Josep Payà: “En 1247 els valencians ya teniem moneda propia”

Transcrit del discurs de benvinguda de Josep Payà i Alberola en el I Congrés de la Llengua Valenciana celebrat en Elig en l’any 1985:

El primer Tribunal de Justicia de les Aigües de la Vega de Valencia, abans del sigle X. En l’any 1100, quan atres comdats que se intitulen historics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d’intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Reine: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Denia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filolec i Historiador)… dins d’este sigle, Xàtiva i Alcoy, destaquen en la fabricacio del paper, sent els primer en Europa.

En 1247, ya teniem modena propia; Furs, diferencias del rest del estats de la Corona d’Arago. Despres el primer Sigle d’Or de Lliteratura, on casi tots els autors, ademes d’escriure-lo, dien que ho feyen en Valencia; s’emiti la primera lletra de canvi; s’anticipen ab la Taula de Canvis; Consolat del Mar; en 1441 el primer colege de Boticaris, 1474 la primera imprenta en Espanya, una Gutemberg que se pot vore en el Monasteri del Puig; el primer llibre imprees en nostra Nacio: Les trober en lahors de la verge María; en 1489 s’edita en Venecia el “Liber Elegantiarum”, primer diccionari impres d’una llengua románica, escrit pel valencià Joan Esteve.

En 1495 se porten per a analiçar les arenes auríferes de les “indies” entregant-les al Baile de Valencia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fácil, perque NO ESTAVEN TAN ADELANTATS COM NOSATROS.

En 1537, se cofeccionen Els Capituls sobre el funcionament de la Generalitat per a salvaguardar “l’autonomía” de l’institucio i corregir errors anteriors.

En 1742 se funda la Real Academia de la Llengua Valenciana, antecesora de l’actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despres la de Belles Arts.

Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexer, ni frustacions, que atres patixen. Mes eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiencies que deuen servirnos per a no fiar-nos de ningu, molt manco d’eixa especie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els politics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digue Le Bruyere “El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo toto en utilidad propia”. I seguixc parafasejant, en este cas a Massillón “Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios”. Aixi puix, estigam alerta a l’hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo només i tingam en conte que lo que més mal els fa son les urnes i es nostra única defensa.

 

Josep Payà fon fundador en 1978 el Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig (PHACE). Fon l’impulsor, junt a Josep Esteve Rico Sogorb, del I Congrés de la Llengua Valenciana celebrat en Elig l’any 1985, aixina com u dels firmants del les Normes d’El Puig en 1981. Te publicats diferents llibres en llengua valenciana, tant de novela com d’ensaig i de teatre.

 

Un comentario sobre “Josep Payà: “En 1247 els valencians ya teniem moneda propia”

  • el diciembre 22, 2017 a las 9:07 am
    Permalink

    Documentat discurs en el I Congrés de la Llengua Valenciana de Josep Payà i Alberola; fundador del Patronat Històric – Artístic – Cultural d’ Elig (Phace) , Palma Dorada del Grup Cultural Ilicità ‘Regne de Valéncia’ d’ Elig, promotor d’aquell congrés. Me cap l’ honor d’haver colaborat en l’ organisació d’ eixe congrés i en Josep Payà, puix llavors yo era el president de les joventuts de l’ entitat organisadora: Patronat Històric – Artístic – Cultural d’ Elig (Phace). M’ alegre de que esta revista digital haja publicat este contingut per a que no quede en l’ oblit. Gràcies.

    Respuesta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: