Recuperem el Manifest Valencianiste de Vila-real

Per Javier Navarro i Andreu

En l’any 1983 per a commemorar, que no celebrar, la data històrica del 25 d’Abril de 1707, efemèrides trista per al Regne de Valéncia, ya que supongué la perdua de la seua autonomia política i la derogació dels Furs, el valencianisme jovenil prengué la ciutat de Vila-Real per a reivindicar les llibertats encara no recuperades des del 1707.

L’acte, que contà en centenars de jóvens aplegats de diverses localitats del Regne de Valéncia, fon convocat per Taula Nova Valenciana i en l’adhesió de Joventut 2000, Associacio Nova Germania, Joventuts d’Unió Valenciana, Grup d’Estudiants Valencianistes, Joventuts d’E.N.V – U.R.V., Joventuts “El Piló” de Burjassot i Joventut del Sindicat Valéncia de Treballadors.

L’acte transcorregué en un ambient festiu pero en una càrrega reivindicativa molt forta. Es va combinar perfectament les actuacions musicals, de dolçainers, rondalles, cantautors, en els patriòtics parlaments i en les interpretacions de l’himne “Vent de Ponent” i l’Himne Valencià.

El gran acte tenia un objectiu primordial abande de movilisar el valencianisme de la Plana Baixa, el firmar un Manifest Valencianiste, que gustosament i de manera unànim fon firmat per totes les associacions jovenils i que reproduïxc íntegrament degut a que el seu contingut esta en total vigència en l’actualitat:

“El Poble Valencià viu u dels moments mes greus i dramatics de la seua historia, puix a la seua progressiva perdua de consciencia i d’identitat colectiva, que ens fa als valencians presentar-nos com a un poble submis davant de qui ens perjudica i maltracta, cal ara afegir la greu crisis economica que ens afecta i a la qual son incapaces de fer front unes classes politiques locals mediocres, que se debatixen entre el sucursalisme i l’indiferencia per tot lo nostre, i que, a la fi, seguixen esperant que les solucions a tots els nostres problemes -en autonomia o sense ella- vinguen des de fora.

Juntament en aixo, les actuals estructures valencianistes i els seus elements mes significatius -salvat d’alguna honrosa excepcio- han segut incapaços d’elaborar un proyecte global i ambicios de revalencianisacio integral de la vida valenciana, proyecte que en la mida que alcançara a extrendre’s a totes les manifestacions de la societat, sense cap renuncia ni debilitat, fera front als numerosos problemes que se’ns plantegen, i que demanem alguna cosa mes que la simple reivindicacio d’uns simbols o l’enyorança passiva d’un bens per desgracia fa temps perduts. Ans al contrari, el valencianisme ‘oficial’, naixcut en bona part com a reaccio al catalanisme, incapaç de presentar un programa i una politica unitaria, oblidat o deixat pel cami bona part del seu sentit originari i basicament reivindicatiu, minvades les seues forces per les continues lluites internes i la desunio dels seus membres, alguns per desgracia mes atents a particulars encastellaments que als ideals que juraren defensar en un principi, i despullat de tota possible evolucio en els seus plantejaments, com es precisa de totes les corrents ideologiques universals, es presenta hui sumit dins d’una profunda crisis que fa estendre entre sos directes colaboradors el sentiment de desencant, derrota i frustracio.

Els moments actuals pels quals passa la societat valenciana i el moviment valencianiste, en particular, demanen de l’imperosa resposta d’aquells elements mes entusiastes i compromesos en l’honra revalensiadora I DE DIGNIFICACIO PATRIOTICA; aixo es, la JOVENTUT VALENCIANISTA.

Es arribada l’hora de que els jovens, oblidant les nostre diferencies i deixant a banda els individualismes esterils, mamprengam en profunditat la necessaria renovacio dins de les actuals estructures valencianistes, acostant progressivament els seus plantejaments i objectius a l’evolucio que la vida moderna, en el seu devindre, imposa. Pero cal que eixa revisio de valors es complixca obeint a uns criteris de progressisme i de nacionalisacio dels nostres sentiments, dotant al nostre moviment del degut cos doctrinal del que hui carix, i que es fa imprescindible si de veres volem dur a bon port els nostres ideals. I sobre tot, cal que eixa obra de dignificacio es faça atenent a criteris de valencianisme estricte, de PATRIA VALENCIANA PER DAMUNT DE QUALSEVOL IDEA, per quant que qualsevol mixtificacio del seu sentit originari nos durà a resultat semblants als que hui patim.

Es, puix, arribada l’hora d’intensificar nostra tasca, per a la qual es fa necessaria tota una revisio de valors, mampendre noves orientacions demostrades esterils les anteriors.

El nostre moviment ha de ser essencialment patriotic, i dirigit, no a la mera presencia obstruccionista o nostalgica, sino envers la construccio d’una nova Valencia mes lliure i mes digna, dins del conjunt de pobles peninsulars. Si tradicionalment Valencia ve ocupant un lloc secundari dins de la politica espanyola, si els interessos valencians no troben cabuda en l’actual estructura estatal, si les reivindicacions seues son rebudes en el millor dels casos en la mes completa indiferencia, quan no en el despreci, de dins mateixa del poble valencià ha de naixer un moviment patriotic i nacional, que clame al vent per l’injusticia en nosatres comesa i que faça retornar als valencians la DIGNITAT perduda per propi renunciament a tot lo nostre.

Franca, triomfalment, hem d’entrar de ple en una nova esfera de la nostra actuacio. A partir d’ara, els jovens valencianistes venim a ocupar un lloc cabal, que farem complir i eixecutar, perque de nosatres dependra la Valencia de dema.

Comencem, ya es hora, la lluita valenta i fanatica per la redencio de la Patria”.

Fullet de l’acte celebrat en Vil-Real el 24 d’Abril de 1983

Valencians, aboguem per un valencianisme estricte i formatiu, deixant de costat falsos valencianismes i regionalismes “bien entendidos”, que miren abans per Madrit i l’Unitat d’Espanya, que pel Regne de Valéncia. Encara que en un principi nos debilite i pergam gent, serà l’única forma de llevar-nos el llastre que nos impedix alvançar. Necessitem un base sòlida, que solament mire per i per a Valéncia. Necessitem coherència, organisació i unitat.

Treballant durament conseguirem formar a les noves generacions en un moviment positiu i atractiu, i en uns anys poder tindre un valencianisme sense intromissions del Nort o del Centre, preparat per a donar el gran bot a les institucions i a tots els àmbits de la societat valenciana.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: