El naiximent del nacionalisme valencià

Transcrit del llibre “Valencianisme en el temps (I) els fragments historics” per Carles Recio.

El dia 7 de decembre de 1902 naixque el nacionalisme valencià, almenys simbolicament, puix en este dia es pronuncià el discurs “De Regionalisme y Valentinicultura” que, encara que es presentava en la caceta regionalista, fea plantejament radicalment nacionalistes, llunt de la tebiea politica practicada pels lliterats de la Renaixença.

L’autor d’este discurs fon el doctor Faustí Barberà Martí, qui ya havia pagat tres anys abans l’edidio de les conversacions historic-familiars de “El Abuelito”, i pronuncià en l’apetura de curs de Lo Rat Penat, com a vicepresident. Barberà es propon ilustrar als socis assistents sobre “lo regionalisme y ses tendències y de lo q’enfront d’este problema deu fer Lo Rat Penat”.

REGIONALISME I NACIONALISME

En primer lloc, separa l’orador el regionalisme del federalisme, puix mentres este no es preocupa dels antecedents historics i etnografics, “l’ideal regional tira principalment á mantindre y conrehuar lo passat dels pòbles si ha rebut la sancio dels sigles”; i tambe del separatisme, puix imperà durant esplendorosos segles en l’Estat espanyol i este no es trencà.

El regionalisme es una teoria seria que es troba en el fondo de la consciencia humana. La seua universal implantacio ratifica la seua importancia, i per aixo el doctor revisa diversos països a on l’idea va calant, començant per França, païs tradicionalment centraliste en la capital del qual, Paria ya s’ha constituit la Fédération Régionaliste Française. i per Russia, a on el Zar s’ha vist obligat a reconeixer l’independencia de Filandia.

L’unitat nacional italiana es criticada per existir les antigues nacionalitats independents “y no crech que lo ligur y el lombardo, el napolitá y’l natural de la Toscana, el piamontés y’l romá, puguen jamai fòndres en su sòls tipo y borrar les diferències esencials de carácter, de costums, de règimen y hasta de llengua, sobre parlar tots l’italià”.

Austria i Prussia, aliades d’Italia, tambe demostren la força del regionalisme, puix no han pogut unir-se en un unic estat de llengua alemana, “davant del esperit francament regional”. Prussia no s’ha pogut unir sino com a confederacio de 26 departaments, i en Austria els hongaresos mantenen govern, Corts, moneda propia i li diuen a l’Emperador Rei d’Hongria. Barberà opina que l’unio austro-hongaresa no durarà molt, i tampoc el sometiment de Bosnia i l’Herzegovina.

Polonia, sacrificada a l’ambicio dels usurpadors de nacionalitats, espera el dia de les seues reivindicacions. Irlanda lluita contra Anglaterra, tambe Escocia. Serbia, Montenegre i Romania s’han independisat de Turquia. La proxima sera Bulgaria. I per Orient, en Asia, l’Imperi Turc tambe somet al Liban, regio totalment descentralisada i governada per un cap catolic; i Yemen i Oman; i les republiques que poden apareixer en Africa; i les Ameriques… en conclussio, es tracta d’un fenomen universal perque “en la formació de les colectivitats humanes, primer está la familia com á element més simple, de la qual procedix lo municipi y les tribus ab ses lleys pròpies; y de la reunió de municipis en localitats bén deslindades dísicament, s’han format les comarques y les regionas, ab ses costums, lleys, llengua y carácter pròpis, que les individualiçen dins les comunitats respectives”. Barberà equipara a continuacio regionalisme i nacionalisme, i ho contrapon a l’universalisme del socialisme. Reconeix com a bella utopia l’unio de tots els homens en un sol amor, com en una sola familia, “pero sens dupte el progrés de les nacions demana que subsistixca eixe amor a la tèrra que u ha conegut primer, á la que ha segut teatre de les primeres emocions de sa vida, donat de sí un amor concret, circunscrit; lo que may podrán donar les vaguetats desconeguder de una patria mundial, ¡es massa gran!”.

EL REGNE DE VALENCIA

Aplicant tot lo anterio no cap dubte que “Lo Regne valenciá, per sa història y tradicions, está obligat á secundar lo moviment regionaliste; moviment que significa progrés y alváns” front als cent norantacinc anys de “trevall descructor de la nòstra personalitat valenciana”.

Els valencians no podem oblidar el cesarisme despotic que nos arrebatà l’autonomia “pera convertir en provinciáns docilets y obscurs als que ere ciutadáns dignes, amants de lo seu y acostumats á mirar de igual a igual als ascendents dels amors d’ara (…). La violència y la astucia han sigut els factors de la transformació dels valenciáns. Per l’actuació d’eixes fòrçes reductores han vingut l’estat d’opinió que vui encontrem per tot arreu”. Pero “no existix cap de convèni, cap de rahó per els quals els castelláns, als gallechs, bascs, etc… y de cambiar li’ls la llengua, les lleys y tot lo que constituix la formula administrativa intèrna y extèrna de dits pòbles”.

Lo Rat Penat ha de ser l’entitat que obriga els ulls als valencians assimilats, sobrertot als intelectuals, treballant per a desfer el perjuï, l’artifici i que retornen al seu “patriotisme natural”.

LA LLENGUA VALENCIANA

“També devém cuidar de la llengua. ¡Ay la llengua! la característica més culminant que tenim, el distintiu valenciá que més guerra ha sufrit y el que victoriós se sosté gracies al poder conservador del nòstre pòble. Cuidém de nòstra volguda llengua, d’eixe mig d’expresió rich, eufònich, dolç, plantejat pera servir á la honradez sancera y no á la xala cortesana”. Barberà assegura que els “valencians-valencians” pensen en valencià, i que este idioma “prepara els nostres òrguens vocals molt millor q’el mateix castellá, puix les varietats de articulacions y de sòns purs de sa gramática fan, que tant la llengua com la boca, tinguen de practicar més eixercici, més gimnasia, al ensmeps que la nòstra orella s’educa en la percepció de sons més variats”.

L’autor salva la presencia del castella en els “usos que li siguen pròpis”, pero entenen que els “valencians-valencians devem mirar ab preferència la llengua nòstra en tots els actes de lliure elecció y rebujar ab energia la preocupació de q’eixa preferència no pòt mantindres en societat sense mengua de qui la sent y la practica”. Qui renega de parlar el seu idima, “son renegats de Valencia y d’Espanya”.

Barberà no oblida apelar a la purificació de l’idioma, “fentli notar de pas al pòble, com la llengua valenciana se veu arrimá precísament per ser la llengua del camp y del taller”, per a que tant l’obrer com les classes altes l’aceepten. Els qui l’escriguen, ademes, s’han d’abstindre d’usar “lletres estranys y signes que no siguen autènticament de sa morfologia; digamlos que may, may tenim dret á aplicarli formes ortográfiques del castellá”. Est interes passa per l’ensenyança, puix“l’estat actual de la nòstra instrucció primaria en ses relacions ab lo valencianisme es verament funest; després d’estar renyit en la pedagogia cientifica, es marcadament antivalencianiste”.

“Nòstres escòles de primeres lletres son per lo general centres ahon se li’s sòl castigar als gichs el ús de la nòstra llengua y se’ls convertix en papagalls d’una atra; ahon se pòssa en jòch la persuació y la imposició més fermes pera arrancarlos l’anima valenciana y possarlos’en una atra”. Hi ha que entrar en les escoles per a restituir la “Valentinicultura“, puix “l’obra desnacionaliçadora realiçá en Valencia durant dos o tres sigles no pòt ser desfeta de sobte ni en uns dies”, hi ha que actuar sobre “les generacions q’han de vindre”.

PER LA NACIO VALENCIANA

Lo Rat Penat no ha de llimitar-se a “ser valencianiste indefinit, contemplatiu y boiros, sino ben determinat, actiu é intencionat”. La meta deu ser “recabar pera lo nòstre antich Regne el dret de governarse y arreglarse dins de sa casa, en tots aquells asumptes que seran de sa total y pròpia incumbència”.

“Sé q’el nostre Regne está cuallat  de póbles castelláns, sé la força que fa la indicada ensenyança de primeres lletres, la de facultats matjors y totes les demés; no ignore lo qu’en nòstra ciutat pòt fer y fa el ser llengua oficial el castellá, y com á tal empleat á la exclusiva per autoritats, oficines, cuartels, trònes, aristocràcia, etc; sé també la poderosa inmigració que tenim de les collindants comarques castellanes…” pero a pesar de tot aixo hem de treballar per a quan apleguen eixes generacions “q’estaran més disposades al sacrifici necessari pera aplegar á la reivindicacio de la sobirania perduda, á la restauracio total de la nòstra personalitat regnicola, tan necessaria entre’l Estat tot poderos y el individu microscòpich, pera conseguir la resurreció juridich-administrativa de la que digueren els Antists, Buters, Escolanos, sales y atres molts, Nació Valenciana”.

Barberà advertix a Lo Rat Penat que si no seguix estos fins, i es queda en un valencianisme “sentimental y acomodatici”, s’arrisca a “la atrofia per primer, y la mòr á la vida social després”, puix el poble valencià quedaria en “el puesto inferior dels pòbles degenerats, enderrerits, dèbils, vençuts y cobarts”. Algu podria preguntar:“¿Com la pasada grandea y autonomia podrá tornar al nòstre Regne, després de tants anys d’estar soterrá, després d’estar acostumá la concència valenciana a la servitut, després de 195 anys d’estar possá a desempenyar dant d’el estat espanyòl papet tan humil com puga fer en c’al sastre’l panyo davant la tisora”. Barberà no dubta que en un determini mes o manco llarc hi haura autonomia, puix existix llibertat per a treballar “en el sentit q’el valencianisme radical nos marca”.

“He procurat parlat fórt y claret; sense sordina. Tot lo clar que la importancia del assunt requeria. La conducta contraria del rodeig y la ambigüetat m’haveren paregut una abdicació hipócratica ú acusació llamentable de falta de conviccions”. Tots poden fer valencianisme practic i profitos “tot trevall, en un paraula, pòt fer Patria Valenciana”, pero l’orador no oblida fer una crida a les dames, finalisant ya el seu discrurs, per a que ajudent a “combatre per lo trunfo de la nòstra Sacrosanta Senyera”.

Un vitol a “lo nòstre” rubricà el naiximent del nacionalisme valencià, aquell 7 de decembre de 1902.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: