Breu història del Archiu del Regne de Valéncia

Encara que en anterioritat existia ya un archiu en el Palau Real de Valéncia, fon Alfons V el Magnánim qui, en les Corts celebrades durant 1419, va fundar novament l’archiu real, en dispondre que tots els processos de Corts, els registres de la Cancelleria i els processos de l’Audiència Real relatius al Regne de Valéncia o a valencians, es copiaren en llibres-registres separats dels generals de la Corona d’Aragó, i es guardaven en el Palau Real.

En 1716, Felip V ordenà agrupar en un sol archiu general la documentació del Real Patrimoni, la Cancelleria i la Superintendencia, nomenant com archiver general a Lluis Vicent Royo. No passà de ser un proyecte.

En 1758, davant l’estat de desídia, abandó i deficient conservació dels archius, Ferran VI crearà l’Archiu General del Regne de Valéncia, disponent que els sis archius propietat de la Corona (els de el Real, Balia General, Justícia Civil, Diputació, Governació i Justícia de Trescents sòus) pogueren reunir-se en un mateix edifici. Pero una atra volta l’intent no aplega a fer-se realitat.

De nou en 1770 es va abordar la qüestió. Carles III assignà la Casa Professa dels Jesuïtes, expropiada per la Corona a raïl de la seua expulsió, com a sèu de l’Archiu General. No obstant, caldrà esperar fins a 1810 -en que és demolit el Palau Real per considerar-se un perill per a la defensa de la ciutat, amenaçada per les tropes franceses del mariscal Suchet- per a que es produïxca el trasllat forçós de l’Archiu del Real custodiat en el Palau a la Casa Professa de la Companyia de Jesús.

En 1859, ingressaran els archius de la Governació i dels Justícia i en 1868 seran incorporats els fondos de la Balia.

A finals del XIX, ingressaran els fondos documentals de les institucions eclesiàstiques de la província de Valéncia expropiats per l’Estat a raïl de la Desamortisació. Ya en 1874, la Delegació de Facenda de Valéncia havia efectuat un primer ingrés d’archius eclesiàstics en l’Archiu General, pero en 1897 començaren a ser enviats a l’Archiu Històric Nacional. Gràcies a la mediació de la societat cultural Lo Rat Penat, en 1904 la Delegació de Facenda de Valéncia va depositar en l’Archiu del Regne de Valéncia la documentació de Clero regular i secular que encara permaneixia en les seues dependències. En 1889, s’incorporarà l’archiu del Gremi de Mestres Sabaters.

En 1926, l’Audiència Territorial va remetre els llibres del Real Acort i en 1936 va fer lo mateix en els pleits de les Escrivanies de Cambra, la série de registres i els índexs notarials, séries procedents de l’antiga Real Audiència o Cancelleria d’época borbònica.

En 1956 fon inaugurada la nova i actual sèu de l’Archiu, davant les condicions precàries i poc òptimes que oferia la Casa Professa com a depòsit archivístic.

 

Informació extreta del llibre “Guía del Archivo del Reino de Valencia”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: