Història de la commemoració del 9 d’Octubre

Transcrit del llibre “9 d’Octubre, dia nacional valencià” de Juli Moreno Moreno i Marivi Ferrandis Olmos. (Editat per Lo Rat Penat en l’any 1997).

Des de 1338, un segle despres de la Conquesta de Valencia pel rei Jaume I, s’inicia la commemoracio d’esta fita histórica a instancia del Consell General de la Ciutat de Valencia. Des d’esta data es venía celebrant esta festivitat cada centenari, fins a 1838, rememorant-se a partir d’est any en mes assiduitat.

Tenim noticia de que en 1666, a instancies de Fran Gregori Ruiz de Montserrat, se comença a traure en la processo de Sant Donís, la qual era portada pel Sindic danvant de l’Estandart de la Conquista i Rat Penat. Este mateix any s’imprimi el Sermo que predicava el Dr. En Gaspar Blay Albuixech.

En 1883, celebracio del VI Centenari, es trau la Senyera, no pel blaco com en els dos segles anteriors, sino per l’escala de l’Ajuntament, sempre i quan no s’inclinara. Es va traure l’espasa el dia 8, i el dia 9 la comitiva es va dirigir a la Seu, portant l’Estandant o Senyera per a asistir als Divins Oficis; en hissar-se l’estandart en la Torre del Temple, la Milicia Nacional que formava en l’Abereda, va disparar tres descarregues i les campanes de totes les Esglesies voltejaren.

L’espassa, es colocà en un carro triumfal, senyalant en la seua punta cap al cel. Actualment es guarda en una arca de tres claus.

Es justament en este segle XIX, quan per iniciativa de Lo Rat Penat, el 9 d’Octubre recuperà part del seu sentit patriotic, en l’organisacio de la visita al monument del rei Jaume I, en Processo Civica, encapçalada per la Real Senyera. Tambe es va instituir la pelegrinacio al Monasteri de El Puig, un dumenge abans o posterior al 9 d’Octubre.

1935. “Aplec” de El Puig, organisat per “Accio Nacionalista Valenciana”.

Ya en el segle XX, esta mateixa institucio, Lo Rat Penat, promou actes lliteratis desde 1915 per a commemorar eixa data.

En 1917 s’organisa una celebracio en la Capella del Sant Caliç, en la Seu de Valencia, realisant-se a continuacio un aplec en el Parterrere de la capital valenciana, el qual fon presidit per la Senyera de Lo Rat Penat.

En 1918, entitats valencianistes acodixen el dia 9 d’Octubre a depositar corones de flors i llorers als peus de l’estatua de Jaume I en el Parterre, en acte d’homenage.

Durant els anys 1919, 1920 i 1921, societats valencianistes organicen actes en honor al Rei Conquistador en motiu de la conquista i de la consagracio i dedicacio de l’Iglesia Valentina.

En 1922, per a donar-li un major relleu a la commemoracio, es solicita l’assistencia de les autoritatas civils (Alcalde i Diputacio Provincial).

En 1924, Lo Rat Penat demanà al Sr. Avilés, alcalde en eixe momento, que fora restablida la festa antiga de St. Donís, acordant-se que una comissio aniria a depositar com a ofrena, una corona de llorer en el monument del rei Jaume I.

La comitiva de Lo Rat Penat el 9 d’Octubre de l’any 1923.

En 1925, el dia 10 d’Octubre, per rao de les fortes pluges el dia 9, acodiren per primera vegada al Parterre de la ciutat els representants de l’Ajuntament, presidits pel Sr. Oliag i membres i dirigents de Lo Rat Penat.

En 1928, en beneix la nova Senyera que s’havia encarregat per orde del Marques de Sotelo, en un acte oficiat en la Seu per l’Arquebisbe Rvdm. Sr. Melo. Des d’alli es dirigiren en Processo Civica fins al Parterre. Davant del monument del Conquistador, el president de Lo Rat Penat, En Facunt Burriel s’envalenti i es dirigi a tots els present en valencià. El Governador Civil Sr. Bermudes de Castro, intolerant li va ordenar que proseguirá pero en castella, llengua en la que hague d’acabar finalment el discurs. Trobem en esta data el precedent mes inmediata a l’actual celebracio.

Bendicio de la Real Senyera de 1928.

Des d’este momento l’acte no sempre s’ha desenrollat seguint un mateix protocol, ni tampoc ha estat lliure de les imposicions politiques del moment. En época de la Segona Republica, la Senyera fon reconeguda per les mes diverses forces politiques democratiques i tenguda com a estandart i simbol que recollia les aspiracions dels valencians. Va presidir multitut d’actes.

Cartells de la Republica.

Durant l’epoca de la Dictadura, la Senyera, junt a unes atres banderes dels diferent pobles que conformen l’Estat Espanyol fon prohibida i qualificada com a separatita. En transcorrer el temps, determinades forces i organisacions valencianes, anaren timidament recuperant-la arribant novament a commemorar-se la celebracio del 9 d’Octubre. En este temps tenim noticia de l’organisacio d’actes que festegen la conquista de Valencia, tant en la ciutat, a on arribaren a ser presidits els dos anys primers de la postguerra pel “Peno de la Conquista”, com diferents aplecs valencianistes “oficiosos” en El Puig.

Falangistes portant el “Peno de la Conquista” el 9 d’Octubre de 1939.

En els primers anys de la Democracia, la Processo Civica, presidida per la Senyera, tornà a ser l’acte fonamental de la celebracio que nos ocupa, ple de connotacions i aspiracions nacionalistes, que reclamaven l’autonomia.

Este ceremonial, anira repetint-se cada 9 d’Octubre, fins arribar a l’epoca actual, encara que sofrint diverses modificacions en els actes organisats, que no sempre serán seguits de manera unitaria. D’entre eixes modificacions cal nomenar el canvi d’itinerari en la Processo Civica, la supressio del Te Deum durant els anys de govern municipal socialiste, i mes proxims als nostres dies, en el trasllat respectivament a Peñíscola i al Castell de Santa Barbara de la Real Senyera, per a presidir els actes institucionals, organisats pel Govern de la Generalitat.

Aixina, tambe es trasllada al carrer la greu polémica sobre la representativitat de la Senyera. Anys durs i de conflicte en una societat que acabà bipolarisant-se a nivell cultural i socio-politic, arribant a traumes i frustracions importants, tals com les dilatades i conflictives negociacions sobre l’Estatut d’Autonomia i la obtencio per l’Articul 143 de la Constituvio, que nos agraviava respecte d’atres nacionalitats historiques; i tambe succeiren violents enfrontaments per la reafirmacio dels nostres tradicionals signes d’identitat. Recordem aquell 9 d’Octubre de 1979, quan la frontera de l’Ajuntament de Valencia estaba presidida per la Senyera Valenciana i una quatribarrada. Els anims del poble s’exaltaren en vore’s presidits per una bandera extranya que no era la seua propia i a la que se’ls havia ensenyat a odiar per lo que de repressiva tenía, arribant inclus a cremar-la. Estos son una mostra de conflictes aparentment superats, pero que seguixen latants a nivell social, i que per a desunir als valencians, interessats en mantindre estos enfrontament i la discordia, es dediquen a resucitar-los i potenciar-los.

En l’actualitat, s’ha recuperat l’organisacio coneguda tradicionalment de la Processo Civica. La festa, que te ad este com a acte central, goja d’una resonancia especial en el Cap i Casal, seguint el protocol establit de la següent manera:

A primera hora de mati la Senyera se trau de la vitrina. En la Sala Primera de l’Archiu Museu, se coloca sobre un pedestal, fabricat expressament per a sustentar-la. A continuacio, el Sr. Secretari de la Corporacio, dona llectura a l’Acta en la qual s’autorisa l’eixida de la bandera de l’Ajuntament, per a presidir la Processo Civica, i es fa la cesio al seu portador. Este, actualmente es un menbre de la Corporacio Municipal, un Regidor en cada Ocasio, es va alternant i correspon a una formacio política de les que integre el Consistori.

La Senyera, en eixir de l’Archiu, es dirigix cap al balco de l’Ajuntament i va acompanyada per una comitiva, integrada per la Corporacio en Ple, autoritats i personalitat destacades en el mon cultural i politic valencià.

En rigurosa puntualitat, a les dotze del migdia, es baixada entre el clamor popular, mantenint els privilegis que s’observen escrupulosament: el de no “inclinar-se”, ni humillar-se davant de ningu, mentres spna la Marcha Real i son disparades les 21 salves d’honor que marquen les ordenances. Tot seguit s’inicia la Processo Civica, que obri la Guardia Municipal Montada, junt als Massers de l’Ajuntament en trompetes i timbals. Formen esta lluida comitiva, alguns gremis, representacions de diverses entitats. pricipalment culturals, sense faltar mai Lo Rat Penat. A continuacio, la Real Senyera, seguida de les autoritats i escoltada per una companyia d’infanteria. Ad esta processo corporativa, se li unix una multitut d’emocionats valencians fins a la Sey per a presidir, des de l’Altar Major, l’acte solemne del Te Deum, en accio de gracies.

Acte del Te Deum en la Seu de Valencia.

Des d’este recint, se reinica la processo que fara cap al Parterre, lloc on es trova enplaçat el monument erigit a Jaume I. Aci, es depositen unes corones de llorer als peus del monarca, interpretant-se l’Himne Valencia. Fa alguns anys es pronunciaven uns discursos relatius a la commemoracio de carácter patriotic, que estaven a carrec de la Primera Autoritat de la Ciutat i del President de Lo Rat Penat.

Acabat l’acte, la Senyere retorna novament a la Casa de la Ciutat, hisant-se seguint el mateix ritual que quan es devallada. Ya en l’Ajuntament la Senyera es deposita en l’Archiu, a on el Secretari alça acta de l’entrega i l’acte conclou en unes paraules de la primera Autoritat Municipal.

Cartell de Valencia 2000 i Taula Nova Valenciana. 1983.

 

 

Foto Portada: Daniel Arnal.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: