Un colege de Xeresa insta als chiquets a escriure en català en lloc de fer-ho en valencià

COMUNICAT DEL GRUP D’ACCIO VALENCIANISTA

El colege CEIP Sant Antoni de Padua de Xeresa adoctrina als nostres fills

L’escola publica de Xeresa en les seues activitats de repas durant l’estiu, exigix explicitament que siguen els alumnes els qui escriguen en catala. Este acte es una ofensa a la nostra llengua, pero per desgracia no es l’unic, puix sabem que la catalanisacio sistematica de l’educacio en Valencia es un fet general orgaisat des del propi govern i institucions publiques.

La llegislacio vigent i l’Estatut d’Autonomia com a norma suprema de la Comunitat Valenciana son clars quan diuen que la llengua valenciana es la llengua que parlen els valencians i l’idioma valencià es l’oficial en el territori valencià.


Prova d’aço son els articuls 6.1 de l’estatut d’autonomia “La llengua propia de la Comunitat Valenciana es el valencià” o l’artícul 6.2 “L’idioma valencià es l’oficial en la Comunitat Valenciana, tots tenen el dret de coneixer-ho, utilisar-ho i rebre el l’ensenyament en l’idioma valencià”.
Per tant ademes d’un acte de greu irresponsabilitat, es clarament illegal.

Est es motiu suficient per a demanar responsabilitats al mestre que ha comes l’atac mencionat a la nostra cultura, i per supost esperem les disculpes pertinents i immediata rectificacio de l’escola en qüestio.
Est intent de suplantacio del valencià per una llengua aliena, que res te que vore en la nostra, a traves d’una gravissima estrategia de genocidi cultural per part del pancatalanisme el venim sofrint els valencians des de fa molts anys, destacant la creacio de l’AVL (Academia Valenciana de la Llengua) a través d’un pacte polític de Jordi Pujol en el Partit Popular i la posterior creacio d’Escola Valenciana (entitat que rep diners publics dels governs catala i valencià) per ser els dos organs que mes afecten a l’ensenyança i educacio manipulada dels chiquets i chiquetes valencians.


Els valencians tenim el dret d’exigir que se mos respecte i se mos reconega per la nostra riquea cultural, per la nostra dolça llengua valenciana, el seu Sigle d’Or i per tot allo que hem heretat dels nostres antepassats. Les numeroses associacions culturals valencianistes i el sentiment del poble valencià, aixina com les probes historiques i filologiques, recolzen l’independencia i  genuinitat de la llengua valenciana, que conta en una codificacio historica i propia coneguda com a Normes d’El Puig que estan avalades i normativisades pel nostre organ academic referent, l’Institut d’Estudis Valencians, a traves de la seua seccio de Llengua i Lliteratura.


Per sort els valencians no necessitem recorrer a cap intelectual, poeta, escritor, etc de fora del nostre territori, puix sempre hem segut prolifics en arts i lliteratura. Es per aço que, aprofitant esta denuncia publica per l’adoctrinament que seguixen sofrint els nostres fills, que volem recordar a tots els referents valencians que misteriosament estan sent silenciats per les escoles, instituts i universitats en la finalitat de donar veu als pares del pancatalanisme en Valencia.


Un d’estos referents per al valencianisme es Anfós Ramón i recordem un poema que va recitar el Dia de la Paraula Valenciana l’any 1998. 


“Un any mes, Sant Vicent, de cor, el poble,
celebra la PARAULA VALENCIANA .
Un any mes s’han quedat mudes les pedres
devant les agressions a nostra parla.
Pertot arreu te trobes qui enverina
la Llengua que portem dins de l’entranya
i creixen repetides les injuries
que es claven per les ones en la casa.Tenim dins enemics i els tenim fora,
perque els politics son de cobra i calla. Les Universitats ens fan la guerra
i sembren constantment l’idea falsa
d’una unitat d’idiomes, perque aixina
per força, fan adictes a la causa¨.

Estan prostituint nostres escoles
uns professors o mestres de l’estafa,
que posen a les tendres criatures
als llavis una insolita mordaça…
Si, San Vicent. ¡Hi ha tanta indiferencia
en este poble meu davant la trampa!¡Hi ha tants que deixen fer per covardia
i aguanten tants insults i tanta farsa!
Davant dels Taberners i de les Glories
que a tota hora estan fent llabor de sapa,
davant de tants Ruiços i Pedreños
traidors al mateix poble que hui els paga,
¿que fan nostres politics contra el Judes?
¿A on paren les promeses de Zaplana?….Yo crec, Pare Vicent, que nostra vida
resulta cada dia mes amarga
en vore a tants Cains de traces noves
volent exterminar nostra paraula.
Cains que aci han trobat amor i ajuda
i estan martirisant a qui els ampara;
que no son valencians per mes que diguen
i no els importa tindre la veu baixa…¡Quants fills t’han oblidat! Pobra Valencia!
¡Quin virus t’ha vingut per tramontana
que infecta a nostres jovens i procura
guanyar per tots els mijos la batalla!…
I em dolen, Sant Vicent, les injusticies.
Em dolen tants chiquets sense esperança
potser per no juntar-mos tots a l’hora
i fer un mur de braços i constancia.Les manifestacions, son passageres.
De res val la protesta que descansa
sobre la veritat i sobre els muscles
d’un poble que sap be lo que reclama
si els del poder no actuen i seguixen
les normes d’un ahir que encara els guanya.
I qui ens governa, ¡mut!.No hi ha resposta
a tanta llei que atenta i que rebaixa
la llibertat de l’home i l’estrangula
si no accedix a ser de la comparsa…¡Ah poble meu! Poble de poca espenta
que vius comodament la vida en calma!
Si vols que Sant Vicent ara t’ajude
i torne recobrant la nostra parla,
¡seguix lluitant! ¡No calles! ¡No claudiques!
Valencia es nostre ser, nostra substancia,
i com la sanc que ens corre per les venes,
es nostra dolça Llengua Valenciana!
¡Amunt, Valencia, amunt! ¡Que encara et porten
al cor els fills que et saben Mare i Patria.”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: