La Real Senyera de “El Piló” de Burjassot

Per Jesús Moya Casado

¿Saps que el dia 14 de decembre de 1980 va ser beneïda pel prevere mossén Ricart Puig la Real Senyera Valenciana que l’Entitat “El Piló” té en la seua sèu?

En el Nº. 0 del Bolletí Informatiu de “El Piló” ho descriu aixina:

“La Delegación del Grup d’Acció Valencianista “El Piló” de Burjassot, estaba falta y deseosa de tener en propiedad una bandera, copia lo más exacta posible, de nuestra senyera coronada, símbolo que representa y da personalidad a todo el Reino de Valencia”

Es va obrir una subscripció popular, sent el cost ràpidament cobert. Despuix d’obtindre el permís de l’Ajuntament, el carrer va ser tancat i es va alçar davant del local (carrer Fermín Galán i García Hernández) un carafal adornat per la floristería Rustic Hort.

La bandera medix 2,40 metros de llarga, i 1,40 metros d’ampla; l’asta, 2,50 metros, i la cimera 0,40 metros.

Com a madrina, va ser designada Adela García Oltra, delegada de Cultura de “El Piló” que es va vestir en el trage de molinera, propi de Burjassot. Va ser el padrí el President, Josep Domingo Cervera, que portava la brusa negra de llauro valencià. El senyaler fon Miquel Lázaro asistit pel chiquet Sergi Urbán; testimonis, Francesc Ferrandis i Josep Rueda.

A les 12, la senyera fon treta al carrer, en el Himne Nacional. El pare Ricart Puig digué unes paraules , i va beneïr la bandera. Seguidament la madrina va impondré al President Domingo l’insignia d’or de “El Piló”, i l’homenajat pronuncià unes paraules d’agraïment. Després parlaren Josep Rueda, el president de la Falla Mendizabal-Godella, Joan B. Cano, en representació del president de l’Agrupació de Falles de Burjassot, i tancà l’ascte el poeta i rapsoda Lluïs España, en una poesía que intentaba reflexar el sentiment de’angoixa i de ràbia del valencians d’aquells moments . Assitiren moltes persones de Burjassot , casi totes les comissions de falles vestits en el trage fester i “representaciones de Valencia, Bétera, Campanar, Godella, Paterna, Moncada, Silla y un largo etc.” Un coheter va tirar vintiun trons d’avis a modo de salva, i per acabar, es cantà l’Himne Valencià de Serrano i Thous, i es convidà a un modest esmorzar de cacau, tramussos, papes, olives, ví, cava i café. Per a guardar-la convenientement, se feu un armari en porta de vidre per a la bandera.

En les imàgens podem vore distints moments de l’acte.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: