Castellologia de Morella

Revista Renou Nº 51 de l’Associació Cultural de Castelló Cardona i Vives

Per José Vicente Gómez Bayarri. Dr. en Historia.

Morella es la poblacio mes important de “Els Ports”. Exercix de capital institucional i es punt neuralgic de la comarca. S’alça sobre un promontori que corona el castell. La historia ha deixat impronta en la seua fisonomia urbana i arquitectonica, configurant un bell conjunt historico-artistic que conserva perfectament el seu sabor migeval.

La instalacio de gents en el seu territori es remonta a epoca prehistorica, com testifiquen les pintures rupestres de Morella la Vella. Tambe conserva vestigis del periode de la romanisacio d´Hispania.

 S´ha apuntat que en la invasio musulmana es van destruir els murs de la fortalea romana de Morella, i li dirien “Maurella”. El Cid, en les seues corregudes per terres musulmanes, pogue conquistar, de manera transitoria, la plaça a finals del segle XI.

 En el segle XII, Alfonso I el Batallador en les seues incursions i expedicions per terres del Llevant peninsular fins a territoris de l´Andalusia Oriental intentà la seua conquista; pero fon presa definitivament, a finals de 1231, pel cavaller Blasco d´Alagó, anticipantse al rei en Jaume. Posteriorment per un pacte se l´entregaria al Monarca, qui despres d´entrar junts a la ciutat pel Portal del Rei, el 7 de gener de 1232, se li va concedir com a senyoriu al cavaller que l´havia conquistat, mentres el Rei es reservà en propietat el fenomenal castell alçat sobre la “Mola de Morella”. Esta primera muralla seguia el traçat que marca l´itinerari següent: Castell, Portal dels Estudis, Portal del Rei, Portal de En Camarasa – hui de Forcall -, carer de Soldevila, Plaça de Sant Joan, carrer del Rosari, placeta de l´Aljub, torre de l´Asperó, etc.

En 1310 al delimitar les parroquies de la vila es van prendre com a punts de referencia les portes de En Camarasa -Forcall- San Mateu i Ferrisa, la qual cosa evidencia l´existencia d´un segon traçat de la muralla o ampliacio de l´antic que es pot contemplar hui en dia.

La ciutat de Morella ha segut un important enclavament militar, donada la ubicacio geografica en un encreuament de camins; per aixo despres de la seua conquista, el Consell Municipal es preocupà de la conservacio de les seues muralles, com testimonia l´enfortiment de part d´elles en 1358, durant el regnat de Pere el Cerimonios.

Es coneixen dos cartes-pobles. La primera, de 17 d´abril de 1233, per la que Blasco d´Alagó, otorga carta de poblament a Morella a fur de Sepúlveda i Extremadura, per a 500 pobladors; la segona, de 16 de febrer de 1250, en la que Jaume I confirma i ratifica la carta de poblament de Morella en totes les donacions que s´havien otorgat als veïns en l´epoca de Blasco d´Alagó.

La ciutat de Morella, per la seua ubicacio i caracteristiques del seu assentament es va convertir en una plaça forta i determinant en tots els conflictes belics de la comarca de “Els Ports”. Tingue una destacada actuacio en la Guerra de la Unio (S. XIV), en les Guerres de les Germanies (S. XVI), en les Guerres Carlistes (S. XIX). En 1838 fon ocupada per les tropes carlistes del general Cabrera -el Trigre del Maestrat- i elevada a capital de la Comandancia Militar Carlista de Valencia i Arago.

La pressio fiscal que Morella sometia a les aldees de la seua jurisdiccio provocà, a vegades, enfrontament en elles, fins que en 1691 conseguiren la seua independencia municipal, en el regnat de Carles II.

Des del punt de vista castellologic, Morella alberga un formidable cstell i la poblacio constituïx un recinte completament murallat.

El castell està situat a mes de 1000 metres i s´articula en recintes concentrics. Està conformat per dos cossos panyals superposats, rodejats de potents muralles, en les que s´alcen torrellons. En el seu recinte destaca actualment la Porta d´acces, el denominat Palau del Governador, i en el cos superior la Plaça d´Armes. La importancia del castell fon ressaltada ya per Jaume I a l´afirmar: “el castell de Morella valia tant com un comtat en totes les seues pertinences”. 

Les muralles voregen la ciutat, quedant com una compacta fortalea. Alcançen els 10 metres d´alçada en alguns trams, i tenen una llargaria aproximada de 2.500 metres i un grossor de 2 metres. En ella es construïren catorze torrellons i es van obrir sis portes d´entrada o eixida, que fan de Morella la ciutat mes protegida del Regne.

Les torres s´edificaren en epoques diverses i de manera distanciada per a millorar l´enfortiment del sistema defensiu durant els segles XIV i XV. En el transcurs del temps, i a causa dels acontenyiments belics, van patir modificacions en la seua utilisacio. Les torres estaven cobertes per teula arap i, en conte de almenes, en el cos central disposaven de saeteres i finestres en arcs de mig punt. La Torre Redona data la seua construccio de 1419. Fon realisada baix l´administracio del mercader Francesc Comí, en representacio del Consell de Morella. La Torre del Carraixer o de la Pólvora s´edificà per contracte, en 1465, adjudicada al mercader Jaime Carrascull, per 100 lliures i 30 càrregues de vi.

Les portes espacioses, obertes al public es denominen “Portals” i les chicotetes practicades en les muralles se´ls coneixen pel nom de “Portells”. Els portals mes famosos son: Portal del Rei, Portal de Sant Mateu, Pportal de Sant Miquel, Portal de Forcall o de En Camarasa, Portal del Estudis, Portal de la Nevera; els “Portells” mes coneguts son: Portell del Publich i el Portell d´Alós.

Les muralles es reconstruïren, fonamentalment, en el segle XIV, sobre la base de l´amurallament ordenat pel Cid sobre el chicotet recinte de Morella quan va prendre el castell el 14 d´agost de 1084: la bellea i importancia del seu castell i muralla ha portat a que fora declarat Monument Historic Artistic pertanyent al Patrimoni Nacional.

L´urbs actual s´estén per la rostaria de la Mola que porta el seu nom. Es conserven numeroses construccions migevals tant religioses com civils de gran valor artistic, a mes del conjunt del barri judeu (S. XIV i XV) i algunes cases senyorials. Aixi mateix, en el seu terme es conserva un aqüeducte del segle XV i notables torres sentinelles que daten dels segles XV i XVI.

El cronista Rafael Martí de Viciana al descriure el castell i la vila de Morella afirmava:

El castillo está asentado en un cabeço alto que su hedificacio (sic) de por fuera muestra tres altos empinados con muchas torres e dentro está bien reparado y enfortecido y provehido de artillería del qual al presente es Castellán por el rey mossen Joan Hieronymo de Escrivà, cavallero principal de esta ciudad: y al pie del castillo está la villa con una Yglesia con título de nuestra señora.

Morella va rebre el titul de ciutat l´any 1878.

Image: www.morellaturistica.com

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: