La ciutat i la població de la Valéncia islàmica

Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 64

La majoria de les ciutats arabicovalencianes de finals del segle XII estaven rodejades per riques hortes perfectament irrigades. Al-Edrisí, referint-se a la ciutat de Valencia, senyalà que “les aigües del riu son utilment empleades en el rec dels seus camps, dels jardins, dels horts i en les cases de camp”, i l´erudit arap al-Al-Saqundí, que va escriure a principis del XIII Risala, obra que es un elogi de l´Islam espanyol, afirmà: “Valencia es famosa pels molts jardins que té, jardi d´Al-Andalus . La seua Russafa es u dels més bonics llocs de plaer de la terra (…) Entre els productes principals de la terra està el brocat valencià que es exportat a les regions de Magrib. No falten en ella savis, ni poetes, ni cavallers (…) Els seus habitants son gents de més pura conducta, de religiositat més ferma, d´amistat més constant i dels més compassius en l´estranger”.

Les ciutats hispanomusulmanes es caracterisaven per l´absencia de planificacio urbanistica. L´espai s´organisava en funcio d´uns quants eixos que tendixen a encaminar-se a la mesquita major. No hi ha carrers propiament dites sino carrerons que s´entrecreuen laberinticament. La ciutat musulmana tenia un creiximent anarquic, en vials curts, estrets i tortuosos, junt en carrerons sense eixida i escas numero de placetas, configurant un traçat caotic. La ciutat es dividia en barris, atenent a la diversitat d´etnies, oficis i religio dels seus habitants, si be predominaven les raons d´indole funcional. L. Torres Balbás atribuïx esta absencia de planificacio urbanistica a la falta de regulacio, presentant un contrast en la infraestructura romana o visigoda que imposaven una direccio determinada “cardo-decumanus”.

Precisar la poblacio de la Valencia musulmana, la seua evolucio i el fluix dels moviments migratoris durant el periodo almoravit i almohade es conjecturable, per pertanyer esta epoca a una etapa protoestadistica. Les noticies fragmentaries permeten apuntar que nomes uns milers de nous invasors ocuparien les terres valencianes durant este temps.

En la Valencia de finals del segle XI i principis del XII es detecta, pel desenrrollament dels nuclis urbans, que fon una etapa d´expansio demografica. En la segona mitat del segle XII, en els temps dels almohades, la Valencia amurallada ocupava una area de 44 hectarees, estimant-se que la poblacio de Valencia contaria en uns 15.650 habitants.

El numero de persones de la ciutat de Valencia “intramurs” en els anys previs a la seua capitulacio en 1238 oscilaria entre un minim de 13.500 i un maxim de 18.000, segons apuntaren Chantal de la Véronne i Torres Balbás. Per la seua banda Antonio Ubieto precisà que podria alcanzar fins els 24.000 si quantifiquem tambe la poblacio extramurs que vivia en els ravals de la ciutat i en un “habitat” dispers en les numeroses alqueries que rodejaven la ciutat; poblacio que gradualment fon canviant de religio i onomastica en el temps, be per conviccio o per conveniencia. Les dades que s´extrauen de l´estudi del Libre de Repartiment per a la ciutat de Valencia intramurs, estudiats per Mª D. Cabanes, confirmen que la major part de la poblacio va permaneixer, almenys l´any immediat a la seua conquista per Jaume I, residint en la ciutat i en els seus ravals.

La reconquista i repoblacio cristiana del segle XIII no implicarà l´exigencia d´expulsar als valencià-musulmans. Per a Honorio García, va existir un poble que va servir d´enllaç entre la ciutat sarraïna i la cristiana. La poblacio de la ciutat de Valencia la formaven, majoritariament, musulmans i cristians, que procedien d´un mateix orige, encara que tenien creencies distintes. Germà Colom ens va previndre, fa anys, de la “exigua colonisacio” i Joan Reglá subrallà que “els primers aragonesos i catalans de la repoblacio del segle XIII no passaven de ser una minoria molt reduïda”. Tant Huici Miranda com Mateu i Llopis coincidixen en la permanencia de la majoria de la poblacio autoctona i rebujaren la hipotesis del “buit demografic” de la ciutat i Regne de Valencia.

 

Image: Las Provincias.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: