A LA PATRONA DEL REGNE per Federic García

Per una necessitat

del valencià, home de be,

la Mare de Deu sigue

corona de la ciutat.

I fon despres d’una audiencia,

en Roma en el Vatica,

com Patrona de Valencia

el Papa et canonisà.

Fon un acte d’emocio

que en ple mes d’abril d’enguany

es compli un segle d’afany,

de fervor i devocio.

En estes nostres salves,

te preguem, per caritat,

que les animes nos salves

en prova de ta bondat.

Verge dels Desamparats,

dels eixercits Generala,

protectora dels soldats,

i del qui a la llar recala.

Mireu per tots els cantons

com el barri s’engalana,

ornant carrers i balcons

de la ciutat valenciana.

Campanes de Sant Martí,

en estos dies d’historia,

voltegn de bon matí,

tocant un cantic de gloria.

I ta Real Confraria,

seguida de multitut,

te passeja en este dia

en mostra de gratitut.

Quan te porta en proceso,

t’alça el sa,, t’alça el malalt.

¡En quina satisfaccio

te porta la gent en alt!

Tots els pobles de Valencia,

com les perles d’un rosari,

s’unixen per eixa herencia

del teu sacrifici i calvari.

Com l’aigua que l’horta rega,

reguen llagrimes els cors

i son els teus ulls la Vega

d’un jardi, tot ple de flors.

Perque tots te volem tant,

conhort dels desamparats,

¡estén el teu sagrat mant

sobre tots els desgraciats!

Volguda Mare de Deu,

eres Reina i Sobirana

d’este Regne sempre teu

de la regio valenciana.

Graciosa “Geperudeta”,

venerada en este poble,

eres tu la campaneta

d’eixe sentiment tan noble.

Es cosa que no li dol,

al poeta en humiltat,

expresar lo que te vol

en els versos que ha glossat.

A tu esta raça t’aclama,

Mare dels bons valencians,

expressant lo molt que t’ama

en una llengua romanç.

 

Frederic García, El PACAT de Manises (Corona Poetica a la Mare de Deu dels Desemparats, Lo Rat Penat, 1985)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: