La Casca de Reixos: el ‘roscón’ dels valencians

La Casca és un dolç de massapà (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l’anguila valenciana. La farcidura està feta de moniato confitat, encara que hi ha qui ha innovat afegint ull o ingredients com a merengue i canella.

La casca també és presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la cuina valenciana fet de rovell d’ou, melada, cabell d’àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.

La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d’orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s’ha perdut la tradició.

En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d’ell que havia deprés per a l’ocasio:

Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se’n
Pel seu camí.

Llavors, el rei li deixava els regals i se n’anava.

Les primeres referències ad este dolç es remonten al sigle XV. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del XX quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d’una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s’elabora solament una volta en l’idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.

Font: L’enciclopèdia

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: