¿Sabies quin és l’orige dels Jagants i Nanos del Corpus?

Transcrit del llibre “La Musica en el Corpus de Valencia” de Joan Moraleda i Monzonis.

BALL DELS JAGANTS

Acompanyats com em dit abans per tabal i dolçaina, baix les notes de la “Chaquera Vella”, desfilen ballant quatre parelles de Jagants, en tradicional “fila india”, quatre homes i quatre dones, espanyols, turcs, gitanos i negres, que representen al mon, Europa, Asia, Africa i America.

Este gruo, significa que tots els pobles del mon des del mes gran al mes menut, rendixen adoracio a Deu en el Santissim Sacrament de l’Eucaristia.

Com a curiositat dire que els Jagants tenen una altura d’uns 4 metros i aproximadament pesen 75kgs.  cadascu. Hi ha diversitat de criteris referents al seu orige, ya que hi ha historiadors que diuen que son originaris de Valencia, uns atres que si de Castella, pero lo cert es que se te noticies de que en l’any 1372 ya ixqueren, els jagants, en la Processo del Corpus de Valencia. L’historiador Juan Corbín Ferrer en “Fiestas Valencianas: El Corpus” publicat el 17 de juny de 1990 diu:

“En cuanto a “Gegants i nanos” su presencia en nuestras procesiones se remonta a 1372″.

“En “Historia Vica de Valencia (Las Provincias)” en referir-se l’any 1589, diu textualment: “En la procesión del Corpus de este año hemos tenido una agradable sorpresa. Por primera vez han salido en la vistosa procesión cuatro parejas de gigantes, hombre y mujer con diferentes estilos: español, turco, gitano y negro. Se sabe que en 1371 salieron unos gigantes, pero no volvieron a salir más…”.

En Teodoro Llorente Olivares, en el seu llibre “Valencia, en referir-se al Corpus i concretament als jagants diu:

“no son indigenas de Valencia, esta moda vino de Castilla” i no feren sa aparicio fins l’any 1583.

En Manuel Carboneres en 1873, descriu un escrit signat, “De Valencia a cinc de setembre de 1588”, i dirigit a Pere Dasio, sindic de la Ciutat de Valencia diguent-li:

“Per a millor solemnizar la festa del Corpus, nos ha paregut fer gigants com se acostumen aqui en Madrit, Toledo y atres parts de castella y estan fetes les teles, y se han de fer los vestits y ornatos de aquells, y perque seran de alguna depesa y fentlos esta Ciutat, pareixera mal, no estiguessen en la perfeccio que los de aqui de Toledo y atres parts, nos ha paregut, que mestre Ferrando, ques persona que se enten de esta cosa, vaja a veure y enterarse de la manera que estan vestits y ornats los de aqui, perque vist exos, se puguen asi mes perfeccionar”.

Ya en l’any 1589, succeixen una serie de reunions a on pren cos la decisio de fer els Jagants; aixina tenim que el 18 de giner reunits els Jurats de la Ciutat, manifesten haver enviat a la vila de Madrit al mestre Ferrando per a que prenga bona nota de  tot lo necessari per a fer els jagants.

En abril reunits de nou acorden: “ha aparegut a ses senyories fer hui gigants i dos enanos…”.

Hi ha unes dates el 13 de maig de 1589 que en el Manual de Consell relata totes les dispenses fetes en la construccio dels huit jagants i els dos primers nanos.

Tambe tenim un escrit en els llibre d’Actes signat en la Ciutat de Valencia a 12 de maig de l’any 1589, on es fa l’inventari i memoria de totes les robres i adreços dels huit jagants i dos nanos que han fet per orde de la Ciutat.

La participacio dels Jagants en la Processo, lo mateix que dels Nanos, ha segut mol qüestionada, i s’ha tractat en mes d’una ocassio d’eliminar-los de la Processo.

En l’any 1780, per Real Orde, es feu un manament de que no anaren en la Processo ni Jagants ni Nanos, per a evitar irreverencia, orde que es cumpli l’any 1781, pero posteriorment ya eixiren, mes tart en 1793 una Real Orde tornava a negar l’assistencia d’estos grups, no eixint eixe any, mes els següents anys es burlava el manament i els jagants i nanos continuaren en la Processo.

En l’any 1860 un membre de la Comissio de Festes va propondre al ple municipal, l’eliminacio d’estos en la Processo, lo que no s’acceptà, lo mateix va succeir en 1862.

Resulta curios com a lo llarc dels anys han canviat els vestits dels Jagants. Es mes, la jaganta europea era el punt de mira del mon de la moda i la premsa detallava les reformes o modificacions que sofrien les seues vestimentes.

Aixina tenim que el Periodic “La Opinión” en 1862 criticava, atacant durament al sastre que havia cuidat la vestimenta dels huit jagants dient que mereixia la “Rechifla general” perque eren:

“el escándalo del mundo elegante y el blanco de las diatribad de los pollos u de las pollas atifforados”.

Les Provincies en 1877 tambe donava gran detall de la vestimenta i inclus dels pentinats que havien tret aquell any els huit jagants.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: