El dibuix més antic de la Sèu de Valéncia és de l’any 1563

La Catedral de Valéncia (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment “La Sèu” en valencià, és seu del arquebisbat de Valéncia i està dedicada per desig de Jaume I —segon la tradició del sigle XIII—- a Santa Maria. Fon consagrada en l’any 1238 pel primer bisbe de Valéncia posterior a la Reconquista, Pere d’Albalat. Es troba sobre l’antiga mesquita, que al seu torn s’havia alçat sobre l’antiga catedral visigòtica.

El gòtic valencià o mediterràneu és l’estil constructiu predominant d’esta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaiximent, del barroc i neoclàssic.

En el seu interior es venera el Sant Càliç, datat del sigle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim en l’any 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que varen arribar de Roma a través d’artistes contractats per Aleixandre VI. Este últim Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel Papa Inocenci VIII en l’any 1492.

El dibuix més antic que es conserva de la Sèu de Valéncia fon el realisat pel dibuixant holandés Anton van den Wyngaerde en l’any 1563. Fon conegut com Antoni de les Vinyes o Antón de Brusseles, recorregué Espanya a partir de 1561, dibuixant una colecció de 62 vistes, detallades i meticuloses, de pobles i ciutats, per encàrrec de Felip II, al servici del qual estava des de 1557.

Puncha sobre l’image per a vore-la en gran.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: