El valencianisme en el sindicalisme estudiantil

Per Javier Navarro Andreu

El 29 de novembre de 1979 en ple auge del valencianisme cultural, apareixia una notícia ilusionadora. En l’última pàgina de la revista SOM, bolletí del Grup d’Accio Valencianista, es donava a conéixer el primer comunicat de “Estudiants Universitaris de la Nació Valenciana”, associació de recent creació i que seria el primer sindicat estudiantil valencianiste de l’història.

En el seu primer comunicat s’informava sobre la manipulació informativa que estaven fent els pancatalanistes sobre el Decret de Bilingüisme, denunciaven que des de les universitats valencianes utilisaven la denominació “llengua catalana” per a nomenar a la llengua dels valencians i que se “imponia el català front a l’idioma valencià, llengua de la Nació Valenciana”. Ademés també exponien les dificultats que trobaven els valencianistes en els centres educatius per “els métodos antidemocràtics, usats en les assamblees universitàries, com lo són: entorpir o impossiblitar, per part dels moderadors, l’expressió d’aquelles idees, les quals no foren favorables per a ells (catalanistes), per a donar llum on no els interessa que les hi haja; repetir les votacions quan els resultats són adversos; imposició, per mig de piquets d’intimidació, en cursos on no havia segut votada la folga”.

Revista SOM del Grup d’Accio Valencianista del 29 de noviembre de 1979

En l’últim punt del seu comunicat remarcaven que “rebujaven postures anticientifiques en contra de la nostra història, pel Departament de Llingüística i reclamaven a la Real Acadèmia Espanyola que la cadira que deixà despuix de la seua mort el Pare Lluís Fullana i Mira com a representant de la Llengua Valenciana, fòra ocupada per un membre del Centre de Cultura Valenciana (hui RACV).

Este sindicat realisà diversos actes, conferències sobre la llengua valenciana, debats sobre els símbols identitaris o concentracions a favor de l’idioma valencià. Ademés editaven la revista “RAILAM”, publicació feta per i per als estudiants, on tractaven en un toc d’humor els problemes que passaven en les Facultats.

Degut a que esta associació solament actuava a nivell universitari en la ciutat de Valéncia, pronte naixqué la Coordinadora d’Estudiants d’Instituts de Valéncia per als graus educatius inferiors i la Coordinadora d’Estudiants Valencians d’Alacant que agrupaven a tots els jóvens valencianistes del Sur del Regne.

L’associació Valéncia 2000 el 7 i 8 de març de 1981, organisà el Primer Congrés d’Estudiants Valencianistes en la finalitat d’unificar estes tres associacions en una sola i per a que les tres firmaren un document d’adhesió a les normes ortogràfiques del Centre de Cultura Valenciana, hui conegudes popularment com a Normes d’El Puig, les tres firmaren i començaren a treballar conjuntament.

Image del Primer Congrés d’Estudiants Valencianistes en l’any 1981

Pero la falta d’organisació i d’objectius clar, desilusionà a part dels components i tan sols tres mesos després i en el respal del GAV, es va crear el Grup d’Estudiants Valencianistes. A través de la revista SOM (número 119), la nova associació feya una crida als jóvens estudiants i pares, per a organisar-se entorn a un sindicat únic, que comprenguera tots els àmbits educatius: facultats, instituts, coleges públics i privats, en la finalitat de reclamar de manera uniforme: “la defensa dels estudiants front al pancatalanisme en l’escola; la valencianisació de l’ensenyança; aplicació immediata i posterior desenroll del Decret de Bilingüisme i la difusió de la Personalitat Valenciana en els centres d’ensenyança”.

La resposta del valencianisme a la crida d’esta nova associació fon espectacular, als dos mesos de l’anunci, contava ya en decenes de militants compromesos que començaven a realisar les primeres activitats a favor de la llengua valenciana en diferents centres educatius en certa rellevància en la socitat. També editaven en cert èxit la revista “Acció”, bolletí enfocat als jóvens que volien deprendre el seu idioma sense catalanismes i sense manipulacions històriques.

Pero després de varis anys d’activitat frenètica i de traure avant diverses iniciatives, el sindicat es va dissoldre.

Una década més tart, el valencianisme tornà a tindre un sindicat estudiantil a nivell universitari, era l’any 1993 i naixia Valéncia Universitària, associació apolítica que actuaria en l’Universitat de Valéncia. Defensora ferma de la llengua valenciana, feren campanyes de gran repercussió com la de “L’Universitat, en Valencià”. Pero a diferència dels demés sindicats de l’àmbit valencianiste, este sindicat també es va centrar en atres propostes alienes a les identitàries, com a millores per a les instalacions de les facultats, promoció d’activitats extra-acadèmiques i defensa dels drets dels estudiants. Este plantejament inteligent els portà a estar en actiu durant 20 anys, sent el sindicat valencianiste més longeu.

En 1995 també naixia un atre sindicat en l’òrbita del valencianisme, pero este per a cobrir la necessitat dels estudiants de l’Universitat de la Politècnica de Valéncia, baix el nom “Estudiants Valencianistes de la Politècnica”, s’agrupà un bon número d’estudiants que ademés de defendre una ensenyança de calitat i pública, editaren treballs molt interessants i rellevants per a l’época. El més important fon sense dubte “Catàlec Exposició de la Real Senyera”, llibre que desmontava de manera gràfica les teories del pancatalanisme entorn a la bandera dels valencians. Ademés editaren la Revista Magasilf, publicació d’alta calitat que dirigida per Bernat Bernardo i Santiago de Lasala, donaren a la llum interessants estudis sobre l’història del Regne de Valéncia.

Ya en el sigle XXI naixqueren nous sindicats valencianistes com a Coalició Univeristaria vinculat al partit polític Coalició Valenciana, Moviment Estudiantil Valencianiste naixcuda en els fòrums de la web Valenciafreedom o Estudiants per la Llibertat naixcuda en 2007 i que obtingué representació en les eleccions universitàries en vàries ocasions.

Logos d’alguns dels sindicats valencianistes

El valencianisme té que ser un moviment transversal que impregne a tots els sectors de la societat valenciana, pero a dia de hui, no existix cap sindicat estudiantil estrictament valencianiste que puga aglutinar als jóvens que sofrixen l’adoctrinament pancatalanista en les aules i puguen defendre de manera sòlida la falta de llibertat que té l’alumnat per a escriure en idioma valencià seguint les normatives ortogràfiques de la RACV. ¿Per a quan un nou sindicat estudiantil valencianiste en coherència i en un fulla de ruta adaptable a les necessitats actuals?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: