Sant Vicent Ferrer un home de pau

Per Javier Navarro Andreu

 

Estem en plena celebració de l’Any Sant Vicentí, ya que el pròxim 5 d’abril se celebra el sext centenari de la mort del sant valencià més universal, Sant Vicent Ferrer. L’immensa majoria dels valencians coneixen al sant dominic pels seus més de 860 milacres realisats durant la seua estància en la terra i que per sòrt tenim el plaure de reviure cada any gràcies a les actuacions que realisen els chiquets dels altars vicentins. Actuacions magníficament eixecutades i carregades de Fe, que fan que nos transportem a la Baixa Edat Mija i que per uns instants el Sant estiga parlant a través d’ells en la dolça llengua del seu poble, en la llengua valenciana.

Pero no solament Sant Vicent Ferrer va fer milacres puix ademés tingué moltes atres virtuts. Fon un incansable evangelisador, recorregué tota Europa a lloms d’un ruc divulgant la paraula de Deu, aplegant a convertir al cristianisme a 200.000 persones, d’estes 25.000 foren judeus i 8.000 musulmans, segons un estudi publicat recentment. Ademés, també fon un dels grans intelectuals de la seua época, eixercí de professor de filosofia i escritor, Catedràtic de Teologia en la Seu de Valéncia, Predicador General i fon el creador de l’Universitat de Valéncia, ya que en l’any 1410 va conseguir que es creara en la ciutat de Valéncia el Studi General, en la finalitat d’impartir en ell ciències, lletres i cànons, matèries dels àmbits civil i eclesiàstic, tal i com afirma el Doctor en Teologia, En Baltasar Bueno en una de les seues investigacions.

Pero una de les virtuts de major rellevància i potser la menys coneguda per la societat, és la de ser un home de consens i sobretot pacifiste, per això fon per eixemple l’home de confiança del Rei Ferran, gojant sempre d’un prestigi impecable i ocupant un paper decisiu en l’història mundial.

Sant Vicent demostrà sobradament esta virtut en episodis crucials per a la cristiandat, com va ser el Cisma d’Occident (1378-1417). Quan el catolicisme es trobava completament fracturat en dos, entre els partidaris del papa Urbà VI i els de el papa Climent VII, el sant fon l’elegit per Pere II el Ceremoniós per a tractar este greu conflicte. Treballà sempre des de la pau i el consens, sense flaquejar mai, intentà sempre buscar solucions per a que es resolguera este problema que pareixia interminable. Encara que fon partidari de Climent VII, la seua prioritat era la pau en l’Iglésia Catòlica i que tornara a estar unificada.

Pero este episodi històric no fon l’únic en el que Sant Vicent Ferrer demostrà ser un home de pau. Corria l’any 1412 i un greu conflicte aguaitava en la Corona d’Aragó, el Rei Martí I d’Aragó moria sense descendència directa i molts aspirants aparegueren per a ser successors de la corona, fins a sis. Davant esta situació insostenible buscaren al Sant per a que acodira en representació de Valéncia al Compromís de Casp. Vicent era l’eixemple a seguir i espill de tota religió per això el seu vot i les seues paraules influiren en tots els compromisaris, votant la majoria a favor de Ferran d’Antequera, solucionant este problema com sempre des de la pau i la democràcia. Este fet ademés marcà de manera important el futur de tota Espanya.

Sant Vicent Ferrer medià en molts atres conflictes tant en la nostra Pàtria Valenciana com per tota Europa, com be digué en un artícul el nostre arquebisbe de Valéncia, N’Antoni Cañizares: “Sant Vicent Ferrer va ser un mensager de la pau, un infatigable promotor de pau i de concòrdia”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: