“Hi ha que conseguir que el valencià siga el que han parlat nostres yayos”

Josep Payà Alberola, va nàixer el 28 de Juny de 1939 en Elig. En l’any 1965 va crear la “Penya la Tranquilitat”, per a fomentar el folclore i les tradicions locals. Fon un dels 22 fundadors dels Premis Poesia i Pintura “CAFÉ MARFIL”.

Fundador de l’Associació Històric Festera “Pobladores de Elche”, “Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig”, de “Amigos de la Universidad de Elche”; aixina com de Jubilats i Pensionistes Iliticans, que actualment presidix.

Organisador del I Congrés de la Llengua Valenciana en l’any 1985, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia (1994-1996). Vocal de l’Institut Municipal d’Elig.

Escritor d’infinitat de llibres: “Historia de Elche”, “Judes Valentíns”, “En defensa de la nostra identitat”, “Discurs de Valencianía y ¡Mujer! ¡Mujer!”, “Vida y obra del pintor José Cañizares”, “Informe sobre la Llengua Valenciana”, “Vides Subterranees”, “La Dama d’Elig”, “Vida y Obra de Pedro Ibarra”, etc.

També es acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i te en possessió la “Encomienda de Alfonso X El Sabio”, entre atres premis.

 

1- ¿Cóm va sorgir el I Congrés de la Llengua Valenciana? ¿Quí ho va organizar?

Quan vaig fundar el PATRONAT HISÒRIC ARTISTIC CULTURAL D’ELIG, me guiaven, sobre tot,  a la defensa del patrimoni ilicità i valencià en general, per tant, en vista que en el Cap i Casal no se decidien per a organisar-ho, ho vaig fer yo.

Les gestions portades avant eren positives, pareixia que anaven a recolzar totes les persones i entitats en les que vaig contactar. La primera que des de la Central contestà denegant la subvenció, que ací les va semblar be, fon la Caixa de Valéncia. Després la CAM, el Director de zona, que formava part de la tertulia on crearem el Premi de Poesía i pintura, després de dir que sí, no sabia com dir-me que no li permitien que donara res per a organisar el Congrés de Llengua Valenciana. Eixos 3 millons els vaig posar de la meua bojaca. Les empreses algunes colaboraren en chicotetes cantitats, fins conseguir els 5 millons que havia pressupostat.

 

2- ¿Tingueres ajuda per part del valencianisme d’Elig?

 

De la directiva, no desembolssà cap membre ni un chavo. Pep Marí, a part del seu entusiasme, i algunes cridaes per teléfon, poc més. Josep Esteve Rico Sogorb, que el vaig induir en el valencianisme personalment, el vaig involucrar tant en el Grup Cultural Ilicità Regne de Valencia, que ara, per conveniencia política, li ha canviat el nom, possant-li el del socialiste Tonico Sansano, com en el P.H.A.C.E., i el vaig nomenar President de les Joventuts, l’única ajuda fon els dies de la celebració del Congrés, atendre als jovens que varen vindre, que no foren més de 3.

 

3- ¿En que situació esta ara mateixa el valencianisme? ¿Crees que té futur?

Mentres que els valencians no deixem de voler ser tots cap de rató i sigen conscients que per a conseguir una força, per a combatir als descastats, primer als de casa i al mateix temps als de fòra. Lo primer que fem es criticar al que esta dispost a lluitar en pro del valencianisme. Pareix que volem tindre l’exclusiva.

 

TOTS A UNA VEU GERMANS VINGAU… ¿Per qué no farem lo que proclama nostre magnífic Himne?

 

4- ¿Qué faria vosté per a que s’utilisarà més el valencià en Elig?

 

Hi ha que conseguir que el valencià siga el que han parlat nostres yayos, no el “idioma infecto”, com diu el pare Batllori. Recolzament a les edicions de obres en valencià, quan dic valencià, no fa falta dir que el de nosatros. Demostrar que som espanyols perque som valencians, res de separatisme. Els valencians no hem segut mai.

 

5- Té una nutrida llista de llibres escrits ¿Quin és per a vosté al que més aprecie té? ¿I el més venut?

 

Tots son fills de la creació propia. Tal vegada, en valencià “Judes Valentíns”, i en

castellà “Los derechos del abuelo”, casi agotats.

 

6- El llibre “Judes Valentins” va tindre un gran acolliment dins del valencianisme cultural ¿Qué te motivà per a escriure-ho?

 

El motiu, en el meu cas, es sempre el mateix: Culturisar, ilustrar, transmetre un mensage; moral, espiritual, pragmàtic, històric…

 

7- En el seu últim llibre «Fiestas, tradiciones y vivencias» ¿Qué pot trobar el llector?

 

Fiestas, Tradiciones y Vivencias: foren uns fascículs que me publicà el periòdic “HOY, de la provincia de Alicante” i al tancar l’empresa, pensí en completar l’any, de les festes que celebrem en Elig, i algunes del Reine, aditamentades per les vivencies propies de acontenyiments succeits en eixe espai de temps que contí cada u dels toms. El primer des de finals de Novembre fins a Febrer. Segon: Primer de Març a fi de Juliol. Tercer: d’Agost a Novembre.

 

Per eixemple, pot encontrar, la realitat dels fets ocorreguts en 20 de febrer del 1936 abans d’escomençar la guerra i els noms dels que cremaren les iglésies i assessinaren persones que no compatien les seues idees.

 

8- ¿En valencià el topònim de la ciutat ilicitana com s’escriu Elig o Elx?

 

En les actes de Cabildo que hi ha en l’Archiu Municipal, sols en 4 d’elles esta la Elx, les demés hi ha atres versions, pero la que més abunda es ELIG.

 

“El Misteri sempre s’ha escrit MISTERI D’ELIG, fins que aplegaren els socialistes i el canviaren per Elx”.

 

9- ¿Tens en proyecte algun llibre nou o treball cultural?

 

No pare, espere editar el segon tom de Fiestas, Tradiciones y Vivencias, de cara a

l’estiu. La novela El diario de Patricia, després. Colabore en Es Radio local, un programa tots els dimecres, titulat “Por la calle y Mirando”. A través d’ell critique als panques i al govern municipal. Enaltint sempre el patrimoni cultural valencià.

 

10- La Dama d’Elig es troba en Madrit ¿Penses que deuria tornar a la seua casa?

 

De moment no hi ha lloc adequat. Els polítics no volen més que posarse medalles. Han deixat que La Alcudia, el museu monogràfic més important de Europa, el dirigixca l’Universitat d’Alacant, sense intentar que fora Elig el que s’ho quedara.

 

11- ¿Pensa que els polítics fan lo suficient per a que la Dama d’Elig torne?

 

Dels polítics, tot mentira. Recorda Unió Valenciana, quan varen vore la possibilitat de medrar, nos van vendre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: