Curiositats sobre el Riu Millars

Per Javier Navarro Andreu
El Riu Millars naix en la Serra de Gúadar en el terme municipal del Castellar, província de Terol, és el riu més important de la província de Castelló. Té un gran cabal, múltiples afluents, llarc recorregut i extensos terrenys de rec.
Els romans ho varen cridar riu “Idubeda”, encara que també portà el nom “d’Albentosa”, fins a que finalment fon batejat en el nom en Llengua Valenciana de “Millars”. Carlos Sarthou Carreres en el seu llibre “Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón”, nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.
El riu travessa en les seues aigües cristalines Castelló del Nordest a Suroest, tenint gran presència en les rodalies de la capital, i en els térmens de Villarreal, Almassora i Borriana.
La concessió més antiga que es coneix referent a l’us de les aigües del riu, és la del penúltim rei moro, Zeit Abuceit, que per cert fonconvertit al cristianisme en el nom de Vicent en la diòcesis de Sogorp. Este document segons Sarthou, es conserva en l’Ajuntament de Villahermosa, en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.
Despuix de la Reconquista, pel rei En Jaume I, el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del Regne de Valéncia, en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els Furs del rey en Jaume lo conqueridor, tomo I, foli XC, B “Per nos, e per los nostres donam e otorgam per tostemps á vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la ciutat e regne de Valencia e de tot lo terme de aquell regne totes e cascunes cequies fraques, e liures majors, é mijanes, e menors ab aygues, e ab manaments, e ab duhiments daygues, e encara aygues de tons; exeptat la cequia real qui va a Puçol; de les cuals cequies, e tonts hajats aigua, e enduhiments, e manaments daygues tostemps continuament de dia, de nuyt. En axi q puscats daquelles regar, e pendre aygues feu alcuna servitut, e servisi, e tribut e que prenats aquelles aygues segons que antigament es, e fo stablit, e acostumat entems de sarrahins”.
Image: Minube

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: