Carcaixent i la nostra Real Senyera

Per Javier Navarro Andreu

En octubre de 1930 la localitat valenciana de Carcaixent vixqué un fet imborrable per a tots els seus veïns i històric per al restant de valencians. En l’Ajuntament de la localitat de la Ribera Alta s’issava per primera volta la gloriosa Real Senyera sent alcalde Vicent Talens 

Fon un dia de festa i patriotisme, la Senyera beneïda prèviament pel retor Salvador Faus, fon portada en processó fins a la mateixa porta del consistori acompanyada en tot moment de dolçainers i tabaleters donant el toc festiu a l’acontenyiment.  

Arribada l’ensenya a l’Ajuntament fon issada als acorts de l’Himne de Valéncia davant de mes de mils ànimes entusiastes que es congregaren per a vore tan emotiu i esperat moment. Els crits i els vixques a Valéncia i a Senyera no cessaren durant uns quants minuts.  

Pero curiosament Carcaixent, 68 anys despuix, vixqué un episodi similar, pero este molt més rellevant per a l’història moderna del Regne de Valéncia. El 2 d’octubre de 1998 la Federació Valenciana de Municipis i Províncies organisà un homenage a la Real Senyera, presidit pel llavors president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana i gran part de les autoritats valencianes. 

Era la sèptima volta en l’història que la Real Senyera que es conservada en l’Archiu Municipal de Valéncia eixia del Cap i Casal. Com no pot ser d’una atra manera, baixà recta sense inclinar-se davant de res, ni de ningú com indica el protocol establit i en les 21 salves que dispararen una secció especial de l’Eixèrcit. Fon traslladada en un vehícul especial fins al poble de Carcaixent on milers de persones esperaven emocionades la seua arribada. El seu alcalde Rafael Navarro Ferrer (Unió Valenciana) definí com Inigualable honor que per a Carcaixent suposa la celebració en nostra ciutat l’acte d’homenage a la Real Senyera, bandera de tots els valencians.  

La Senyera recorregué entre aplausos els carrers de Julià Ribera, Mare de Déu d’Aigües Vives, General Prim, Missa i Glorieta de l’Estació, culminant en l’Almagasén de la Ribera, on el poeta valencià i president per aquells anys de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, En Xavier Caps, pronuncià un excelent discurs, destacant la següent frase: “No, no es el acte de hui un acte nostalgic perque, per la nostra fidelitat a l’essencia valenciana del passat estem guanyant la dignitat del presente”.  

Despuix de descobrir esta part de la nostra història em pregunte… ¿Deuria la Generalitat Valenciana tornar a portar a la Real Senyera als pobles i ciutats del Regne de Valéncia per a expandir l’amor dels valencians cap a el nostre símbol més significatiu? Yo crec que sí.  

La Real Senyera en el balcó de l’Ajuntament de Carcaixent 1930.

 

 

Fotografies: V. BENAVENT MOMPÓ.

Font: http://antoniosabatermira.globered.com/

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: