LA RELACIÓ HISTÒRICA DELS VALENCIANS EN LA PÓLVORA

Transcrit del llibre “De soca i arrel. Falles i oficis tradicionals valencians” de Juli Amadeu Àrias (L’Oronella i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, 2010).

La documentació que ha aplegat als nostres dies justifica la gran afició dels valencians a la pólvora des del segle XIV. El dia Sant Donís -9 d’octubre- se commemora, des de 1338, l’entrada del rei Jaume I en el Cap i Casal (1238). Es tracta de la festivitat mes antiga i important del Regne de Valéncia i, com a tal, des del segle XV, els valencians adoptaren la costum de disparar ‘piuletes’ i ‘tronaors’ des de les teulades de les cases i des del Micalet. Posteriorment, quan se prohibiren estos dispars, els pasticers crearen uns dolços que adoptaren la forma d’aquells artefactes pirotècnics i que es mengen, encara hui, en Sant Donís.

En el Cap i Casal, durant les primeries del segle XV, s’entengué tant l’us dels ‘coets corredors’ que el Consell de la Ciutat prohibí que estos s’encengueren en la nit de Sant Donís. Això ocorrira, concretament en l’any 1412. Pero la seua populoritat no disminuí en absolut com a conseqüència de les restriccions municipals. Tant és aixina que, en 1469, els jurats (1) ordenaren la fi de la fabricació i venda de coets que tenia lloc en el carrer del Trench, al costat de la Llonja de la Seda.

En l’actual plaça dels Piñazo de Valéncia hi ha constància, en les postrimeries del segle XV, de l’existència d’un depòsit municipal en el qual es guardava la ‘pólvora de tro’ i paper de Xàtiva per a la fabricació de coets. Esta pólvora i la d’unes atres classes estava destinada a l’us per part de l’eixèrcit i de la ciutadania.

L’historiador i professor Daniel Sala explica que en la ciutat de Valéncia existia, des del segle XIV, un gran prostíbul “en un raval situat al nort de la moreria, que ocupava l’espai urbà als voltants de la parròquia de Sant Miquel i actual plaça de Mossén Sorell; separat de les antigues muralles de la ciutat per un ramal secundari del riu Túria que aprofitav com a abucador (…) fins que, en motiu de les hostilitats entre Castellaa i la corona d’Aragó, Pere el Cerimoniós decidira alçar nova muralla, en 1356, que abraçara dins dels seus llímits als ravals que s’havien format al voltant de la ciutat (…) Les casetes del bordell, aïllades unes de les atres, en hortet a les esquenes, formaven carrers i estaven rodejades d’una chicoteta tàpia; eren d’un sol pis i única finestra damunt la porta. A l’interior del bordell, tavernes i posades eren els llocs d’espai on el vi, joc, ball i música donaven el seu to, encara que sempre vigilats pel Justícia criminal que tallava tot abús dels hostalers i mals comportaments de la clientela”(2). En tancar-se el prostíbul, en 1681, el Consell de la Ciutat acordà traslladar allí el depòsit municipal de pólvora; concretament a un edifici creat ex professso. Des de llavors, en les antigues casetes de les prostitutes s’ubicaria als polvoristes. Cap d’estos polvoristes no podria dispondre ni almagasenar més de huit lliures de pólvora. En aquell espai -que durant tants anys fon la ‘pobla de fembres pecadrius’- estigué el depòsit de pólvora fins a 1758; any en que es traslladà a Paterna degut a la reurbanisació de tota la zona.

A finals del segle XII se constituí el gremi de Coeters, baix la protecció de Santa Bàrbera i Sant Antoni Abat o del Porquet. En comparació en uns atres gremis, els Coeters no disponien de casa gremial, havent-se de fer les reunions en la casa del clavari de l’ofici i els cults als seus sants patrons tenien lloc en l’iglésia que triava la junta anual.

Com dia Ariño, en les Falles la pirotècnia s’introduïx de formar més o manco regular en el segle XIX, a exepció del citat 1886 en que no hi hagué ni Falles ni fòcs perque l’Ajuntament establí un impost de 60 pessetes de l’época que no pogueren pagar els fallers. Tenim constància que, només un anys arrere, en 1880, es produïa un dels primers accidents en material pirotècnic que hi ha documentats en relació a les Falles. Es tracta de dos dònes que resultaren ferides per les traques durant la cremà de la Falla del Tros Alt o Tossal i que hagueren de ser traslladades a l’hospital en ferides de diversa consideració.

(1) En época foral, els jurats eren els responsables del governs municipals.

(2) SALA, DANIEL: “Aspectes sanitaris en la Valéncia foral” dins de Medicina i lliteratura: diàlecs sobre una simbiosis enriquidora. Aellva i L’Oronella, Valéncia 2006, p 62-63.

Pots conseguir este llibre en DISTIVAL.

 

Image: Colegio Mayor Ausias March.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: