Vicent Peris, l’agermant decapitat per Valéncia

Fullet de l’activitat “Tots els dies 9″ que realisa Convencio Valencianista.

Per Juli Moreno i Moreno

VICENT PERIS (1478-1522)

Vicent Peris, (Sogorp, 1478? – Valencia, 1522). Membre de Gremi de Velluters, formà part de la comissio gremial, organisme en el que fon elegit per a la revisio dels imposts. Va ser capità general de l’eixercit agermanat, durant la revolta de les Germanies i membre de la Junta dels Tretze.

Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats van mostrar fortes discrepancies internes, puix el moviment estava conformat per grups socials que tenien interessos distints i inclus, a vegades, contraposts. Vicent Peris fon un lider de la revolta, calificat per alguns cronistes de radical, que a la mort de Joan Llorenç -verdader ideolec de les Germanies i dirigent molt mes moderat- el va substituir. Peris es va opondre a qualsevol negociacio per a suprimir la Germania, arribant a expulsar de Valencia a Juan González de Villasimpliz, secretari de Carles I, en 1521, a qui se li havia encarregat pacificar la situacio. Vicent Peris obtingue dos grans exits militars en l’ultima fase de les Germanies, com a capità general de l’eixercit: la presa del castell de Xativa, el 14 de juliol de 1521, i la victoria en la batalla de Gandia, el 23 de juliol del mateix any, enfrontant-se al virrei Diego Hurtado de Mendoza, comte de Melito. Saquejà esta ciutat i feu diferents incursions per Denia, Vilallonga, Penagila, Polop i Ondara, llocs a on va impondre el bateig forços a gran cantitat de mudeixars.

El moviment dels agermanats pergue unitat, produint-se discrepancies entre els seus liders, lo qual els portaria a que les següents campanyes militars conclogueren en derrotes per ad ells, la mes sonada la d’Oriola i despres la de Morvedre. Peris, es feu fort durant uns mesos en Xativa, des d’a on tornà a Valencia la nit del 18 de febrer de 1522, en l’objectiu de reviscolar la revolta i evitar qualsevol negociacio, puix, des de la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada en el virrei.

En una desesperada aventura, Vicent Peris s’instalà en la seua propia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers del Cap i Casal, fins que l’eixercit, a les ordens del Marques de Zenete (virrei de Valencia), en la colaboracio de part de la burguesia local consegui posar sege al seu domicili i incendiar-lo. Peris acabà entregant-se. No tingueren pietat d’ell i, el 3 de març, vençut per les tropes reals, fon capturat i immediatament degollat; el seu cap fon arrossegat pels carrers de Valencia i clavat en el Portal de St. Vicent, mentres que el seu cos fon penjat pels peus en la forca del Mercat.

La capital valenciana li dedicà una plaça, rotulant-la en el seu nom, la qual cosa es cita en una providencia del Mustaçaf de 1659. Segurament, esta placa, estava situada prop del carrer de Gracia a on es diu que s’emplaçava la seua residencia, en el solar de la qual, despres de ser incendiada, s’ordena enramar sal. L’actual carrer Vicent Peris, rebe esta denominacio, substituint el rotul de C/ Galindo, per decisio municipal d’abril de 1969, i es una boca de carrer que dona a l’Av. Dr. Pesset Aleixandre, enfront de l’Av. Joan XXIII (zona Zaidia-Tormos).

Image portada: El cap de Vicent Peris mostrat al poble. Ilustracio de Josep Segrelles.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: