A LA PATRONA DEL REGNE per Federic García
Per una necessitat
del valencià, home de be,
la Mare de Deu sigue
corona de la ciutat.
I fon despres d’una audiencia,
en Roma en el Vatica,
com Patrona de Valencia
el Papa et canonisà.
Fon un acte d’emocio
que en ple mes d’abril d’enguany
es compli un segle d’afany,
de fervor i devocio.
En estes nostres salves,
te preguem, per caritat,
que les animes nos salves
en prova de ta bondat.
Verge dels Desamparats,
dels eixercits Generala,
protectora dels soldats,
i del qui a la llar recala.
Mireu per tots els cantons
com el barri s’engalana,
ornant carrers i balcons
de la ciutat valenciana.
Campanes de Sant Martí,
en estos dies d’historia,
voltegn de bon matí,
tocant un cantic de gloria.
I ta Real Confraria,
seguida de multitut,
te passeja en este dia
en mostra de gratitut.
Quan te porta en proceso,
t’alça el sa,, t’alça el malalt.
¡En quina satisfaccio
te porta la gent en alt!
Tots els pobles de Valencia,
com les perles d’un rosari,
s’unixen per eixa herencia
del teu sacrifici i calvari.
Com l’aigua que l’horta rega,
reguen llagrimes els cors
i son els teus ulls la Vega
d’un jardi, tot ple de flors.
Perque tots te volem tant,
conhort dels desamparats,
¡estén el teu sagrat mant
sobre tots els desgraciats!
Volguda Mare de Deu,
eres Reina i Sobirana
d’este Regne sempre teu
de la regio valenciana.
Graciosa “Geperudeta”,
venerada en este poble,
eres tu la campaneta
d’eixe sentiment tan noble.
Es cosa que no li dol,
al poeta en humiltat,
expresar lo que te vol
en els versos que ha glossat.
A tu esta raça t’aclama,
Mare dels bons valencians,
expressant lo molt que t’ama
en una llengua romanç.
Frederic García, El PACAT de Manises (Corona Poetica a la Mare de Deu dels Desemparats, Lo Rat Penat, 1985)
