¿Sabies que el Regne de Valéncia estava organisat com una ciutat-estat?

VALÉNCIA, CIUTAT-ESTAT per Miquel Adlert i Noguerol (Revista del Grup d’Accio Valencianista, 3 de Giner del 1977).

El valor de la circumstancia ho deixà dit en frase celebre Ortega i Gasset. I la circumstancia de cada moment historic es imprescindible tindre-la present per a la perfecta apareciacio i la completa comprensio d’un determinat moment historic. La passada historiografia catalana feu desfiguracions historiques per frases lapidaries, com “la iniquitat de Casp”, o aduladores del jacobinisme catalaniste, com “confederacio catalano-aragonesa”, frases que han quedat per als catalans com a del “fet diferencial” de Catalunya. La moderna historiografia catalana (de la que s’alimenten els pancatalanistes valencians) acostuma -Vicens Vives al cap- desorientar usant una terminologia moderna que desfigura les exactes proporcions i les adequades caracteristiques del fet historic. Per eixemple, no pot dirse a la biga i a la busca dretes i esquerres respectivament.

L’actual nomenclatura politica (com atres nomenclatures) no s’ajusta a la realitat conceptual del preterit. Igual que els moduls actuals no son els del passat. Els moderns conceptes, per eixemple, d’estat, soberania, nacio, nacionalitat, etc…, com en general la tematica hodierna, no s’ajusten als antics i, per tant no poden aplicar-se a fets preterits. La ignorancia dels conceptes medievals (com d’atres coses) i l’alegre i desenfada senzillea per a assimilar les “adaptacions” historiques (per fe en quins les fan per seguir fosques consignes) es una de les caracteristiques dels pancatalanistes valencians.

Una cosa (entre tantes) que la massa dels pancatalanistes valencians ignora (alguns dels “santons” que no ho ignoren ho neguen) es que el Regne de Valéncia, es sa estructura juridica-politica, en realitat estava organisat com una ciutat-estat, i d’aci la denominacio “la Ciutat i Regne de Valéncia”. Tipo d’organisacio juridica-politica freqüent en l’Edat Mija, com es el cas dels estats italians: Genova, Florencia, Venecia, etc. I per aixo la identitat de nom de la capital i de l’estat. Én tota probabilitat inconscientment, pareix que respecte a Valencia ho configurà el Rei Don Jaume quan digue a Ferrando Dieç que primer volia conquistar la ciutat de “Valencia, e aixi haurem la galina e puys lo polets” (Cronica, 24).

Els que hagen assistit a una representacio de l’opera “Vinatea”, o tinguen el libretto (que esta editat) hauran sabut pel text (de Xavier Casp, musicat per Matilde Salvador) que Alacant, Alzira, Borriana, Castello de la Plana, Elda, Guardamar, Morella, Morvedre, Novelda, Oriola i Xativa, per a que les defengueren davant del rei, acodiren a les autoritats de la CIUTAT de Valéncia. I que els que s’encarregaren de la defensa del Regne foren els Jurats de la CIUTAT de Valencia, representant-los per a realisar la missio Francesc de Vinatea, Jurat de la CIUTAT de Valéncia.

I, sabent per l’opera qui es Francesc de Vinatea, hauran compres que Vinatea haja segut sempre el simbol de la valencianitat. Que, per aço, Vinatea es la demostracio de lo que incompresiblement busquen ara uns valencians dient-li “la identitat valenciana”, com si buscaren el Document Nacional d’identitat seu (que se’ls haguera perdut) per a saber la seua identitat. ¡Quin absurt! Compendran tambe perque en 1933, centenari del fet de Vinatea, li dedicarem unes jornades d’homenage els valencianistes, que sempre hem tingut a Vinatea com a la figura representativa del valencianisme. I hauran compres tambe que Vinatea no faça gracia als pancatalanistes, que li feren boicot a l’opera. I es que Vinatea es en la primera part del sigle XIV una demostracio contundent de tot lo que constituix la personalitat valencians, la “identitat” que busquem eixos cegos voluntaris, com son els que tanquen els ulls per a no vore, veent perfectament, perque no volen vore, millor dit, perque voldriem que no fora veritat lo que veuen.

I hauran compres igualment la… ho dire suau, “abstencio” de Catalunya que, interessad tambe en la qüestio perque les donacions reals afectaven tambe a alguna poblacio catalana, no es mogue; per a que Valencia li traguera les catanyes del foc. ¡Oh, Catalunya, meta ideal dels pancatalanistes valencians!

Per la ignorancia juridica-politica de l’organisacio estatal valenciana en l’Edat Mija, i per ignorar des de quan n’hi ha, com i perque son les banderes territorials (lo que he tractat en treball anterior) els pancatalanistes llimiten l’atribucio de la bandera valenciana regnicola: la tricolor blau, roig, groc, a la ciutat de Valencia, alegant una concessio medieval a la capital (i que fon tambe a atres poblacions) perque ignoren que TOT lo de la capital era del Regne, perque era per al Regne.

Perque la caracteristica valenciana de la Ciutat-Estat ha determinat sempre (d’açò pot fer-se un estudi extens i interessantissim) una “proyeccio” de la Ciutat sobre el Regne, com a conseqüencia d’una “apropiacio” que el Regne fa de les coses de la Ciutat. Dos eixemples recents: u de la festa de les falles i atre el vestit femeni de l’horta de la “Ciutat”. Els dos indiscutiblement originaris de la “Ciutat” i que s’han extes no solament per la provincia de Valéncia i les de Castello i Alacant, sino inclus a les terres, valencianes per la mes pura democracia: al voluntat de ser valencianes a traves de mes d’un sigle. Com de tant de mirar a Catalunya no miren a Valencia i no saben a penes d’ella, els dire que, aplicant el criteri que tenen sobre la bandera i sa atribucio medieval, els Furs (dels que com de la Generalitat, la majoria parla sense saber qué son) resulta que “només” son de la Ciutat de Valéncia. Perque, aço sense possibles discussio ni dubte, en 1240, el nucli primitiu dels Furs conegut per La Costum i tambe per Furs Vells, s’otorgà a la ciutat de Valéncia. Per a que es territorialisaren, com diem en la terminologia juridica; o siga, planerament: per a que s’extengueren a tot el Regne. I encara que tardaren sigles en la territorialisacio perque en els territoris de senyoriu no convenia als senyors, no hi ha ningu que sostinga que els tan nomenats com desconeguts Furs eren nomes de la Ciutat de Valéncia.

Deuen coneixer la Historia “veritat” de Valéncia, inclus fins els ultims anys, tots eixos que busquen “la identitat valenciana”, començant pels representantss parlamentaris de Valéncia, que, per cert ¿per qué imiten als franquistes en no informar ni donar compte a sos representants?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: