El Tractat d’Almirra

Per Xavi Pascual Mataix

El 26 de març de 1244, els pendons de Castella i Aragó tremolàren en el castell d’Almirra.

Jaume I, rei d’Aragó, Mallorca i Valéncia, i el seu gendre, l’infant Alfons de Castella, futur Alfonso X el Savi, es reunien en el castell per a establir els llímits de conquista i expansió d’abdós Corones. Des del castell d’Almirra es divisen quatre províncies: Albacete, Múrcia, Alacant i Valéncia.

Llavors, En Jaume contava en trentassís anys. Alfons, vintitrés. És coneguda la mala relació entre abdós pels intents castellans de fer-se en la joya del Regne de Valéncia, Xàtiva; ciutat que finalment seria anexionada a Aragó eixe mateix any. En aquells temps que corrien, i pese a haver entaulat acorts matrimonials, els castellans demandàren l’entrega del castell de Xàtiva a la Corona castellana com a dot de la boda entre l’infant Alfons i la filla del rei Jaume, Violant. El propi rei d’Aragó va amenaçar en una coneguda frase: ‘’Qui vullga Xàtiva tindrà que passar per damunt de Nós’’. Donava inici aixina a una confrontació entre Corones. Els castellans van penetrar en Xàtiva per Àyora i prenguèren Enguera i Moixent, establint acorts en l’alcaíd de Xàtiva per a la seua rendició, sense efecte. Els aragonesos, per la seua banda, atacàren els enclavaments calatravos de Bogarra, Capdet, Villena i Sax.

Les artífexs i protagonistes en l’ombra per a la cessació de les ofensives i que este acort es portara a terme, vàren ser la dòna i la filla del rei Jaume. Na Violant d’Hongria, li va animar a establir pactes de pau en el seu gendre. La seua filla, Violant d’Aragó, va pregar al seu marit per a que acodira a la cita en el seu pare. Sogre i gendre, si be començàren en una notable enemistat, al final acabarien acceptant-se l’u a l’atre, aplegant el rei a traslladar-se a Toledo durant uns nadals i aconsellar a Alfons per al seu regnat.

Al llarc de l’alvanç contra els mahometans d’Al-Àndalus, les dos Corones peninsulars, firmàren distints acorts per establir els seus llímits. El primer en 1151, quan Alfons VII de Castella i Ramón Berenguer IV firmàven el Tractat de Tudilén, segons el qual, Valéncia i Denia fins a Múrcia quedaven reservades per a Aragó, menys Lorca i Vera, mentres que Aragó rendia vassallage a Castella. Un vassallage que es perdria anys despuix, quan en 1179, Alfons VIII el de las Navas i Alfons II el Cast, firmàven el Tractat de Cazola, segons el qual, Aragó s’expandiria per Valéncia fins a Biar, Xàtiva, Denia i Calp, prenent com a referència el Penyal d’Ifach, mentres que Múrcia quedaria per a Castella.

No obstant, l’Edat Mija va ser un periode de lluita i joc de poders, de pactes entre cristians i musulmans, i en la que les fronteres eren permeables i movedores. D’esta manera, la frontera definitiva entre abdós Corones, pel moment, quedaria plasmada en el nou tractat entre Aragó i Castella, el d’Almirra. Castella es quedaria en les terres alacantines, desplaçant la frontera des de Calp fins al barranc de Carritjar, en El Campello.

A l’atre costat de la montanya d’Almizrra comença la vall de Biar. Des d’esta població, passant la llínea fronteriça en perpendicular al castell de Villena, el Regne de Valéncia s’estendria fins al nort de l’actual Castelló. Jaume I només creuaria esta frontera per a prestar ajuda al seu gendre en la reconquista de Múrcia. Estes terres del Vinalopó serien durant segles terres de frontera.

Un any despuix, en 1245, En Jaume I i Na Violant entràven en el castell de Biar, donant per finalisada la conquista de la taifa de Balansiya. Des de l’ocupació de la plaça, Biar portaria per lema ‘’claudo et aperio Regnum’’ (tanque i òbric el Regne), convertint-se en la porta d’entrada al Regne de Valéncia, A partir d’eixe moment, Castella s’obriria pas cap a la vall del Guadalquivir, mentres que Aragó viraria la seua direcció i s’obriria a la mar Mediterrànea. Camp de Mirra celebra les seues Festes de Moros i Cristians durant el més d’agost. Celebració en la que no falta la representació de la firma d’este Tractat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: