La barraca naix com a fruit d’una necessitat vital d’un grup de gent treballadora

Revista Murta nº 34 (Abril de 1981)

Arquitectura popular valenciana: La Barraca (I).

Per Vicent Xavier i Ampar Díaz

Sense dubte, u dels pilars damunt del qual s’assenta la cultura de qualsevol poble es la seua arquitectura. Profundisant encara mes, la seua vivenda, sa casa, representa sa forma de ser, de viure, de pensar… la seua realisació com a home.

Si pensem ben be en eixa vivenda, podrem traure moltes conclusions, algunes de les quals poden ser, per eixemple: la clase de vida dels seus habitants, son lloc en la societat, el seu treball, ses inquietuts… i encara molt mes, podrem saber, en la majoria de les vegades, el marc que volta a eixa casa, la geografía, el clima, el seu mig ambient, etc.

Este chicotet estudi l’anem a dedicar a una cosa tan notra i tan volguda com “La Barraca”, eixa barraca tan humíl i a la vegada orgullosa, tan simple i funcional, tan blanca i neta, en aires de purea i honradea…, eixa purea i honradea tan característica del Poble Valencia, i en particular del llaurador, d’eixe llaurador del front arrugat i sec per la força i gracia del sol mediterrani, pero altíu i ferm davant dels homens; d’eixe llaurador en les mans lassades de la faena diaria, mans plenes de duricies, pero en braços grans i forts per a defendre tot lo seu, tot lo que es; eixe llaurador de l’esquena dolorida i corvada, pero redreçada i enérgica “contra lladres, bochins i tirans”…

A la fi anem a parlar de la barraca, simbol d’una classe social, i anirem descobrint, a poc a poc, com diem abans, ses inquietuts, les seues esperances, i com no, ses desgràcies i frustracions; resumint: sa forma de ser i viure…, la seua forma de ser valencians.

Abans de començar, hem de dir que existix prou de bibliografía sobre l’assunt que tractarem i a ella enviem als que després de llegir el nostre treball es senten interesats pel tema.

També volem remarcar que alguns autors son extrangers… ¡Quantes voltes gent de fora nos ha ensenyat a aprecir lo que tenim en casa, mentres nosatres no deixém impresionar per lo dels atres!

Per fer mes amena i agil la llectura d’est estudi, o millor dit, per no fer-la tan pesada, hem decidit dividir-lo en dos apartats: en el primer parlarem de les influències que pesen sobre la barraca, geogràfiques, climàtiques, i inclús del seu possible orige. En el segon descriurem les característiques arquitectòniques.

I) INFLUÈNCIES

A) Geogràfiques

Sabut es de tots la varietat geográfica del nostre Regne; podem trovar-no des de vergers fins deserts, passant per zones montanyenques. Pero al referir-nos a la barraca hem de centrar-nos en les zones pròximes a la costa mediterrània, i mes concretament en les comarques en terra rica i fértil.

Per tant les influències geogràfiques en la barraca son ben fàcils de pensar: nos les trobarem en zones planes, en terra apta per conrear, i per supost en bona quantitat d’aigua si no de forma natural, gràcies a la ma de l’home.

B) Geològiques

En les zones en que hi ha barraques no trobem marbre, ni granit…, a soles tenim la terra, fecunda terra, que sempre ha estat des de que Deu va crear el mon.

Per tant no nos pot extrañar gens els materials de que està feta la barraca: fanc pastat, o argila mesclada en pallús, adops o, mes modernament, en rajoles cuites al forn.

A mes, una construcción tan humil no podía pensar en atres materials mes nobles, i mes no tenint-los.

C) Climàtiques

El Regne de Valéncia està comprés dins de la zona calit-templada de la Terra, i, per això, disposem d’un clima ideal, no sols per a viure, sino per a una gran quantitat de cultius.

Segons anem penetrant cap a l’interior del país el clima es fa mes rigorós, per no ocorre açò en les zones costeres, en les qua apenes existixen grans diferències de temperaturas entre les màximes de l’estiu i les mínimes de l’hivern.

Esta classe de clima correspon a una gent poc “casera” entre cometes, i tal vegada el millor eixemple siga l’home mediterrani.

La delicadea del nostre clima (sempre referint-nos a les zones on s’assenten les barraques), no fa necessari construir grans cases en murs forts i ben aïllats per a aguantar tot l’hivern, ya que la major part de la vida es fa en l’exterior i la casa a penes s’utilisa per a menjar i dormir.

D) Socials

La barraca naix com a fruit d’una necessitat vital d’un grup de gent treballadora, humil que ha de guanyar-se el pa que menja.

No hem d’oblidar que el treball de la terra sempre havia estat considerat molt baix, sent els que ho feen de les últimes capes de la societat. Així que no podem extrañar-nos de la simplea, o millor dit, de la funcionalitat de la barraca; res està de mes, tot te la seua utilitat…, la gent del camp no pot permetre’s atres luxos.

 

Fotografia presa del portal laciudadviva.org

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: