¡¡Volem a les Dames valencianes en sa casa!!

Per Javier Navarro Andreu

No hi ha valencià que no conega a la Dama d’Elig, antiga urna funerària considerada pels experts com la gran obra mestra de l’art ibèric. Escultura del sigle V a. C. que fon descoberta en l’Alcudia el 4 d’agost de 1897 per un chiquet de catorze anys cridat Manuel Campello i Esclápez mentres treballava en el camp.

Solament 26 dies despuix la Dama era venuda als francesos per 4.000 francs, transacció comercial que despuix de l’estudi realisat recentment per l’estudiant de Dret de l’UMH, Arantxa Lluna, s’ha demostrat de manera àmpliament documentada que esta operació se realisà de manera illegal segons el Còdic Civil del moment en el que es va descobrir.

La Dama d’Elig estigué en terres franceses durant décades, fins que després d’uns acorts entre governs, es va conseguir que l’escultura tornara a Espanya el 8 de febrer de 1941, pero de manera incomprensible, l’escultura es va quedar en la capital de l’estat, i no va tornar a la seua casa, Elig. Solament tornà a terres valencianes de visita fugaç en 1965 per a una exposició.

També és incomprensible, que la gran majoria dels valencians, no coneguen a la seua germana bessona, la Dama de Guardamar. Escultura ibèrica de la mateixa época trobada en el jaciment arqueològic de Cap de Lucero en l’any 1987 a apenes 30km del jaciment de l’Alcudia.

Esta Dama és més arcaica, en menys detalls i no tan bella com l’ilicitana. Es trobà en pijor estat, trencada per diversos llocs, per això es tingué que restaurar i treballar en ella casi tot un any. La Dama de Guardamar a pesar de ser del mateix periodo que la d’Elig, la primera te característiques de l’época ibèrica mentres que la segona les seues traces són més helènics.

Pero a pesar de tot les dos Dames són molt similars estèticament, podria dir-se que són “germanes bessones”, en lo físic per les seues similituts escultòriques i “ànimes bessones” referent al seu destí, ya que abdós no estan en la seua casa.

La Dama d’Elig com tots sabem a pesar de que la societat valenciana reclama una i atra volta que torne a la terra de les palmeres d’on mai degué de marchar, seguix estant en Madrit i ademés acompanyada d’alguna que una atra formiga.

Per un atre costat, la Dama de Guardamar té una miqueta més de sòrt, ya que es troba en el Regne de Valéncia, més concretament en el MARQ d’Alacant a pocs quilómetros del seu lloc d’orige, pero sense estar en la seua verdadera casa, en Guardamar del Segura.

Estes dos joyes històriques i de gran valor cultural, deurien estar en els museus aqueològics dels seus municipis, sent la peça fonamental d’estos i convertint-se en un gran atractiu per al turisme de caràcter cultural. ¡¡Volem a les Dames valencianes en sa casa!!

Image: Dama de Guardamar (marqalicante.com)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: