¿Sabies que en 1418 s’aprovà que es posara un rellonge en el Micalet?

Josep Alminyana i Vallés fon religiós, escritor i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l’Institut “Sedes Sapientiae” agregat al Pontifici Institut “Regina Mundi” de Roma.

Transcrit del seu llibre “El Crit de la llengua”:

EL RELLONGE DEL MICALET

Com ya se sap, la torre major de la Sèu, nomenada del Micalet, es començà a construir en 1381 baix la direcció i proyecte d’Andreu Julià. L’any 1402 apareix dirigint les obres Josep Franch, i en 1414, Pere Balaguer. La torre, sense contar l’espadanya, que és posterior, s’acaba l’any 1424. Per això diu el doctor Josep Lop:

“En lo any 1418, al temps que estava acabant l’obra del campanar de la Santa Esglesia Metropolitana de aquesta Ciutat, vulgarment dit El Micalet, reconeixent-se ser just que en una Ciutat tan gran i populosa com esta i hagues un rellonge que es sentis tocar les hores de qualsevol part de la Ciutat i encara de moltes parts de fora d’aquella, distants molt mes que dels arravals, es resolgue la Fabrica d’aquell entre los tunch (llavors) Bisbe i Capitol de dita Santa Esglesia i los Honorables Jurats, Racional i Obrers de Murs e Valls; i per a dit efecte acordaren aquells la concordia, en seguida de la qual se fabricà dit rellonge i al present se conserva aquell, lo qual es com seguix”. Per un document de 1378 sabem que el metre Joan Alemany en construí u que va ser colocat en l’antic campanari, en la galta de la Sèu recaent al carrer de la Barcella. Este rellonge fon reparat ñ’any 1407 per l’alemà Robert Melines.

En 1403, el jurats, per orde real, manaren construir una campana per a anunciar les hores. La colocació d’esta campana en l’àngul de l’última part edificada de l’antiga Casa de la Ciutat donà orige al nom actual del carrer del Rellonge Vell.

Segons el document transcrit pel doctor Lop, que du la data del 21 de febrer de 1418, s’acordà, entre el bisbe, el capítul catedralici, els jurats, el racional, els obrer de murs i valls i el síndic de la ciutat, que “sia fet un gran seny” una gran campana per a ser colocada “en la sumitat del campanar nou de la dita Seu” quan estiga acabat, i al present, “en lo sostre que hui es pus alt en son bastiment de fusta”.

Tant la campana com les obres devien ser fetes pels “obrers de Murs e Valls” i pagades de la seua “pecunia”, per a lo qual s’assignaren “mil florins pagadors el dia 1 de març de 1419 i el mateix dia de 1420 i 1421”.

Les hores calia que les feren sonar manualment, revellant-se “dues pesones idonees, de dotze en dotze hores”.

En lo referent ad este tema, només vullc mencionar les que afecten a Sant Lluís Bertran.

En el número 22 es diu expressament:

“Item, ab previsio feta en 26 d’agost de 1671 es doraren luminaries per les Canonisacions dels gloriosos Sanct Luys Bertran i Sanct Francisco de Borja, i en moltes altres ocasions”.

En el núm. 13 s’afig:

“Paregue just en lo any 1671 que, en les que es donaren per les festes dels gloriosos Sanct Luys Bertran i Francisco de Borja, se donassen al Senyor Son Carlos Vallterra”.

En el número 15 s’ordena que, “ademes de les luminaries extraordinaries que es donen en les vespres de Sant Vicent Martit, Sant Vicent Ferrer i Sant Donis, ara novament, per provisio feta el 7 d setembre de 1672, ne donen la vespra dels glorios Sant Luys Bertran, en la propia conformitat”.

 

Image: ViajeJet

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: