¿Qué va passar per a que desapareguera l’indústria de la seda en Valéncia?

El gran escritor J.L. León Roca en el seu llibre “Constanti Llombart” editat per Lo Rat Penat en l’any 1995, al mateix temps que nos descriu la vida del poeta republicà de la Renaixença nos deixa excelents pinzellades sobre l’història dels valencians d’aquella época.

“Fins ara s’ha cregut que la desaparicio de l’industria valenciana de la seda es devia a la mecanisacio de les fabriques de filatures de Lyon i a la competencia del mercat estranger. En realitat pot dir-se que l’afonament de l’industria de la seda valenciana, es degue, en gran part, a l’inestabilitat del temps, al retraïment dels capitals i a una malaltia que va patir el cuc de la seda i que fue improductiu el seu cultiu.

En 1872 l’industria sedera española produia per valor de 100 millons anuals, sifra molt chicoteta comparada en França, en 800 millons de produccio i en Italia que alcançava els 1.200 millons de francs.

El païs que havia segut el primer productor de seda d’Europa passava, per gracia de les convulsions internes, a un lloc a penes estimable. El Govern del rei Andreu, conscient de la ruïna de l’industria de la seda, revitalisà esta momentaneament imporntant de Japo llavor de cuc de seda, que va vendre a preu de cost.

La collita de 1872 encara que es va mantindre dins dels llimitis d’una produccio normal. Pero sorgi l’inexplicable problema de les moreres. La passio homicida dels espanyols per destruir, va talar quants arbres trobà al seu pas. Els monts propencs a Valéncia havien segut practicament despoblats d’arbres. Quan no els incendis, quan no l’home, els monts quedaren pelats. Aço va originar un canvi revolucionari en el regim de pluges, puix va ploure torrencialment i les riuades prengueren carácter dramatic.

Els capitals valencians, sempre reservats i timits, ensajaren nous camins en les seues inversions. Deixaren estar l’industria de la seda en els seus 1.045 obrers i els seus tallers i ensajaren la seua timida aventura en la construccio de ferrocarril Valéncia-Almansa, Valéncia-Tarragona, mampreses en les quals no era del tot alie el ya mencional En Josep Campo”.

Image: Mètode

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: