Regionalistes; pero Valencians

Comunicat del Rogle Constanti Llombart

Regionalistes; pero valencians, es una conferencia pronunciada per Francesc Costell Ferrer en 1910 en el Centre Regionaliste Valentí. Hem pensat que el tema tractat era de suficient interes com per a publicar esta intervencio, editada en son moment, en la que tracta del regionalisme valencià. S’ha incorporat una breu contextualisacio historica i una biografia del conferenciant.

Contextualisacio

El text que se transcriu, d’un eixemplar que es conserva en Biblioteca Central de l’Ajuntament de Valencia, arreplega la conferencia que Francesc Costell pronunciava en 1910 en el Centre Regionaliste Valenti.


El valencianisme es mostrava prou actiu en les primeres decades del segle XX, i prova d’aixo son les publicacions i els actes que se succeiren, dels quals en son un un eixemple l’Assamblea Regionalista de 1907, la precursora conferencia de Faustí Barberá −vicepresident de Lo Rat Penat en el moment en que l’expongue− “De Regionalisme i Valentinicultura” (1902) −publicada en 1910 en el mateix titul−, l’Acte d’Afirmacio Valencianista (1914), la conferencia de Rafael Trullenque, “Nacionalismo valenciano” pronunciada en 1915, la propia “Declaracio Valencianista” de 1918 o els moviments socials i politics que se generaren en 1918 i 1919 per a constituir la Mancomunitat Valenciana o conseguir un proyecte d’estatut d’autonomia. En est ambient tambe s’ha de tindre en conte la creacio de la catedra de la llengua valenciana en l’Universitat de Valencia (1918) o els intents d’oficialisacio de l’idioma valencià en proces educatiu concretats en la mocio de l’alcalde de Valencia ciutat, Faustí Valentin, en 1918.

Si be es cert que moltes aspiracions quedaren frustrades per la falta d’un soport popular i politic que les consolidara i per la vinguda del regim dictatorial de Primo de Rivera, almenys nos han quedat documents com el que presentem aci que han d’inspirar als qui els lligguen i vullguen ser particips d’un valencianisme sense complexos, sabedors de que no estan orfens d’una teorisacio que parla d’amor a Valencia, de posar en valor els identificadors que la conformen com a poble i que, en general, no es rupturiste, mes be busca l’encaix de la diferencia en un estat que considera plural i conformat per pobles distints, sent el poble valencià un d’ells.

Al Rogle Constanti Llombart li satisfà oferir este discurs del que no es fa un estudi, ni tampoc s’ha volgut modificar la seua ortografia i lexic, puix considera que es millor que cada llector, en llegir-lo, traga les seues propies conclusions. Nomes una observacio: estos valencianistes, representants d’aquell valencianisme reivindicatiu de fa cent anys, actuaven sense complexos, i ho feyen convençuts de restaurar l’importancia que a la nacionalitat valenciana, a Valencia tota, li correspon entre els pobles peninsulars i europeus.

SEGUIR LLEGINT L’ARTÍCUL


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: