana?

Nos parles de sorpresa. Si, per a nosatres tambe ho fon quan decidirem embarcar-nos en estes publicacions.

En Llombart, homenage, la persona interessada en la figura de Constanti Llombart trobarà una biografia no massa extensa pero completa, tambe un breu estudi sobre la seua obra i la llengua que usà i posà en valor aquell esperit impulsor de la Renaixença valenciana. Ademes trobarà molt mes puix, en els atres cinc capituls de que consta, se publica una relacio detallada de la seua obra i la localisacio digital de la mateixa quan ha segut possible; una serie d’homenages realisats a rant de la mort de Constanti –velades lliteraries, poemes…, reconeiximents publics; una corona poetica composta per 28 poemes d’uns atres tants escritors actuals i la cronica de l’homenage que, al complir-se el 125 aniversari del falliment de Llombart, el Rogle i unes atres entitats valencianistes li dedicarem en març de 2018 davant del seu panteo en el Cementeri General de Valencia ciutat.

¿I en el de “La Cooficialitat de la Llengua Valenciana?

En giner de 2019 se complien cent anys des de que el pare Lluïs Fullana pronunciara la conferencia que titulà “La cooficialitat de la llengua valenciana”; ho feya dins d’un cicle que organisà la Diputacio provincial de Valencia en l’objectiu de preparar el cami per a conseguir l’autonomia per a Valencia. En esta edicio se reproduix el text complet d’aquella conferencia i tambe una breu contextualisacio del moment aixina com una biografia del pare Fullana.

Els heu presentat en la sèu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana 
i en la del Grup d’Accio Valencianista, ¿teniu programat algun lloc mes on presentar-los?

Puix si, hem realisat eixes dos presentacions en les que nos han acompanyat molts amics i valencianistes, i hem d’agrair ad estes entitats l’acollida que nos dispensaren. Ara correspon a l’editorial pautar futures presentacions; de moment están concertades les que se faran en l’associacio El Piló de Burjassot, el proxim dia 7 de juny, i el 15 estarem en Denia en els amics de l’associacio Roc Chabás-la Marina. Es provable que encara en juny els presentem en Catarroja.

Fotografia de la presentación dels llibres en la sèu del Grup d’Acció Valencianista

¿Teniu ya pensat com serà el vostre pròxim llibre?

Alguna cosa tenim proyectada, pero de moment nomes es una idea que estem acabant de perfilar. Si que podem alvançar que será una labor mes be de coleccionar un material lliterari d’un important escritor.

Canviant de tema i per a culminar esta entrevista, ¿Cóm veus la 
situació actual del valencianisme cultural?

El canvi es molt radical, efectivament.

Si he de parlar en sinceritat diria que dispersa, en falta d’objectius i massa “curt-placista”. Es cert que les entitats que es denominen valencianistes no poden deixar de fer i oferir activitats a la nostra societat, pero si no hi ha un canvi i un cami traçat, perfectament dissenyat i priorisant les actuacions sera dificil recuperar un sentiment de valencianitat que pense va disminuint en la nostra societat; lo qual es mes clarament constatable en les grans urbs, a on la multiculturalitat es major i mes fondo l’efecte de la globalisacio.

Si ad esta situacio li sumem la maquinaria que promou la castellanisacio i la catalanisacio cultural des de les elits culturals i politiques, especialment tambe en les grans ciutats, considere que el valencianisme com a moviment que ha de posar en valor allo que nos fa ser valencians i no cap atra cosa, anira perdent força. No oblidem que a la novella generacio que ix formada de les escoles ya se li ha inculcat l’idea de pertanyença a una entitat en la qual els valencians no som mes que una colonia llingüistica, cultural i social, lo qual te un efecte demolidor sobre la seua autoestima en tant que valencians. Per l’atre costat estan els qui denuncien esta manipulacio unicament en la finalitat de reforçar un sentiment d’espanyolitat sucursalista, com si no hi haguera mes opcio que triar entre ser catala del sur o espanyol de llevant. El valencianisme ha de trobar la forma de traure al poble valencià d’este dilema pervers en el que l’han atrapat. Es en este objectiu en el que considere que el moviment valencianiste hauria de treballar de forma coordinada.

COMPRAR LLIBRE “LLOMBART, HOMENAGE”

COMPRAR LLIBRE “LA COOFICIALITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA”

Image portada: Pep Bertomeu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: