La Veloz-transport. Un proyecte de Constanti Llombart

TREBALL REALISAT PEL ROGLE CONSTANTI LLOMBART

Introduccio

Una faceta practicament desconeguda de Constanti Llombart es la d’inventor, segurament perque el seu invent no passà de ser un proyecte; pero sí, l’home polifacetic de la renaixença valenciana entre les moltes iniciatives que dugue avant figura la d’un invent que patentà baix el nom de “La Veloz-transport”.

Coneixiem de la seua existencia perque en algunes biografies de Llombart se cita esta creacio, pero no haviem tingut oportunitat de saber en qué consistia o si realment existiria un document que corroborara eixes afirmacions. Mentres estavem elaborant el llibre Llombart, homenage, quan practicament estava a punt d’entrar en imprenta, un investigador, Alfons Vila, nos confirmà l’existencia d’eixa documentacio, indicant-nos que es trobava, aixina ho recordava ell, en el fondo Almela i Vives que es conserva en la Biblioteca Valenciana.

Rapidament nos interessarem pel tema i, si be es cert que arribavem tart per a incorporar-lo a la publicacio que estava en marcha, decidirem investigar. En una de les diverses visites a la dita biblioteca, en la que haviem de consultar un atre document que es conserva en el mateix fondo –en este cas referit a Blasco Ibáñez–, li ferem saber a la funcionaria que nos atengue l’interes que teniem en vore si localisavem alguna documentacio referida a Llombart, puix, a banda de la noticia de la que erem sabedors, buscavem alguns atres escrits que Almela i Vives haguera pogut recopilar i que tractaren del personage, la seua obra o alguna de les personalitats que en ell se relacionaren. Nos sorprengue quan als pocs minuts tornava en un document que, per estar revisant en eixos dies la catalogacio del fondo, recordava i tenía a ma i, ¡sorpresa!, es tractava de lo que en afany haviem volgut conseguir per varies vies: el proyecte de la “Veloz-transport”.

El document consta d’un total de 14 fulles. A la portada li seguixen les fulles paginades de la 1 a la 10, en paper celulosa y manuscrites a tinta, en les quals se desenrolla el proyecte-invent. En les paginades de la numero 11 a la 20, en tela tractada, estan els dibuixos, firmats per Josep Sanmartín i Aguirre: un total de set figures sobre les diferents peces i elements que es precisaven per al correcte funcionament del mateix. Com a curiositat, s’observa un bot de la pagina 13 a la 18, faltant de la 14 a la 17. Sobre l’absencia d’eixes dos fulles nomes podem especular: ¿contenien alguns dibuixos mes finalment descartats per innecessaris?… Siga com siga, realment les figures a la que se fa referencia en la part descriptiva están totes i, aparentment, no falta res.

Llombart es propon en la Veloz-transport una manera rapida i barata per a transportar liquits: vins, derivats alcoholics o oli, des de les zones productores en el nostre Regne –encara que no se proyecte en exclusivitat per a Valencia–, situades en l’interior i sobreelevades –el desnivell era un factor important per al funcionament adequat– respecte de les zones costeres, aço es, fins als llocs d’envasament i comercialisacio, be interna o per a exportacio. Aixina, pretenia conectar les arees a on se cultivava –i encara se cultiva– i es trobaven els productes –que previament havien de passar per una fase d’elaboracio– en els ports i llocs d’embarcament.

Com el proyecte se transcriu en la seua integritat, no cal explicar molt mes sobre cóm pensava havien de ser les conduccions, els materials, els recipients o les piles que deurien construir -se, una en la capçalera i l’atra en el lloc de recepcio, aixina com tota una serie de requeriments de vigilancia i personal especialisat que garantisaren el correcte transport.

Sobre la Veloz-transport el propi Almela ya escrigue un articul a on desentranyava el proyecte; ho feu per a la revista La Semana Vitivinicola, una revista especialisada sobre el cultiu de la vinya i els caldos, concretament en el numero extra 884-885 corresponent a juliol –semana del 20 al 27– de 1963. Provablement les caracteristiques de la revista, especialisada i dirigida a un sector molt concret, feu que no se reparara massa en est articul. Fins al moment d’haver tingut acces al fondo Almela i Vives no haviem trobat cap prova fefaent d’ell.


Ara fem public este document, transcrit, per al seu coneiximent, per a descobrir una faceta mes de Llombart, i ho fem gracies a la colaboracio de qui nos facilità la pista i al personal de la Biblioteca Valenciana que nos proporcionà l’acces a la documentacio.

SEGUIR LLEGINT L’ARTÍCUL


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: