Quan tota Xàtiva reclamà que en l’Ajuntament estiguera la Real Senyera

Per Javier Navarro Andreu

El dia 20 de juny de 1981 es vixqué en Xàtiva un dels dies mes importants i emotius per al valencianisme cultural, entorn a 6.000 persones ixqueren als carrers de la ciutat socarrada per a reclamar un Estatut d’Autonomia digne per al Regne de Valéncia i per a defendre la nostra gloriosa Real Senyera.

L’acte trencà tota oficialitat, i es transformà en una festa de valenciania, on es respirava pels quatre costats germanor. Els més jóvens abanderaren l’acte en càntics com: “A Madrit yo no vaig a pactar l’Estatut… que els partits centralistes a Valéncia han venut”, alternats entre l’Himne de Valéncia i cançons populars valencianes.

Davant dels milers de persones intervingueren en magnífics parlaments, l’historiador Vicent Giner Boira, el poeta Anfós Ramón García i el president del Grup d’Acció Valencianista, En Pasqual Martín Villalba. Entre vítols i aplaudiments  per les paraules plenes de patriotisme, s’inicià la manifestació pels carrers de la ciutat, contant en personalitats històriques del socialisme xàtivenc.

Molts balcons lluïen la Real Senyera, tot lo contrari que la Casa Consistorial, on junt a la bandera de la Vila, penjava la quatribarrada, sent rebujada per la gent en crits de disgust i indignació. Xàtiva sancera corejà en eixe moment: “¡Fora eixe drap… i el burro que l’ha ficat!”.

En eixos moments molts dels assistents recordaren una atra manifestació que es va celebrar en el mateix sol on eixe dia estaven, recordaren l’acte Pro-Estatut de l’any 1933 en la II República, on als acorts de l’Himne Regional, fon issada la Real Senyera coronada en la Casa Consistorial on en aquell any de 1981, onejava la quatribarrada.

L’acte termine sense cap tipo d’incident i com digué el gran poeta Anfós Ramón en el poema que va llegir aquell dia:

 

“¡Amunt, Xàtiva, amunt! ¡Respira lliure

al crit de nostra justa independencia!

¡Amunt, Xàtiva, amunt! ¡Seguíx al poble

que vol ser valencià i al cel apunta

portant al vent Senyeres coronades!

¡Tu no pots caure en mans catalanistes!

¡Amunt, Xàtiva, amunt!”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: