¿Qué són els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia?

Els Jocs Florals han segut des de la seua creació un certamen poètic que té com a finalitat guardonar al poeta més notable dels que ad aquell concorren. Quedaren instituïts en una certa continuïtat per Lo Rat Penat, a instàncies de Constantí Llombart (el seu fundador), agrupant a distintes figures de la Renaixença. A partir d’esta data d’inici en 1879, els Jocs s’han celebrat anualment, i només en causes excepcionals se suspengueren, com succeí en els anys 1884 i 1890 a conseqüència de l’epidèmia del còlera en estos dos anys i durant el trieni 1936-1939, anys de la Guerra Civil.

En un principi se celebraren en la Fira de Juliol i en posterioritat foren traslladats al 9 d’octubre, dia en el qual es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valéncia. Normalment l’escenari elegit per a la celebració d’estos fon el teatre Principal de Valéncia, llevat dels que corresponen als anys: 1887 que es celebraren en el ‘Hort del Santíssim’, en 1892 en el teatre Apolo, en 1901 en el frontó Jai-Alai, en 1909 en el recint de l’Exposició, i en 1983, any en el qual els Jocs Florals complien cent anys, en la Llonja de Valéncia. Ne són tres els principals elements d’este certamen lliterari, com triple és també la trilogia que els presidix en la convocatòria de Fe, Pàtria i Amor: La Regina, el Mantenedor i el Poeta.

Dins d’un llarc periodo de temps la temàtica del certamen estava llimitada a la trilogia que els presidix, sent la Flor Natural el guardó més preat pels poetes; no obstant ya anirem veent cóm els premis van canviant des del seu inici o es van ampliant, els quals s’especifiquen en els cartells-convocatòria de cada any. Des del seu inici, els premis es dividixen en Ordinaris i en Extraordinaris. Els primers solen fer referència a temes poètics i els segons, quasi sempre en prosa, van dirigits a l’investigació històrica, llingüística, social, econòmica, etnològica… Els treballs, si no hi ha indicació expressa, poden estar escrits en valencià o en castellà. Dels premis de poesia, els més importants són:

– La Flor Natural: Tema i metro lliure.
– La Viola d’Or: Tema d’ aspecte moral o religiós.
– L’Englantina d’Or: Tema, l’exaltació de les virtuts i la grandea del poble valencià.

El poeta que conseguix en diversos certàmens estos tres guardons poètics, rep el títul de ‘Mestre en Gai Saber’; i els escritors que són premiats en tres treballs en prosa el de ‘Honorable escritor’. Des dels primers anys de celebració i fins a l’any 1982, el títul de ‘Mestre en Gai Saber’ s’obtenia en conseguir tres premis de poesia en la condició de que un d’ells fora la Flor Natural.També cal fer referència a dos celebracions importants d’este certamen lliterari:

– Les Bodes d’Argent dels Jocs Florals, en 1905. El President de Lo Rat Penat era Josep Mª Ruiz de Lihory, Baró d’Alcahalí. En esta celebració, Teodor Llorente dedicà una de les seues millors poesies a les 25 regines assistents. De la mateixa manera, es recitaren poemes d’unes atres ciutats espanyoles i de Provença.

– Les Bodes de Diamant, celebrades en els LXXV Jocs Florals, en l’any 1958. El president de lo Rat Penat era Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Els Jocs Florals d’est any tingueren un caràcter extraordinari, tant en la quantitat de premis i pel seu valor, com pel fet d’estar patrocinats pels Ajuntaments i Diputacions de Valéncia, Castelló i Alacant i pels ajuntaments d’algunes atres ciutats. També la Diputació de Barcelona participà.

L’acte protocolari es dugué a cap en el Teatre Principal i com era costum, l’alcalde de Valéncia, Tomàs Trénor Azcàrraga, II marqués del Túria, tancà la justa lliterària. A l’acte se li volgué accentuar el seu caràcter regional per lo que la Regina, en esta ocasió, estigué acompanyada per les regines de les festes de la Magdalena de Castelló i de les Fogueres d’Alacant, les quals ocuparen uns llocs destacats en l’escenari.   En són diverses les poblacions valencianes a on s’han celebrat i es celebren Jocs Florals, tenint tots ells característiques similars. L’àmbit d’estos és més local i, en moltes ocasions, aplegaren a dependre dels Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat.

Des de 1986, sent Regina Neus Colomina, es realisà un acte, ‘La Gentilea Floral’, que es complementà en l’organisat per a l’entrega dels premis de cada edició, en la ciutat o poble d’orige de la Regina. En el dit acte té lloc el mateix protocol i el mateix programa d’actes en general, en la diferència de que en lloc de llegir-se públicament la Flor Natural, es dona llectura del restant de les poesies que han segut premiades (Viola d’Or, Englantina, Accèssit de la Flor Natural, Poesia Festiva) i no es recitaren el dia dels Jocs Florals, dedicant ademés poesies als Sants Patrons del poble o de la ciutat de la Regina, a la mateixa localitat d’esta i a la seua Cort d’Amor.

Més información en http://loratpenat.org/

¡¡VOLEM ELS JOCS FLORALS EN EL TEATRE PRINCIPAL DE VALÉNCIA!!

Image: fallas y fiestas de valencia “la mecha”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: