Joan Batiste Basset lider maulet per excelencia

Tots els pobles posseixen unes figueres historiques que podem considerar-les com a héroes nacionals. En el cas de la nacionalitat valenciana, la falta d’estudi i ensenyança de la nostra historia, ha provocat que estos personajes siguen uns desconeguts per a nosatres.

Joan Batiste Basset es u d’estos héroes valencians. Podem considerar-lo com el líder maulet per excelencia. Naixque en Valéncia en 1654. Pertanya a una modesta familia, son pare era fuster. En la seua joventut hague d’anarse’n de Valéncia a causa d’un presunt delit d’homicidi, refugiant-se en el Milanesat. Posteriorment, s’enrolà ya en Valéncia junt a la flota de l’Archiduc Carles per a protagonisar la sublevacio maulet.

Basset consegui atraure’s al poble valencià degut al seu gran carisme i a les promerses que fea als llauradors. Promete l’abolicio dels tributs que es pagaven als nobles, aixina com la supressio dels atres drets senyorials. Vingue a Valéncia en l’intencio de lluitar per les llibertats nacionals del seu poble, el Regne de Valéncia. Estava dispost a donar sa vida per a que Valéncia continuara sent lliure i estant unida, com en el seu dia va fer.

Parlà al poble en la seua mateixa llengua, en llengua valenciana, al contrari que els botiflers, que ho feen en castella. Molts valencians el seguiren fins a Valéncia per a conquistar la ciutat. Una volta en el Cap i Casal, estigue governant junt als seus colaboradors, pero caigue en desgracia per la sua defensa dels mes desfavorits, com hem dit en anterioritat, i la noblea maulet l’envià a Alzira per a alluntar-lo de la ciutat, i un poc despres ana a Xativa. Aci el detingueren i fon conduit a preso. El poble valencià s’amotinà en coneixer la noticia i estigue a punt d’assaltar el Palau dels Comtes de Cervello, on estaba estajat el general Petersborough, l’encarregat de detindre’l. Basset passà per les presons de Denia, Tortosa i Lleida. En acabar la batalla d’Almansa, fon lliberat i repost com a general per a que tornara a repetir els seus exits de l’inici de la sublevacio. Anys mes tart, en 1719, quan la Guerra de Successio ya havia acabat en el Regne de Valéncia pero continuaba en Catalunya, Basset es trobava en el siti que els francesos feren a Barcelona. Una vegada caiguda la ciutat, fon enviat presoner pels borbonics a Alacant i despres a Fuenterrubia, on estigue presoner fins a 1719. En est any es lliberat i desterrat. Uns anys mes tart mor en Viena.

Transcrit del Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat (25 d’Abril de Mª Pilar Proper i Soriano – Josep Manuel Matas i García)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: