Juli Moreno: “Una de les obres cimeres de Constanti Llombart fon la fundacio de Lo Rat Penat”

 

PARLAMENT EN L’HOMENAGE A CONSTANTI LLOMBART

(CEMENTERI GENERAL DE VALENCIA. Tomba de C. Llombart)

Bon dia amigues i amics:

Com tots sabem, se complix enguany, exactament el dia 30, dins de sis dies, el 125 aniversari de la mort de Constanti Llombart, i des d’una associacio que du el seu nom, com es el Rogle, no podiem deixar passar la data sense fer-li l’homenage que, mereixent molt mes, des de la nostra modestia podiem oferir-li. Tampoc voliem apropiar-nos d’un personage que es un referent per a tots els valencianistes, i que hauria de ser-ho per a qualsevol valencià que se senta orgullos de dur tal gentilici; es per aixo que convidarem a diferents associacions valencianistes a sumar-se a l’acte. Algunes d’elles nos acompanyen hui aci, i unes atres, que no han pogut enviar a un representant, han mostrat la seua adhesio. Salude especialment puix als responsables i representants que es troben entre nosatres de: Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, En Moviment, Fundació “Vicent Rebollar”, Grup d’Accio Valencianista i les seus Joventuts, Institut d’Estudis Valencians, Plataforma Jovenil Valencianista, Valencia Cultural-Via Augusta-Cami de St. Vicent Martir, al reponsable de Cultura Valenciana, revista digital, al de Softwarevalencià i per supost als socis del Rogle.

Parlar de Constanti Llombart es parlar d’un home tan humil com generos, debil de salut pero en una enorme fortalea d’esperit, que bregà decidit per la recupercio de la llengua valenciana, treballant per a rescatar la seua lliteratura classica i fomentant a l’hora la nova creacio lliteraria buscant sempre que se fera d’ella un us digne i en propietat. Fon un generador de proyectes, iniciatives que buscaven alguna cosa mes que emprar la llengua en fer poemes, mes be volia estendre el seu us en la societat, i mes alla inclus; transcendint la llengua, treballà i s’esforçà en fomentar el coneiximent de la cultura valenciana en els seus mes diversos aspectes. “Coneixer es amar”, diu una sentencia, i aixina actuà ell, com un home que profundisà en aspectes lliteraris, llingüistics, historics, geografics i artistics d’una Valencia a la que amava intensament.

La seua figura se nos presenta a sovint solitaria en les seues mampreses, a pesar de contar en la comprensio de fidels amics que l’ajudaren a impulsar molts dels seus proyectes; pero pesà molt l’indiferencia per part del conjunt de la societat valenciana, i principalment per part d’alguns representants de la cultura oficial i de les classes mes benestants de la ciutat de Valencia; ciutat en la que vixque, treballà, amà i mori.

Una de les seus obres cimeres fon la fundacio de Lo Rat Penat. Tal fita no haguera segut possible si no l’haveren recolzat figures tan importants com Llorente i Pizcueta, un trio que representava tres tendencies sociopolitiques: conservador Llorente, lliberal (hui diriem progressiste) Pizcueta, i el tercer, Llombart, republicà. Junts conseguiren fer confluir les diverses opcions politiques en un fi comu: crear una entitat que es covertira en el cresol des del qual es difonguera, mantinguera i promocionaren totes les particularitats regnicoles, totes aquelles “glories valencianes” que necessitaven ser desempolsegades i posades en valor, promocionant-les, aço es donant-les a coneixer a un poble que oblidava el seu passat i perdia la seua essencia a espentes d’un centralisme que, passats mes de cent anys, encara patim. Hui, tan informats com estem, en tantes facilitats que gogem per a, en un clic, tindre el mon al nostre abast, som incapaços de, inclus els que perseguim una mateixa meta, juntar-nos en una gran plataforma, plural i respectuosa en l’autonomia i en les particularitats propies de cada una de les organisacions que l’integren, pero coordinadora d’accions comunes i unificadora en les iniciatives trascendentals.

Aquell Llombart hui seguix inspirant a associacions i a valencians que se troben imbuits d’aquella entrega que Constanti li dedicava a la seua Valencia, tal volta la que donava soport a la seua vitalitat existencial; dedicacio que tambe fon causa de la seua deserperacio, perque, a pesar de la seua curta vida, tingue temps per a comprovar que els seus ideals, que inspiraren nobles proyectes, s’acomodaven a la trivialitat folclorisant, perdent-se la força reivindicativa, aquella que havia de fer retornar l’importancia que el Regne de Valencia havia tingut en un passat i que cabia impulsar per a tornar a ser punters d’un progrés que s’anava fent patent en el seu present i s’albirava en un futur venider.

Ya l’havia advertit Vicent Blasco Ibáñez -una de les importants amistats de les que gojà- sobre alguns dels ambits que ell intentava sacsar i dinamisar i dels ambients que freqüentava, i acabà com li preconisava l’universal escritor, abandonant la societat que concebera i cofundara –Lo Rat Penat– per a crear-ne una atra, L’Oronella, menys lligada al conservadurisme i al jocfloralisme. Alli si que estara Blasco Ibáñez, i tambe Josep Mª Puig Torralva, Francesc Badenes Dalmau, Constanti Gómez Salvador, Francesc Barber i Bas, Pere Bonet Alcantarilla o el mateix Ramon Andrés Cabrelles, que hague d’acollir-lo en els seus ultims dies en sa casa quan, malalt i sense recursos, quedà necessitat d’eixa caritat.

El mateix panteo ad ell dedicat, davant del qual nos trobem hui, es original en el seu disseny i emblematic de la seua vida. Lo que havia de ser un imponent recordatori d’un insigne valencià, promogut per l’autoritat o be per la societat civil en el seu conjunt, s’erigi a iniciativa d’un grup de seguidors fidels. El terreny fon cedit de manera gratuïta per l’Ajuntament de Valencia a peticio d’un particular, Baldomer Vila; ell i eixe grup d’amics es farien carrec de les despeses. El monolit fon concebut i realisat per l’arquitecte Gerardo Roig i està coronat per un bust molejat, en tota seguritat, pel discipul i amic de Llombart, Ramon Andrés Cabrelles, puix guarda total similitut en el que este elaborà per al monument que el nostre homenajat te en els Jardins del Real d’esta ciutat.

I es precisament aci, davant el lloc a on reposen les seus despulles a on volem fer promesa de que, inspirats per tu, Constanti, per la teua obra, seguirém treballant per a conseguir lo que tu volies: una Valencia mes gran, per a conservar i difondre les seues particularitats culturals i mantindre eixa fidelitat a la llengua valenciana que orgullosos considerem nostra, heretada i depresa dels llavis dels nostres majors. Seguirém els teus passos perque, sense acabar aquells estudis de magisteri que iniciares, saberes ser mestre, un mestre gran entre els grans i prova d’aixo es que el teu recòrt i la teua labor perduren, els teus ideals seguixen inspirant-nos i cada dia podem seguir deprenint de tu, de la teua lluita i del teu incondicional amor a Valencia.

I vullc acabar en uns fragments del seu inspirat poema “Esprit de valencianisme”, publicat en 1883, en el que, del llament, perque es considera incompres i acusat d’antiespanyol, passa a plasmar l’ilusio esperançada de vore una Valencia que progressa, protagonista del seu desti, a la que li professa un desbordant amor que acaba resumint en el seu famos lema: “Tot s’ho mereix  Valencia, per a Valencia es tot”:

Quan la gent diu qu’exajere,                 Quan la gent diu que exagere

que peque de presumptuós                  que peque de presuntuos,

que no sé ni lo qu’em parle,                  que no se ni lo que me parle

y que sóch mal espanyol;                       i que soc mal espanyol;

pense que més li digueren                     pense que mes li digueren

a Jesus, sense rahó,                                  a Jesus, sense rao,

quant dugué la Bona-Nova                    quan dugue la Bona Nova

per redimirnos a tots:                              per redimir-nos a tots.

Y, parodiant ses divines                          I parodiant ses divines

paraules d’abnegació,                             paraules d’abnegacio:

“¡Avant! ¡Lo qu’es fan no saben!         “¡Avant! ¡Lo que es fan no saben!

¡Perdonéulos, dich, Senyor!”                ¡Perdoneu-los, dic, Senyor!

com Jesucrist, plé d’amor;                     com Jesucrist, ple d’amor;

no consentixch qu’els de fora               no consentixc que els de fora

-enemichs d’esta nació-                          -enemics d’esta nacio-

duguen de ma noble pátria                   duguen de ma noble patria

la dignitat arrastrons;                              la dignitat arrastrons;

¡Valencians, arrepleguemla!                 ¡valencians arreplegem-la!

¡Posemla ahon li correspon!                 ¡Posem-la a on li correspon!

Nau de comers, font d’industria,         Nau de comerç, font d’industria,

rich venér d’argent y d’or                      ric vener* d’argent i d’or, (*mercat)

temple de la gaya ciéncia,                      temple de la gaya ciencia,

empori d’il·lustració,                               empori d’ilustracio,

eternament coronada                             eternament coronada

de llorers, paumes y flors,                      de llorers, palmes i flors,

y admirada y ben volguda,                    i admirada i ben volguda,

y respectada de tots,                               i respectada de tots,

llavors Valencia sería                               llavors Valencia sería

la que en altres temps ja fon.                la que en atres temps ya fon.

Ses bones cóses velles                             Ses bones coses velles

y sos avanços nous                                   i sos alvanços nous

units ab sabis llaços                                  units en sabis llaços

mantindrer d’ella en pró                        mantindre d’ella en pro

siguen, ¡oh, fills de Túria!                       siguen, ¡oh, fills del Turia!

nostres aspiracions;                                 nostres aspiracions;

y, al fí, dirá algun día                               i, a la fi, dira algun dia

lo Rat-Penat gloriós:                                lo Rat Penat glorios:

“Valencia sobre Espanya                        “Valencia sobre Espanya

y Espanya sobre’l mon!”.                                   i Espanya sobre el mon!”.

Valencianiste em diuen;                          Valencianiste em diuen;

            valencianiste sóch;                                   valencianiste soc;

            ¡tot s’ho mereix Valencia!                      ¡tot s’ho mereix Valencia!

            ¡Pera Valencia es tot!                               ¡Per a Valencia es tot!

Juli Moreno i Moreno

Valencia, 24 de març de 2018

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: