Història de la Real Germandat del Sant Càliç

Despuix del definitiu assentament del Sant Càliç en la Catedral de Valéncia el 18 de març de l’any 1437, va ser depositat en la Sacristia en les demés relíquies, iniciant-se uns lleus esbossos de cult, reduïts a l’exposició, en determinats moments preestablits, com els dijous i divendres Sants, que varen servir per a reservar la Sagrada Forma en el Monument. En una d’estes celebracions, va ocórrer el menut trencament, que aludix la seua història; per este motiu es va deixar d’usar el Sant Càliç en estes ocasions, quedant custodiat en la Capella de les Relíquies de la Catedral, pero el 1 de març de 1915 i en sessió del Excmo. Capítul es va acordar acceptar la proposta del Deán Dr. José Navarro Darás, per a que el Sant Càliç fora expost a la pública veneració i es dedicara una Capella a tal efecte. El Capítul va oferir, en eixe mateix any de 1915, l’Aula Capitular, oferiment que va ser aprovat pel Sr. Arquebisbe En Valeria Menéndez Conde i aixina es va poder traslladar en solemne acte, el dia de la Epifania del Senyor de l’any 1916, en l’assistència massiva de parròquies, autoritats, corporacions i fidels, a la Sala Capitular Antiga on hui està ubicat. Este fet va provocar un increment del cult que es va tindre que reglamentar i per això no va poder faltar la cooperació d’uns nobles valencians que varen acodir a eixa crida; recordant la llegendària tradició que nos presenta a esta insigne relíquia, com el gran guany d’uns famosos nobles Cavallers cristians d’atres sigles.

Atenent a este fi primordial de donar major i més esplendor al cult del Sant Càliç, s’associa la Noblea titulada valenciana, que favorida per una série de nobles persones, formen una junta gestora per a fundar, en 1917, la Germandat del Sant Càliç, Cos Colegiat de la Noblea Titulada Valenciana i entre les persones que la componen, es troba el Baró de Llaurí: En Lluis Manglano i Palència, el Baró de Santa Bàrbara: En Vicente Rodriguez de la Encina i Tormo, el Marqués de Torrefranca; En Josep Ros i Tamarit, el Baró de Sant Petrillo, En Josep Caruana i Reig, el Marqués de Càceres; En Vicent Noguera i Aquavera, etc…, eixercint este últim de President de la Junta Gestora. El Baró de Llaurí fon el Vicepresident i el Marqués de Torrefranca, Secretari.

Es va elegir primer President al Marqués de Càceres i a la seua mort en 1919 li va substituir el Baró de Llaurí i a este en la Vicepresidència, el Baró de la Linde; En Antoni de Pinós i Sanchez-Muñoz i Tesorer el Baró d’Almiserat; En Lluis Alfons d’Ordunya, sent Secretaris: El Baró de Sant Petrillo, En Josep Caruana i Reig i el Marqués Viudo de Torrefranca, En Miquel Ros i Selva. Foren vocals: El Marqués de Laconi, N’Enric Castellví i Hortega de Medina, G. d’I., el Marqués de Sot, En Vicente Trenor i Palavicino, el Marqués de Lozoya, En Joan Contreras i Lopez d’Ayala, el Comte de Vallesa de Mandor, N’Enric Trenor Despujol i el Baró de Santa Bàrbara, En Vicent Rodriguez de la Encina i Tormo.

La Germandat, per a conseguir en garantia els seus fins, va ser colocada baix el regi ampar de S. M. EN ALFONS XIII (q.g.h.), qui en la seua calitat de Germà Major, li va concedir el títul de REAL. En esta primeres Constitucions, es varen llimitar els seus membres als títuls domiciliats en l’antic Regne de Valéncia, o originaris de la Corona d’Aragó i formant-se els tres braços: el de Cavallers, el de Dames i el de primogènits dels títuls llegalment reconeguts. Passat el temps, este caràcter neta i exclusivament valencià que es va voler donar en els seus orígens, va haver de ser ampliat, davant el llegítim desig expost per títuls d’atres regnes espanyols, de cooperar i contribuir a l’homenage religiós a la Santa Relíquia, i aixina en l’Assamblea General celebrada el 27 de giner de 1923 es va acordar la seua admissió.

La Real Germandat es va acollir a la protecció de La nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Francesc de Borja i va començar a venerar i fer guàrdia d’honor al Sant Càliç. Els seus Cavallers varen portar les vares del pali en la processó anual de la seua festa i va haver adoradors en la vela del Dijous Sant. Es va contribuir a l’ornat de l’Aula Capitular vella, en una esplèndida llàntia de ferro forjat i severs bancs de fusta, d’els que el saqueig, en la guerra civil, només ha deixat el recort.

En l’any 1935 la Real Germandat estava constituïda per: 74 Cavallers títuls del Regne, 54 Dames títuls del Regne i 31 primogènits de títul, fent un total de 159 membres.

Despuix de la guerra civil fon president el Marqués de Mascarell de Sant Joan; En Ricart Trenor i Palavicino i Vicepresident el Comte de Trigona; En Josep Mayans i Sequera. En 1950 la Germandat estava constituïda per: Germà Major, S.A.R. Don Juan de Borbó i Battenberg, Comte de Barcelona; President honorari, S.A.R. Don Fernando-María de Baviera i Borbón, Infant de Espanya; Capellans d’honor, l’Arquebisbe de Valéncia, En Marcelino Olaechea i Loizaga, el Capellà del Sant Càliç, En Pasqual Llopis i Espí i el Canonge de la Santa Iglésia Metropolitana, N’Elías Olmos i Gavaldó; President, el Baró de Carcer i Llaurí, Gran d’Espanya, En Chimo Manglano i Cucal de Montull; Vicepresident el Marqués de Càceres; Gran d’Espanya, En Vicent María Noguera i Espinosa dels Montero; Tesorer el Comte de la Romera, En Carles d’Orlando i Zorrilla i Secretari el Marqués Viudo de Torrefranca, En Josep Ros i Tamarit.

La Real Germandat estava constituïda per: 1 Germà Major, Capellans d’honor, 131 Cavallers, títuls del Regne, 113 Dames i 63 Primogènits de títuls del Regne. Total 311 membres.

Posteriorment al Baró de Carcer i Llaurí, Gran d’Espanya; En Chimo Manglano i Cucaló de Montull li va succeir, a la seua mort, el seu fill el Comte del Burc de Lavezaro i Baró de Llaurí, Gran d’Espanya, Chimo Manglano i Baldoví, fins a 1992 en que li substituïx el Marqués de Villores, En Josep Lluis Cruz i Martínez de Vallejo.

Les primeres Constitucions daten del 28 de decembre de 1917, confirmades pel Excmo. Capítul, en sessió del 15 de febrer de 1918. Chicotetes introduccions foren aprovades en 27 de Giner de 1923 i posteriorment modificades en 11 de maig de 1948 per a rectificar els capítuls II i III, donant entrada no solament als títuls del Regne, sino als membres de les Ordenes Militars: Santiago, Calatrava, Alcántara i Montesa; Maestrances de Cavalleria de Ronda, Sevilla, Granada, Valéncia i Saragossa; atres Corporacions de Noblea: Sobirana Orde Militar de Malta, Real Cos de la Noblea de Madrit, i Real Cos de la Noblea de Catalunya. Noves modificacions són aprovades en Assamblea General el 30 de maig de 1986, i atres aprovades en l’Assamblea General Extraordinària de l’11 de juny de 1999, per a ampliar l’ingrés en la Real Germandat a tots els fills de títul del Regne, aixina com per a adaptar-les a la nova Llei 191 de 24 de decembre de 1964, Decret 1440 de 20 de maig de 1965, Real Decret 713 d’1 de giner de 1977 i R.D. de transferències a la Comunitat Valenciana, nº 1039 de 25 de maig de 1985 per la que s’inscriu la Real Germandat en el Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana i se li atribuïx el nº 7.486.

En 1993 comença la Delegació de Madrit d’esta Real Germandat a tindre una activitat continuada, de la mà del seu Delegat el Marqués de Rubalcava N’Enric Martínez de Vallejo i Manglano, sumant noranta Cavallers i quaranta Dames.

S.M. EL REI EN JOAN CARLES I, sent Príncip, va ingressar en la Real Germandat, el 29 de Setembre de 1953, nomenant-li GERMÀ MAJOR i en modificar últimament els Estatuts S. M. EL REI EN JOAN CARLES, en 20 de Febrer del 2000, va ratificar el títul de REAL per a la nostra Germandat, que havia concedit S. M. Don Alfonso XIII i va acceptar el nomenament de GERMÀ MAJOR HONORÍFIC, S.A.R l’Infant N’ALFONS DE BORBÓN, germà de S.M. EL REI EN JOAN CARLES també va ingressar el 29 de Setembre de 1953 i SS.*AA.RR. les Infantes Donya Pilar i Donya Margarita, germanes de S.M. EL REI EN JOAN CARLES, varen ingressar com a Dames d’Honor, el 19 de Novembre de 1955. En 1964 va ingressar S.A.R. l’Infant En Carles de Borbó i Borbó Dos Sicilies, Duc de Calàbria.

En 1999 es varen nomenar Capellans d’Honor de la Real Germandat al Canonge Zelador del Sant Càliç de la Santa Iglésia Catedral de Valéncia, Monsenyor En Jaume Sancho Andreu i al Rector de la Catedral de les Forces Armades, de Madrit, Monsenyor En Calixto Carrasco i Rioja.

Esta associació és una gran Germandat que, com totes les forces d’una nació, especialment per ser d’aquelles les raïls de les quals arranquen de la naturalea mateixa, exigix que esta conega els seus deures, reunixca les seues forces, vigorise les seues energies i robustesca la seua acció; davant tot per a portar al ben comú el seu concurs, la seua influència, en aquell desinterés i *alteza de mires que li són tan propis, de que té donades tan altes proves en el transcurs dels sigles, i que tan necessaris són hui per a un resorgir apremiant i el grandament de la Pàtria.

Aünant d’esta manera el fi religiós i social, que en últim terme es fonen en una sola aspiració que ha de tindre el seu complement en les altures de la glòria, és d’esperar que, aixina com la coloma simbòlica baixava tots els anys a renovar el poder del llegendari Grial infundint nou vigor en els seus cavallers, el verdader i Sant Esperit baix també a els que ara s’associen per a conseguir tan alts i tan nobles fins.

En este objectiu es varen reunir la majoria de les persones que varen formar la noblea titulada valenciana, aquell 28 de decembre de 1917, aprovant les seues Constitucions i hui, despuix dels anys transcorreguts, seguix sent l’espill en que es miren tots els components d’esta Real Germandat.

Tanca esta resenya, la lletra de l’himne al Sant Càliç del presbiteri Dr. En Josep Zahonero que diu aixina:

CORO

Cáliz de la Santa Cena.
do fue la sangre de un Dios
primer pago de la pena:
Valencia se siente plena
De tu eucarístico amor

ESTROFES
      I
Vaso de la gracia – de ambos testamentos
cumple los portentos – tu santo licor,
Caiga esa tu sangre – sobre este cristiano
pueblo valenciano – rendido en tu honor

      II
Reliquia divina, – la más alta gloria
De toda la historia – de Valencia fiel.
Pues, tinta en su sangre – ¡rubíes de luz!
dice nuestra cruz – que Dios es su Rey

     III
Sangre de la Madre – de Desamparados 
tus lindes sagrados – pudieron hallar
en la Sangre santa – de Jesús, su hijo
cuando le bendijo – ¡Cáliz del altar!.

 

 

 

Font del text i les imàgens: http://rhscvalencia.es/rhsc-origenes-las-primeras-constituciones/

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: