La Real Senyera, primera bandera provincial d’Alacant

per Javier Navarro Andreu

El dia 1 de març de l’any 1931 es va inaugurar l’Hospital Provincial d’Alacant, en un acte que fon presidit pel President de la Diputació En Manuel Pérez i Mirete i el primer alcalde de la Ciutat d’Alacant, En Ricart P. de Pabil, sent recolzat pels alcaldes de Rojals, Crevillent, Santapola, Xixona, Ibi, Onil, Tibi, Busot, Castalla, Monòver, Novelda, Aspe, Monfort, Oriola, Pego, Vilajoyosa, Villena, Benidorm, Sella, Sax, Alcoy, Muchamel, Banyeres, Calp, Concentaina, Biar… aplegant a ser més 100 els alcaldes que es donaren cita en aquella jornada.

Despuix de l’inauguració de l’hospital es celebrà una solemne sessió extraordinària en presència de tots els alcaldes i ocupant els escans els diputats Esteve, Calvo, Sebastián, Soler, Grau, Ballesteros, Lassaleta, Albors i Pérez Marsá, per a proclamar la Real Senyera com a bandera de la província d‘Alacant, pero esta Senyera tingué la peculiaritat de posseir brodat l’escut de la província d’Alacant en mig de la bandera tal i com anuncià Las Provincias el 19 de febrer d’aquell any: “será declarada bandera de la provincia la “Senyera” de Valencia, con el escudo de Alicante”.

La sessió començà en un parlament del President de la Diputació que fon la més aplaudida de totes. En ella Mirete justificà l’adopció de la Real Senyera com a bandera provincial: “Recurriendo a la historia y para evitar la intervención de una nueva bandera se convino en la adopción de la Senyera ya que Alicante por pertenecer al antiguo Reino de Valencia tiene derecho a usarla” i animà a tots els alcaldes allí presents a “robustecer la personalidad de nuestra provincia, para que descuelle por si sola y no sea una simple tributaria de las demás que forman el Reino de Valencia”.

A continuació prengué la paraula l’alcalde d’Oriola N’Antoni Balaguer, proponent que tots els Ajuntaments es costejaren la Senyera per a que lluïra en els balcons de les cases consistorials alacantines, proposta que agradà molt i que fon acceptada per unanimitat.

També parlaren els alcaldes d’Alacant, el senyor Pobil, el d’Alcoy i En Florentino Eizabin, en nom de la prensa. Per ad aquell majestuós acte es designà a la bella senyoreta Maria Ballestero, filla del diputat provincial En Francesc Ballestero, com a padrina de la Senyera. L’acte culminà en l’interpretació dels himnes de Xixona i d’Alacant.

(Las Provincias 05/03/1931)

Les reaccions a este acontenyiment històric no tardaren en aplegar, solament quatre dies despuix La Correspondencia de Valencia publicava esta nota: “La societat Lo Rat Penat ha dirigit al president de la Diputació d’Alacant un entusiasta telegrama per l’acort d’adoptar la Senyera valenciana com a bandera oficial”.

A pesar de que en la majoria de periòdics d’aquella época que publiquen la notícia, parlen de “Senyera valenciana” o “Senyera de Valéncia”, en el periòdic alacantí El Día apareix una notícia en la que es pot llegir que la bandera que adoptà la província d’Alacant fon la “antiga bandera del Regne d’Aragó”. Açò pogué crear confusió entre els llectors, pero si se seguix llegint la mateixa notícia, el periodiste escriu que és la mateixa que “l’adoptada en les províncies de Valencia i Castelló” (25/02/1931), aclarint el dubte i podent afirmar rotundament que la Senyera que es va aprovar es componia de les quatre barres en franja blava i corona, afegint-li l’escut de la província d’Alacant. I es aixina que tan sols un any abans, concretament el 25 de Juliol de 1930 s’issava en l’Ajuntament de Valéncia la Real Senyera, acte al que acodí una comitiva de polítics alacantins, destacant l’alcalde de la ciutat d’Alacant, el senyor Mengual que pronuncià unes emotives paraules des del balcó al públic que abarrotava la plaça, deixant clar quina era la bandera que els alacantins sentien com a pròpia: “Vengo en nombre de Alicante a sumarme al homenaje que tributáis a nuestra Señera, a la Señera de la región valenciana”. També es deu ressenyar que el senyor Mengual besà molt emocionat la Senyera instants abans de que esta fora issada.

Ademés un atre fet que demostra l’amor d’Alacant a l’ensenya de la Pàtria Valenciana, és que la restauració que es realisà a la Senyera que es conserva en l’Archiu Municipal de Valéncia en l’any 1928 va nàixer en Alacant, de la mà del seu croniste Martínez Morella, que escrigué en el Diari d’Alacant el 21 de Decembre de 1927:

La Senyera, el glorioso emblema levantino cuya cimera no puede doblegarse (…) debe restaurarse pronto sin las preocupaciones de la tradición tan arraigado (sic). Los oros bordados y las franjas desvalidas por la acción del tiempo piden para la Senyera un lienzo de fondo (…) ¡La Senyera! Glorioso emblema (…) es el mayor orgullo de los valencianos”.

Pocs han segut els que han escrit sobre la Senyera aprovada en 1931 com a bandera de la Província d’Alacant, Fermin Juanto Manrique (Bandera del Reino de Valencia, p.78) i Antoni Atienza (La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians, p.416) parlaren sobre ella, pero se’ls va passar per alt citar que se li va afegir l’escut provincial a l’ensenya, pel contrari Javier Paniagua ( Diccionario biográfico de políticos valencianos: 1810-2005, p.435.) si que descriu tots els elements que componen la Senyera, coincidint tots en que la bandera tenia franja blava i no era una cuatribarrada.

Pense que els alacantins deurien recuperar la seua antiga bandera, ya que forma part de la seua història i segur que serviria per a unir una miqueta més els llaços en la ciutat de Valéncia, trencant eixe provincialisme estúpit que tant dividix als valencians.

Fotografia de la primera volta que la Real Senyera va ondejà en l’Ajuntament de Valéncia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: