Faustí Barberà primer referent del valencianisme modern

Fullet de l’activitat “Tots els dies 9″ que realisa Convencio Valencianista. Per Juli Moreno i Moreno

Faustí Barberà es el primer referent d’un valencianisme que, arrelat en aquells paradigmes que definixen les caracteristiques del Poble Valencià i els seus icons identitaris, es mostra modern i modernisador. No debades el nostre personage, degut als seus viages i contactes en Europa, especialment en Alemania, participarà de les corrents nacionalistes que ajudaran a que en el s. XIX es conformen diferents estats i nacions en este continent.

Fausti Barberà i Martí naix en la localitat d’Alaquas (l’Horta de Valencia) en 1850 i mor en la ciutat de Valencia en 1924. Estudià medicina i dedicà els primers anys en l’eixercici d’esta professio a investigar enfermetats epidemiques, sobreeixint meritoriament per la seua labor arrant de l’epidemia de colera que es declarà en 1885. Molt important fon tambe la seua dedicacio en el camp de l’ensenyança per a sorts, en la qual era tota una autoritat. Participà dels estudis pedagogics i les tecniques pioneres que es desenrollaven en Europa sobre esta deficiencia –viajà per França, Italia, Alemania-, arribant a escriure un tractat-metodo, De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro (1894), que supondra una renovacio en el sistema i tractament de la sordera i contribuirà a la modernisacio dels tractaments en l’Estat espanyol, puix es converti en una obra de referencia. Es autor tambe de La filosofia del lenguaje i La intubación laríngea,obres relacionats en esta problematica. Fon destacada la seua labor en la Facultat de Medicina; tant es aixina que va ser el promotor-organisador del I Congrés Medic Regional de Valencia (1891) i director del Boletín del Instituto Médico Valenciano i de la Revista Valenciana de Ciencias Médicas.

El seu treball cientific i professional fon compaginat en l’interes per la llengua i la cultura valencianes, arribant a publicar diferents estudis vinculats principalment en l’historia medica valenciana, pero tambe en la lliteratura; valga d’eixemple Conferencias sobre bio-bibliografía de Carlos Ros (1905). Conegue a Mossen Alcover i la seua labor. La seua vida activa i compromesa en el valencianisme el dugue a formar part de la junta directiva de Lo Rat Penat, a ser Director del Centre de Cultura Valenciana i el convertiren en referent i soport d’entitats com Valencia Nova (de la que fon fundador (1906) i president en 1907) o d’encontres com la I Assamblea Regionalista Valenciana (abril 1907). La seua concepcio politica chocà frontalment en el “llorentinisme/ratpenatisme” i especialment en el blasquisme, moviment este que actuà d’impediment frontal al desenroll del seu ideari i el de la joventut que s’agrupava en Valencia Nova.

El seu bagage teoric sobre el valencianisme i el nacionalisme, que ell denomina regionalisme, els explanarà en la conferencia que donava inici al curs academic de Lo Rat Penat en 1902, la qual, despuix d’una revisio critica i una ampliacio en diferents comentaris, es publicaria en 1910 baix el titul De Regionalisme i Valentinicultura, discurs vell i comentaris nous. Eixe corpus teoric, que en mes o manco fortuna sera base per al moviment valencianiste de les primeres decades del s. XX, quedà en l’oblit fins a molt despuix dels primers anys de la Transicio, tenint una rellectura important ya en ple segle XXI, als cent anys de la seua publicacio.

Faustí Barberà supon una aportacio basica per al valencianisme que no ha deixat de tindre la seua rellevancia en la societat valenciana, encara que nomes fora en uns ambits minoritaris. Uns atres pobles tenen els seus “pares de la patria”, nosatres podem afirmar que Faustí per a res es queda arrere en quan a explicitar un sentiment de valenciania; mes encara, desenrolla tot un argumentari que soste eixe sentiment i que dut a la praxis es convertix en un model d’organisacio politic-administrativa i territorial valenciana, aixina com de relacio de Valencia en l’Estat, al qual concep plurinacional. No hem d’oblidar que precisament sera un dels opositors fonamentals a la constitucio d’una Mancomunitat Llevantina (proyecte de les Corts espanyoles de 1914) que comprenguera al Regne de Valencia, Murcia i Albacete.

A banda de les obres escrites ya relacionades, es autor també, entre unes atres, de: ¡¡Per defendres de la lepra!! Cartilla dedicada a la clase treballadora (1907), Importancia del Monasteri del Puig de Sta. Maria (1915), Per a valencians (1913); aixina com de diferents dicursos institucionals i notes biografiques sobre personages valencians ilustres.

Faustí Barberà en el seu despaig. Fotografia presa el dia 23 de juliol de 1902 per Derrey.



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: