Breu història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians, com a conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença valenciana (un moviment de recuperació de la llengua i la cultura valencianes que sorgix i es desenrolla en el sigle XIX i la primera part del XX). Fundada en el nom de “Centre de Cultura Valenciana”, adoptà la denominació de “Acadèmia de Cultura Valenciana” en 1978.


El 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la llengua valenciana en uns criteris moderns: la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana redactada per Lluís Fullana, en aplicació de l’acort ortogràfic firmat en 1914.


En 1922 se crea la Secció de Lliteratura, que en 1928 adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l’actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l’entitat normativa de referència per al valencianisme llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l’idioma valencià.


En 1991 sa Majestat el Rei En Joan Carles I li concedí el títul de Real, de manera que a partir d’eixe moment, esta entitat serà reconeguda i batejada en el nom de Real Acadèmia de Cultura Valenciana, constant aixina en l’actual directori del Instituto de España.


La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en 1979, davant l’absència d’un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de 1914. Són conegudes popularment en l’apelatiu de Normes d’El Puig, degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en 1981 en el Monasteri d’El Puig per numeroses entitats i intelectuals.


Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la primera edició de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l’ensenyança del valencià.


Estos treballs d’investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l’entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l’autèntica cultura valenciana, front als continus intents d’anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.

Font: Informe – La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa i l’idioma valencià

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: