48 hores custodiant la tomba d’Ausias March en defensa de la Llengua Valenciana

Per Javier Navarro Andreu 

Com és sabut per tots els valencians, Ausias March, és el millor poeta que ha donat la Pàtria Valenciana i peça clau del Sigle d’Or de la Llengua Valenciana. Pero el catalanisme davant l’escueta història lliterària que té el català, s’ho ha volgut apropiar i encara en l’actualitat ho seguixen intentant. 

Corria el més de Febrer de 1981 i entitats catalanistes organisaren un homenage a la Llengua Catalana, l’acte en sí, consistia en encendre una Flama en la Catedral de Catalunya, Balears i en la de Valéncia, on es troba enterrat l’escritor valencià, per a despuix arreplegar totes les Flames i reunir-les en el Monasteri de Monserrat, simbolisant aixina la falsa unitat de la llengua. 

L’acte estava organisat per al dumenge 22 de Febrer de dit any i el valencianisme reaccionà de manera eixemplar defenent el seu patrimoni llingüístic davant els atacs i intents d’usurpació de l’expansionisme català. Organisats pel Grup d’Acció Valencianista i en el respal de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia, convocaren una concentració als peus de la tomba del poeta, per a que la Flama de la llengua catalana no poguera entrar en la catedral de Valéncia. 

Des del 21 de febrer, 48 hores abans de la convocatoria anunciada pel catalanisme, ya es trobaven un miler de valencianistes en la Catedral de Valencia engalanats  en Senyeres i preparats per a fer nit custodiant la tomba del gran poeta del Sigle XV.  

Entre els actes organisats durant estos dos dies destacaren una solemne missa i una ofrena floral a l’ilustre poeta, l’interpretació reiterades voltes de l’Himne Regional i el de la Coronació de la Mare de Deu, aixina com un vibrant i emocionant discurs pronunciat per l’historiador Vicent Giner Boira, per a culminar esta jornada històrica que va protagonisar el valencianisme cultural. 

Finalment els 14 autobusos aplegats de Catalunya tingueren que tornar-se sense poder realisar l’acte, davant la reacció de tot el poble valencià. 

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: