La vila de Vilafames

Per Marivi Ferrandis i Olmos (Revista Renou-Associació Cardona i Vives)

Cap a l´interior de la provincia de Castello – a la comarca de la Plana Alta – s´hi troba dins d´un paisage relativament montanyos una vila de 1.400 habitans anomenada Vilafames i els seus habitadors, vilafamers o vilafamesins.

El terme municipal s´esten a ponent de la rambla de la Viuda – limit en l´Alcalatén, la vall de la qual es ocupada a l´extrem meridional per la cua del panta de Benadressa – entre el Gaidó (481 m. d´alt.), la serra Balaguera en el pic de la Penya (799 m.) per la banda de migjorn, el tossal de Mollet (704 m.), i la serra de Moró (594 m.) – dins la serra del Portell – i el curs de la rambla. El sector nordest del terme forma part del pla de l´Arc, que es drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i de Moró, i per la dels Estrets, afluent per
l´esquerra de la rambla de la Viuda i resultant de l´unio de les anteriors.

En relacio al relleu cal destacar tambe per la banda de ponent el tossal Gros i la Talayota. Aixi al pla de l´Arc hi ha les millors terres de conreu. A la vora de la rambla de la Viuda, nomes hi ha sectors plans al nort, al limit en la Vall d´Alba – plans de la Barona i de la Fenosa – i al sur els plans de Moró i de Flors.

Se´n despren, per tant, que els cultius tradicionals de secà – principalment vinya, armelers i garrofers i, tambe pero de menor importancia, algunes pinedes i terres de regadiu – hi hagen predominat logicament fins a les darreries dels anys sixantes o primeries dels setantes. A l´actualitat la base de l´economia consistix en els cultius de regadiu i armelers i industria, sobretot ceramica.

El municipi incloïa tambe els pobles de Sant Joan de Moró i Vall d´Alba – segregats al 1990 i 1925, respectivament – i encara inclou hui els llogarets i caseries de la Basseta, la Correntilla, el Mas de Flors, el Mas de Mollet, el Mas de Moró, el Pla de Lluc i el mas d´Avall.

La vila (de 391m. d´alt.) s´assenta damunt d´un contrafort septentrional de la serra Balaguera en el pic de la Penya (779 m.) a migjorn. Al capdamunt hi ha el Castell de Vilafames, en basaments de temps musulma i inclus mes antics, presenta modificacions de molt distintes, les ultimes de les guerres carlistes. En l´actualitat està restaurat i conserva gran part de la seua antiga estructura. En el castell s´aprecien tramades de muralles i dos torres caracteristiques.

Tambe trobem l´esglesia vella i la part mes antiga de la vila, atre temps mig abandonada. Els carrers son costeruts i devallen fins al barri nou. Hi ha tambe l´esglesia parroquial – l´Assuncio – la qual fon construida a partir de 1578. Se conserven pintures al fresc de J. Oliet i quadros de Josep Ferrer.

El palau o casa del Batle – edifici gotic del segle XV -, s´instalà al 1972 un Museu d´Art Contemporani, promogut per Vicent Aguilera i Cerni, que conté al voltant de 400 obres d´artistes d´avantguarda de l´estat espanyol, com ara Miró, Chillida, J. Renau, Equip Cronica i Genovés, entre atres. De la mateixa manera tambe es interessant el Museu del Vi i el de l´Historia.

Com a llocs d´interes cultural citarem tambe l´esglesia de la Sanc, la de Sant Ramon i l´ermita de Sant Miquel Arcangel, interessant edifici del segle XVII, al qual es dirigixen els veïns en romeria el quart dumenge de Quaresma.

L´orige de la vila es pot situar – d´acort ab les troballes de l´anomenat homo erectus vilafamensis – a l´epoca del Pleistoce Mig. Les primeres manifestaciones artistiques apareixen en les pintures esquematiques de l´Edat del Bronze.

L´etimologia del toponim Vilafames ae Vilafames < Vinafames (Vin- [arab Ibn `fill de´]) > Vina-/Vila- (per dissimilacio de nasals) < Iben al-Hamîs, i.e. Beni-Hamez (cf. p.e. Vinaros < Iben ´ArÙs ´nom propi personal´; tambe Vilamarchant < Iben al-mar_âni ´el (poble) de les dos marjals´ ae en fa palesa la presencia musulmana.

Les primeres dades historiques que se´n coneixen es remonten al temps de la
conquesta – a l´any 1238 -, data en que la vila fon otorgada a Ramon Berenguer d´Àger. Retornada a la corona, Jaume I otorgà carta de poblacio al 1241. El lloc fon adquirit mes tart (1264) pels hospitalers en virtut d´una permuta real de la vila musulmana de Beni-Hamez ae i.e. Vilafamesae per la vila d´Olocau del Rei,duta a terme per Jaume I. Al 1317 passà a l´Orde de Montesa, i fon al 1635 quan tornà a ser patrimoni reial – governada per un batle fins al 1835 -, any en que els mateixos veïns de Vilafames en compraren la propia jurisdiccio, alhora que els montesins es reservaren el dret d´habitacio sobre el castell. La seua situacio estrategica ha fet a Vilafames important a lo llarc de l´historia, tot representant el paper de plaça forta en les guerres carlistes, rao per la qual està mig enrunada.

A 24 km. de Castello de la Plana i a 91 km. de Valencia, el visitant podra trobar sense cap dubte encantadors parages interessants des del punt de vista botanic i geologic, d´entre els quals destaquem el Clot i la Font de les Piques, el cabdal de la qual cau en cascada a set piques que arrematen en dos basses, lloc precios des d´on es divisa el Pla de l´Arc.

A mes de tot aço i si despres de tant de camejar esteu famolencs i assedegats, teniu a la vostra disposicio tot un conjunt de restaurants que vos oferixen una variada gastronomia basada en productes autoctons com ara l´olla, el tombet i els embotits i pasticets de moniato. I si a mes, tot aço ho banyeu en l´afamat vi de Vilafames, no en podreu demanar mes.

Bona visita i bon profit.

Image: Castellón Virtual

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: