La Festa del 9 d’Octubre en el Llibre del Ceremonial

La celebracio pels valencians, el dia de Sant Donis, de l’entrada de Jaume I en la capital del regne musulma de Valencia, conta en una llarga tradicio. Començà a celebrar-se d’una manera solemne per al primer centenari de la gesta, i ana repetint-se successivament, primer en els centenaris, despuix en diferents freqüencies, fins que a finals del s. XIX, en la visita al recent inaugurat monument al Conquistador en el Cap i Casal, es faria anual.

L’importancia d’esta data, que significà l’incorporacio al cristianisme i al mon occidental fon fonamental, i aixina la festa del 9 d’Octubre començà a organisar-se seguint tot un protocol que implicava, especialment, al govern de la Ciutat, aço es al Consell Municipal, i conjuntament tambe a diferents institucions civils, religioses i, com no, militars.

Llibre del ceremonial

Des del moment en que la Senyera Real es convertix en l’emblema protagoniste que presidix la festa -no debades representava al mateix rei- tot un ritual marcarà l’organisacio i el desenroll de la celebracio. Un protocol este que es troba recopilat, junt a uns atres, en el Llibre del Ceremonial.

Este llibre arreplega el conjunt d’actuacions, de reglamentacio –obligacions, assistencies i funcions- dels Jurats, Racional, Sindics, oficials i funcionaris representants de la Ciutat, aixina com de normes protocolaries. Es tracta d’un codex manuscrit que en 1696 havia acabat de redactar, i tenía preparat per a la seua impressio, Felix Cebrian Aracil, personage que ocupà distints carrecs en l’administracio de la Ciutat: Jurat en diferents ocasions, Racional (1695), Prohom del Quitament (1696), Sindic de la Cambra (1702), Administrador de Sises -imposts- (1705)…, i que prengue partit pel bandol borbonic en la Guerra de Successio, lo que feu quedara separat del carrec que ocupava per orde expressa de l’Archiduc i, encara que la contenda es resolgue a favor dels borbonics, mai va ser restituit en cap carrec foral degut a la mateixa abolicio dels Furs decretada per Felip V.

El mateix autor, en referir-se a la seua obra indica que no es tracta d’un epitom o recopilacio, sino d’un verdader espill en el qual les autoritats han de mirar-se i a on trobaran l’idea mes perfecta per a governar en prudencia. En realitat constituix tot un corpus que arreplega i fixa cóm es celebren diferents actes, festivitats, i com es resolien distintes situacions de caracter solemne o de representacio estamental.

Este llibre, dedicat a la Ciutat -Cap del Regne- es conserva en l’Archiu Historic Municipal de Valencia ciutat i constituix una joya per ell mateix, pero especialment per l’informacio que reporta en relacio a l’estatuts que havia de sarlvaguardar-se per als carrecs municipals quan actuaven com a tals i en representacio de la ciutat Cap i Casal. De fet esta denominacio -que denota l’importacia de la capitalitat en relacio a l’estat- apareix referenciada de manera destacada. Alguns historiadors en estudiar el text no dubten en calificar-lo com un manual per al bon govern.

La gran festa valenciana de la commemoracio de la Conquista cristiana no solament queda registrada en el Ceremonial, mes encara s’ilustra arreplegant la configuracio i el protocol que havia d’observar-se en relacio a l’exposicio de la Senyera i la processo civica que s’organisava. Set pagines -les foliades en els numeros 162 a 168- dedica a l’explicacio, en text i dibuixos, de la referida distribucio d’oficials, carrecs, milicia… que acompanyen a la Senyera des de la Casa de la Ciutat a la Seu. Queda reflectit tot el protocol que s’ha de seguir des del moment en que la Senyera es enarbolada en el balco -a les set de mati- per l’Archiver Racional, els actes dins la propia casa (missa, veneracio de la reliquia de Sant Jordi), l’organisacio de la desfilada precedida per la Real Senyera que es devalla mentres la Companyia del Centenar de la Ploma realisa la corresponent salva, la descripcio de l’itinerari, l’entrada a la Seu, la disposcio que alli ha d’ocupar -al costat de l’Evangeli, junt a la reliquia de Sant Jordi- i el lloc que han d’ocupar autoritats i carrecs, parroquies…, aixina com el recorregut que es fara per a tornar l’Ensenya dels valencians.

Juli Moreno i Moreno

Historiador

Publicat en el dossier de Convencio Valencianista el 9 d’octubre de 2013

Image portada: MUVIM

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: