El Marqués de Campo part essencial de l’economia del Regne de Valencia en el S.XIX

Text escrit per Juli Moreno i Moreno per al fullet de l’activitat “Tots els dies 9″ que realisa Convencio Valencianista.

JOSEP GABRIEL CAMPO PÉREZ DE ARPA I VELA MARQUES DE CAMPO (Valencia ciutat, 1814 – Madrit, 1889)

Josep Gabriel Campo Pérez de Arpa i Vela, Marqués de Campo. Fon comerciant, navier, editor, politic, economiste i filantrop valencià, part essencial de l’historia i de la politica economica i financera del segle XIX en general i en particular del Regne de Valencia.

Naixque el 22 de maig de 1814 en el barri del Mercat de Valencia ciutat, centre neuralgic del comerç i de la vida ciutadana, concretament en el numero 46 de la mateixa plaça del Mercat, en el si d’una familia acomodada de comerciants d’especies que regentaven un parada en el Mercat Central i que, gracies al comerç d’ultramar, havien fet fortuna. Sa mare fon la valenciana Vicenta Pérez Vela, i son pare, d’orige aragones, Gabriel Campo Arpa. Fon batejat en l’Iglesia dels Sants Joans. La formacio academica de Josep Gabriel se dirigi cap als estudis de Comerç, periodo este en el que sería espentat i recolzat pel seu progenitor per a que fera diferents viages per Europa i poguera completar la seua formacio.

En 25 anys començaria com a empleat en el negoci familiar, a on pronte ocuparia un lloc destacat, de tal manera que aquell passaria a denominar-se “Gabriel Campo e Hijo”.

Jove mamprenedor, desinquet i compromes en la societat valenciana de la que formava part. La seua participacio en la Comissio ciudadana propiciaria que en l’estiu de 1843 se promoguera la creacio de la Junta de Salvacio de Valencia, fet que donaria lloc a que eixe mateix any, i quan nomes contava en 29 anys, fora designat Alcalde de Valencia pel Partit Lliberal Moderat, carrec que ostentaria fins 1847. Tambe sería, pel mateix partit, diputat i senador en varies llegislatures.

En el periodo del seu mandat en l’alcaldia de Valencia, la ciutat se va vore favorida en diferents iniciatives de temes tan basics i fonamentals per al seu desenroll com foren l’abastiment d’aigua potable, l’allumenat de gas i tambe l’adoquinat dels carrers i places mes centrics. Modernisà i amplià les instalacions del port i se conclogueren les obres del Teatre Principal. Un any abans de que deixara l’alcaldia (1846) fundà la Societat Valenciana de Credit i Foment, considerada el primer banc d’inversions valencià i estatal, i en 1864 fundà la Societat Central Espanyola de Credit.

Home d’idees modernes i innovadores, en funcio de promoure els mijos de comunicacio i transport entre la costa i l’interior, comprà els drets de la llinea de ferrocarril i, en 1852, construi el primer ferrocarril valencià, la llinea del Grao a Xativa. Tambe conseguiria la concessio del ferrocarril d’Almansa a Valencia i a Tarragona. La dedicacio personal i economica que li suponge esta activitat fon de les mes compromeses i costoses. Esta faceta del mon ferroviari es per la que mes se’l recorda especialment en l’ambit financer, pero tambe com a armador de barcos. Eixe mateix any, 1852, adquiriria el diari La Opinión del qual nomenaria director a Teodor Llorente. Esta aposta empresarial se va vore truncada en 1866 venent el periodic, el qual tindria continuïtat, en el mateix caracter conservador, en Las Provincias que regentaria Teodor Llorente com a propietari i director.

El titul de Marqués de Campo, li fon otorgat per Alfons XII, el 20 de giner de 1875, com a reconeiximent pel mes que provable recolzament i finançacio del pronunciament de Sagunt, decembre de 1874, que acabà en la I Republica i supongue la restauracio monarquica.

El Marqués de Campo politicament fon d’idees conservadores, amic de Navarro Reverter, politic del Partit Conservador; tingue diferencies i enfrontaments en la I Republica Espanyola i en els politics del Sexeni Revolucionari. Pero el seu recolzament a la monarquia i la seua laboriositat el feren mereixedor d’innumerables distincions, entre elles la Gran Creu d’Isabel la Catolica, la de Carles III, la del Merit Naval i la d’Oficial de la Legio d’Honor de França.

Entre les numeroses iniciatives filantropiques que portà a terme, colaborà economicament en la creacio de la Caixa d’Aforros i Mont de Pietat de Valencia en 1878, fon protector de l’Ateneu Mercantil de Valencia, de l’Ateneu Obrer i de l’Escola d’Artesans, aportà finançacio per a concloure les obres de la plaça de bous que promovia l’Hospital Provincial, en el qual i al seu carrec, se feu l’instalacio de gas –per a l’allumenament-. Com a soci de la Real Societat Economica d’Amics del País de Valencia impulsà molts dels proyectes que esta entitat va mamprendre.

Comerciant incansable, s’instalà en Madrit, en un palauet situat en el passeig de Recoletos. Alli ampliaria el negoci familiar en obtindre la concessio del suministre de tabac per a tota la Peninsula.

Com s’havia senyalat tambe tingue una faceta de navier i, des de 1881, desenrollà activitats comercials en America, creant una flota de vapors que comunicava diferents ciutats del Caribe i inclus de Filipines. Per a la gestio de les mampreses en estos territoris crearia el Banc Peninsular Ultramari per al Comerç Maritim. Com a benefactor, el Marqués de Campo, se trobava especialment satisfet en la creacio d’un asil per a chiquets orfens que promogue en 1882 i que s’ubicaria en lo que era un actiu barri industrial, en el carrer de la Corona. Esta institucio assistencial, regida per les Germanetes de la Caritat, se la coneixerà com l’Asil del Marqués de Campo.

A l’edat de 75 anys, el 19 d’agost de 1889, se produi la seua mort en Madrit. La ciutat de Valencia li dedicà un monument, obra del seu protegit Marià Benlliure, situat actualment en la plaça de Canovas del Castillo; la seua casa en la ciutat, el Palau Marqués de Campo, tambe conegut com Palau de Berbedel, es troba situada en la Plaça de l’Arquebisbe, i es en l’actualitat propietat del municipi i seu del Museu de la Ciutat. Tambe te un carrer dedicat en el barri de Jesus.

Image portada: www.jdiezarnal.com

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: