Baltasar Bueno: “Els polítics no deurien portar la Real Senyera”.

Baltasar Bueno Tárrega (Foyos, 9 de febrer de 1949) és periodiste, escritor d’infinitat de llibres i Doctor en Teologia. Fon responsable de comunicació de la Diputació Provincial de Valéncia. Columniste habitual del periòdic Levante-emv i fon director del diari, ya desaparegut, Valéncia Hui.

 

¿Qué celebrem els valencians el 9 d’Octubre? 

En este cas el 780 aniversari de la reconquista de la Valéncia mora per Jaume I, en que els valencians de religió i cultura islàmica varen ser reprimits i expulsats, passant a dominar la situació política, cultural  i econòmica els cristians. Va ser un canvi fort, a pesar de lo qual no pogué acabar en la cultura mora, molt a pesar de 400 anys després els forçaren a anar-se als qui quedaren. Els valencians expulsarem d´ací a atres valencians per raons principalment religioses. 

¿Des de quan ho celebrem? 

Estes celebracions son molt antigues, quasi desde els primer moments de la nova etapa, encara que eren de caràcter religiós. L´acte central era un Te Deum i una processó religiosa des de la catedral a la Roqueta, per alló de que Jaume I va creue que gracies a Sant Vicent Màrtir, entre atres creencies, ell va guanyar Valéncia. Els polítics d´ara han conseguit que ni tant sols entre la Real Senyera en la catedral, li han llevat tota la càrrega històrica religiosa que ha tingut sempre la festa.

¿Qué és exactament el Te Deum? 

El primer Te Deum es un himne de acció de gràcies a Deu per un fet important. El del 9 d Octubre de 1238 no fon com se conta en la mesquita major, consagrada catedral, sino en la capella de Sant Miquel Arcàngel, junt a la capella del Sante Sepulcre, lo que sería la esglèsia de Sant Bertomeu, recort que queda en el temps en el solar del campanar del carrer de Serrans front al palau de la Generalitat. Les dites capelles foren respectades per els moros durant la dominació islàmica, com passà també en la Roqueta. En estos llocs els cristians mossàraps feyen les seues reunions i tenien els seus cults. Senya molt important perque vol dir que dins de la ciutat havien mossàraps, que parlaven la seua llengua llatina arabisada, el seu idioma, que entroncava en el llatí que nos portaren els romans fundadors de Valéncia i en el  romanç o llatí dels conquistadors. Es a dir, que els catalans no nos portaren el català ací, estem parlant el llatí evolucionat, corromput, mesclat en atres parlars dels romans. I ací en Jaume I i despuix en les distintes repoblacions vingué molta gent en les seues parles, sobre tot de Balears. Estos fets son els que intenten callar, tapar, no mencionar o borrar els catalanistes empenyats en fer-nos naixer com  a poble d´este acontenyiment, quan el poble valencià asenta les seues rails molt abans, en la cultura ibèrica. Els catalanistes borren la època ibèrica, romana, visigòtica i fins l´aràbiga i diuen que el poble valencià naix de la ma de Jaume I i els catalans. I tots callen davant esta animalà. Recordem la forta campanya que feren quan el 750 aniversari els socialistes i catalanistes: el naiximent d´un poble dien. 
 
¿Es deuria seguir realisant dins dels actes oficials del 9 d’Octubre? 

El Te Deum, encara que siga com a una reliquia històrica, deuria de ser com abans, Senyera i a la catedral, o a la Roqueta. De totes maneres el seu sentit es discutible des de el punt de vista teològic, en la cultura migeval lo que se celebrava era donar gràcies a Deu per haver guanyat als valencians de religió islàmica.
 
¿Quí deuria portar la Real Senyera els polítics o es deuria buscar una  atra alternativa per a no crear conflictes? 

Els polítics no deurien portar la Real Senyera. Ells ho fan per la foto electoral. Hi ha polítics declaradament catalanistes que no tenen cap vergonya de portar la Real Senyera. Deurien portar-la valencians i valencianes que eixe any s´hagueren distinguit per la seua faena en favor de Valéncia, I no tot el rato, a trams, varies persones.
 
¿On es troba realment el Penó de la Conquista i quantes barres té? 

Es fals el Penó de a Conquista que està en  Ajuntament de Valéncia, està molt novet. El Penó nostre està en l´Ajuntament de Daroca, els terços que el ficaren eren de Daroca i s’el emportaren allà. Lo únic que queda d´aquella bandera son quatre fils.El senyal del rei d Aragó dos barres. Ricardo García Moya te tot un tractat sobre la Real Senyera, cal llegirlo, també de les barres. Ademés els colors d´Aragó eren els colors pontificis, de catalans res. 
 
¿Qué creus que li falta al 9 d’Octubre de l’actualitat? 

Despolitisarlo. I explicar que lo que se celebra, es que una societat passa de ser mora a cristiana. 
 
Canviant una miqueta de tema i deixant apartat el tema del 9 d’Octubre,  ¿És veritat que es conserva en París un tom complet de la BíbliaValenciana? 

Tant en la Biblioteca Nacional de París com en Sevila hi ha volums de la Biblia valenciana, de quan Bonifaci Ferrer, segle XV. Allí están be. Mentres el nostre poble siga un poble de paella, mascletà i cabalgata allí estaràn be. Com passa en atres coses. No sabem ni lo que hem sigut, aixina mos va tot. Per a anar a Alacant en tren estem tres hores i tres mes per a anar a Teruel. No tenim ni infraestructures. I no passa res. Lo important es que mascletaes i festes no falten. Per lo demés, no passa res, i si passa no importa. 

Mira un fet molt proper. Celebrem este any i el vinent el VI Centenari de la Mort de sant Vicent Ferrer. Ni la Junta Central Vicentina ha programat un cicle d’actes per a celebrar-ho. La Real Acadèmia de Cultua Valenciana tampoc. Es més, esta corporació ha publicitat entre els seus membres un cicle de conferències que ha organisat l’AVL. No a soles no ha fet ni una simple conferència ni acte per a recordar la efemeride, sino que ha propagat lo que si ha organisat l’AVL que serà una catalanada sobre sant Vicent que durarà un any. No tenen vergonya, ni la coneixen. L’unic que ha fet algo es l´arquebisbe Antonio Cañizares proclamant un Any Jubilar Vicentí. Segurament se conformarà tot el valenciasme en una processó, que es lo nostre. 
 
Vosté ha escrit varis llibres sobre la Llengua Valenciana i la Verge dels Desamparats, per això que millor persona per a aclarir-nos la següent qüestió: ¿Mare de Deu dels Desamparats o Desemparats? 

Desamparats ve del verb llati amparo, -as-arare,avi, atum. Es Amparo, no empar, es Desamparats, no desemparats. Els qui están arrasant en el llatí i les peculiaritats valencianes, els catalanistes, diuen desemparats. I fins ara molta gent està seguint-los la corrent, fins la Iglesia, i això que la iglesia, els retors saben llatí.
 
Seguint en el tema de la Llengua Valenciana i per a concloure esta entrevista: ¿Són les Jarches les primeres manifestacions de la LlenguaValenciana? 

Qui més i millor ha escrit sobre el valor i la importancia de les jarches es el profesor Leopoldo Peñarroja, una eminencia.Les jarches estàn en el cor del parlar mossaràp, els cristians que vivien entre els moros. Els qui varen mantindre en la seua jerga el llatí dels romans. Els hereus d’aquell llatí, que no acaba de desapareixer entre els moros gràcies a ells, i que entronca en el parlar dels valencians de la conquista. La Llengua Valenciana, es com va dir el profesor Gómez Bayarri, un “totum revolutum” de tos els parlars de tots els pobles que han vixcut desde fa mils d’anys en este territori. No es una creació “ex novo” catalana, ni dels catalans, la llengua que parla i de la qual es propietari i usuari el poble. Ací vingué molta  gent de diverses procedencies a repoblar els llocs que furtaren als valencians moros.

 

 

Les opinions expressades en esta entrevista són d’exclusiva responsabilitat de la persona entrevistada.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: