“Hi ha una majoria de fallers en una idea d’identitat netament valenciana”

#ENTREVISTA a Juli Amadeu Àrias. Periodiste de professió, en experiència en prensa, televisió, agències i gabinets de comunicació. Director de «Lletrafaller» des del número 1 fins a l’actualitat. Professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat, membre de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV i de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. Per esta última, nomenat “Escritor de l’Any” en 2009. Autor i coautor d’una dotzena de llibres, entre els quals se troben De soca i arrel: Falles i oficis tradicionals valencians, la flexió verbal publicada per la RACV i l’edició de diversos clàssics valencians.

També s’encarregà de la direcció tècnica dels treballs de la primera versió del corrector ortogràfic per a OpenOffice i colaborà en el Diccionari General de la Llengua Valenciana de Voro López com a redactor i informant. Dos dels llibrets de falla que ha coordinat obtingueren el Premi Extraordinari Societat Lo Rat Penat-Constantí Llombart al “millor llibret de falla en el seu conjunt” i té dos apropòsits premiats en el concurs de presentacions de Junta Central Fallera. Aixina mateix, entre atres coses, ha segut copresident de falla o jurat dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció del valencià en representació de JCF.

 

¿Cóm naix la revista «Lletrafaller»?

«Lletrafaller» naix en 2004 com a revista germana de Lletraferit. De fet, el número 1 de «Lletrafaller» ixqué encartat en Lletraferit, encara que molt pronte prengué força i entitat pròpia i des de 2005 se convertí en una publicació independent.

En aquell moment formava part de l’equip habitual de L’Oronella –coses de la vida, encara que des de fa uns anys el sagell editorial està gestionat per l’entitat sense ànim de lucre Foment de les Lletres Valencianes, seguixc estant ahí– i, coneixent la meua vinculació en el món de les Falles, me propongueren que traguérem un especial faller, juntant colaboradors de Lletraferit i introduint noves firmes.

Llavors tenia 20 anys i estava estudiant la carrera de Periodisme. Per a mi era una bomba d’emocions escomençar a dirigir una publicació dedicada a un món pel qual me sentia tan atret. Han passat catorze anys i aquella revista, aquella experiència iniciàtica, nos ha anat creixent en les mans, al temps que hem creixcut nosatres en ella.

–¿En qué se diferencia de les demés revistes falleres?
En primer lloc he de dir que, personalment, igual com molts dels nostres colaboradors, tinc una magnífica relació en el restant de publicacions falleres que continuen editant-se i en els seus equips. No en tots els casos tenim la mateixa visió i discreparem en algunes qüestions, pero la relació és encara aixina bona.

«Lletrafaller» en cap moment de la seua història s’ha plantejat com a competència de cap atra publicació: ni en el passat ni ara. Eixa és la veritat. Pero volíem traure un producte distint a lo que se venia fent i que fora íntegrament en valencià, en un model llingüístic en que nos sentírem cómodos i identificats. Volíem dir i fer lo que nos abellira, lo que nos rotara, i això passava per crear una nova publicació. En els primers anys pensàrem en una versió actual, moderna i estètica, pero en l’espirit crític i fresc, del tradicional Pensat i Fet –me referixc a l’històrica capçalera, no al remake d’Eliseu Climent–.

Les revistes en paper que hi ha sobre Falles, en realitat, són totes complementàries. No hi ha dos iguals. I els malats de Falles, una expressió que ixqué, per cert, publicada per primera volta en «Lletrafaller», les comprem totes. Nosatres, com tots, tenim una llínea editorial, pero tinc a gala que hem segut molt plurals i en un palmito de firmes increible. Com diu l’anunci publicitari d’una coneguda cadena de restaurants: en «Lletrafaller» estem molt oberts.

Ademés, des d’un primer moment nos constituírem com si fórem un casal. Si mireu els crèdits de la revista no trobareu un director, un consell de redacció i un grup de colaboradors; sino un president, una junta i vocals…

–¿Quí participa enguany en ella?

Tenim firmes clàssiques i noves incorporacions, com sempre. En estos catorze anys la llista de colaboradors és brutal. Alguns s’han quedat pel camí i uns atres s’han pujat al carro. Pero això no és exclusiu de la nostra capçalera; és habitual en la majoria de publicacions de qualsevol temàtica. He de dir que el nostre major patrimoni són els nostres llectors i els nostres colaboradors. En abdós casos molt fidels en llínees generals.

Enguany trobem firmes com ara les de Javier Navarro, Antoni Atienza, Òscar Rueda, Joan V. Ramírez, Joan Josep Serra, Manuel J. Ibáñez, Joan Romero, Ana Muñoz, Ampar Martín-Villalba, Javier Mozas, Miquel Àngel Gascon, Mabel Obrer o Aureli López, entre atres. La portada és obra de Josep Lluís Aguilar i les ilustracions interiors són de Toni Ugó i de Mascarós.

En el recorregut per les falles de la Secció Especial, un apartat de la revista que des de fa anys se fa de forma colaborativa, participen Maria Jesús Coves, Dani Sánchez, Miquelo Garcia, Julio Fontán, Elena Casa, Andrea D. Burdeos, Miquel Ramon i Quiles, Josep Ynat, Alberto Garcia Iranzo i Ernest Olmos.

A banda tenim colaboradors que nos ajuden en llabors molt diverses, pero fonamentals… Entre ells, Lluís Gómez i Nelo Vilaplana.

–¿Otorgueu algun premi?

Sí, el Premi «Lletrafaller» al Ninot de Més Tro. Naixqué en el número 2 de la revista i enguany, que du dèu edicions, ha anat a parar al ninot de la Falla Jacint Labaila-Mestre Simó, de l’artiste Arturo Vallés.

He de confessar que el moment de reunir-se el jurat en l’Exposició del Ninot i visitar-la per a triar la figura guardonada és per a mi u dels moments més divertits de l’any. Ho espere en fruïció.

–¿Quàn la presenteu a la societat valenciana?

Serà este dilluns 5 de març, a les 19.30 hores, en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat (C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia C.). És un acte obert. Abans de la presentació podrem tastar bunyols en aiguardent –que és la manera més tradicional de menjar-los–, acompanyats en música en viu de tabal i dolçaina. ¡Esteu tots convidats!

–¿A ón se podrà comprar la revista?

En www.oronella.com i en la web de la distribuïdora www.distival.com. També en les llibreries París-Valéncia, en Soriano i en una selecció de quioscs de Valéncia C, que podrà consultar-se en les nostres rets socials.

–¿Quina situació viu actualment la llengua valenciana en la festa fallera?

Els casals són una bona representació de la societat valenciana. No són monocolors en cap sentit. Pero sí estic convençut que hi ha una majoria de fallers en una idea d’identitat netament valenciana, que també toca de ple a la llengua valenciana. Només cal recordar que enguany ha tornat a haver una participació massiva en el Concurs de Lo Rat Penat, en un total de 310 llibrets presentats. També el Casal Bernat i Baldoví està fent una llabor important de divulgació i promoció que va donant fruits.

–¿Creus que s’està menyspreant a Lo Rat Penat?

Qui me coneix sap que sempre m’ha agradat el respecte a la pluralitat, encara que, òbviament, tinga les meues idees pròpies i clares. En «Lletrafaller» hem evitat confrontacions polítiques i partidistes sempre. Ara be, no reconéixer que segurament les Falles, els llibrets i tantíssimes tradicions i festes valencianes no serien hui lo que són de no haver segut per Lo Rat Penat trobe que és ignorància, desconeiximent o mala bava.

Entenc que puga haver diversitat de criteris, formes distintes d’entendre les coses. Pero no se pot excloure o marginar a Lo Rat Penat o a unes atres entitats culturals només per l’us de la normativa de la RACV. És una mida que atenta contra la més elemental llibertat d’expressió i diu molt poc de la calitat democràtica de qui la practica. Tampoc entenc que, pel mateix motiu, i a pesar de que estem i estarem oberts a tots, dins de la nostra llínea editorial, «Lletrafaller» siga l’única revista en paper de Falles que està exclosa de qualsevol ajuda i de la publicitat institucional de l’Ajuntament de Valéncia i Junta Central Fallera. Per sòrt, a pesar d’esta discriminació, continuem eixint al carrer.

–¿Qué canviaries de les Falles actuals?

Les Falles canvien i evolucionen progressivament cada any sense que nos donem pràcticament conte. Se veu més clar en perspectiva: la festa no és exactament igual ara que, per eixemple, fa catorze anys quan traguérem «Lletrafaller» per primera volta.

Des del meu punt de vista, el problema principal que té la festa en estos moments és el finançament de les comissions. Malauradament, no tinc la solució màgica, pero haurem de repensar entre tots noves fòrmules per a fer viable el futur de les Falles a llarc determini. Això repercutix, al mateix temps, en el finançament de dos sectors claus: els artistes fallers i els pirotècnics. Sense ells no hi ha festa possible i alguns ho estan passant molt malament. Deuríem buscar reduccions fiscals i possibles noves colaboracions complementàries en unes atres administracions distintes a les locals.

Per atra banda, no voldria que se burocratisara en excés la festa i m’agradaria que tots els organismes de representació fallers foren inclusius i representatius de la diversitat i pluralitat que sí existix en els casals. També m’agradaria que la majoria de comissions pogueren recuperar la despertà, com molts l’hem coneguda, tots els dies de Falles… Per demanar, que no quede.

Foto de grup dels colaboradors de «Lletrafaller» de 2017 en el Museu de la Ciutat de Valéncia.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: