La “Marcha de la Senyera”, uns acorts oblidats

Document del Rogle Constanti Llombart

Per Javier Navarro i Andreu

La musica sempre ha estat present en totes les cultures i civilisacions des de l’aparicio de l’Humanitat. En Valencia ha segut i es un signe identitari; les seues bandes i societats musicals son l’expressio mes constatable, pero hem gojat i gogem de grans compositors, interprets lirics i de musica llaugera, cantautors i, lo que es molt destacable, un riquissim folclor, sempre font inspiradora per a molts autors i molt diverses composicions.

En una de les tantes consultes a les hemeroteques hem pogut rescatar dos articuls sobre una mateixa tematica, els dos obra del gran musicolec que fon Eduart López Chavarri. En ells tracta de les marches heraldiques de la ciutat de Valencia; els titula “Els Clarins i Timbals de la Ciutat”, publicat en el munero 13 de Taula de Lletres Valencianes (octubre de 1928), i “Las marchas heráldicas de la ciudad de Valencia”, estampat en la revista Ritmo (maig-juny de 1933).

En concret nos parla de dos marches interpretades per lo que ell nomena “ministrers” municipals, grup format per tres trompeters i un timbaler, un conjunt l’orige del qual podría remontar-se als segles XVI i XVII. La primera es la “Marcha de la Ciutat”, en la que Chavarri senyala que, desventuradament, es possible s’incloguera alguna fanfarria final en epoca recent; esta peça rep tambe el nom de “marcha d’a peu” per eixecutar-la els musics quan el Consell de la Ciutat es desplaçava caminant. L’atra es la “Marcha de la Senyera”, nomenada tambe “marcha a cavall” puix era la que acompanyava a la Real Senyera quan esta era traslladada en vehicul o a cavall.

L’importancia del simbol valencià ha segut tan notable a lo llarc de l’Historia que sempre fon motiu de reverencia per a la ciutadania al vore en ell encarnada la seua singularitat com a poble. Un emblema que gojà de guardia especifica, el Centenar de la Ploma, que ha segut cantat i lloat pels poetes i que, atenent a lo que nos diu Chavarri, gojà, no d’una, sino de dos marches musicals especifiques que l’acompanyaven en els seus trasllats.
El musicolec indica en els articuls citats que no coneix de l’existencia de partitures escrites d’estes peces i que, segons l’informacio a que tingue acces, la transmissio de les melodies ha segut oral; fon precisament ell qui feu les respectives transcripcions escoltant una volta i una atra la seua interpretacio, revisant cada nota per a no cometre error.

Reproduim les partitures que ell escrivi reflectint la musica de les dos marches, encara que lo ben interessant sería escoltar-les. Per als que hagen pogut assistir en alguna ocasio a la Processo Civica del 9 d’Octubre o ad algun acte molt protocolari de l’Ajuntament de la Ciutat de Valencia, segur que tenen en la memoria la melodia de la Marcha de la Ciutat, part de les notes musicals de la qual foren incorporades pel mestre Serrano en l’Himne Regional o Himne Valencià.

Molt interessant sería recuperar els sons de la Marcha de la Senyera, i que esta melodia fora incorporada per a acompanyar-la en el seu desfilar pels carrers de la capital valenciana el dia 9 d’Octubre, el dia nacional valencià.

9 d’Octubre del 2019, dia de la Patria Valenciana

Mes informacio en: La “Marcha de la Senyera”


(Fer clic aci per a setir-la)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: