“Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira”

Es doctorà per l’Universitat de Valéncia en premi extraordinari. Durant dihuit anys ha segut professor universitari en Estats Units, concretament en l’Alverno College i l’Universitat de l’Estat de Florida, a on va atényer la màxima categoria acadèmica. Ha decidir usar el seus coneiximentes llingüístics per a defendre la dolça llengua valenciana.

Vosté va ser profesor universitari en Estats Units durant molts anys ¿Cóm li va anar en sa aventura amerciana?

Vaig estar 18 anys en els Estats Units. Primer estiguí tres anys en Milwaukee, Wisconsin, casi en la ralla del Canadà. Quan em parlen de fret m’enrecorde de Wisconsin. Després estiguí de professor universitari quinze anys en Florida. Vaig començar en l’escaló més baixet i acabí en el más alt: cap del departament d’Estudis Hispànics.

¿Quína impressió li va fer Estats Units com a païs?

Excelent. És gente sense una gran educació en cultura general. Ells no saben qui fon Miguel de Cervantes o William Shakespeare, pero conten en una gran educació política i democràtica. Vaig arribar en l’any 60, que fon el de les eleccions entre Kennedy i Nixon i no sabia qui dels dos m’agradava més. Yo no pensava que una campanya política puguera ser tan ajustada en les formes, tan comedida i tan dirigida a resoldre dubtes. Ara la cosa ha cambiat molt: en 2000 es presetaren Gore i Bush. ¡Quin descens en la talla política d’eixos homens en respecte als sixanta!

¿I quines coses negatives trobà?

Lo negatiu ha vengut en el pas del temps. S’ha perdut la correcció política i les formes en la televisió. En nivell baixà tant que es pareix als programes televisius sobre política en Espanya.

Parlan de política. Política i llengua van de la mà. ¿Creu vosté en això que diuen els polítics de que valencià i català son la mateixa llengua?

Dir que valencià i català són la mateixa llengua és una monstruosa mentira. És una falàcia, una falsetat que s’ha impost. El valencià està en un procés d’agonia que pot acabar en la seua mort. Hi havia un treblla de Kosh, que era especialiste en idiomes en crisis, que deya: “Cal tindre en conter que les lengües moren pels chiquets”. Una persona major no pot renunciar a la seua llengua, llevar que es deixe comprar. Pero al chiquet que encara no té una llengua, els mestres se li imponen. I el valencià està en mans del catalanisme en les escoles i el catalanisme en les seues mentires s’impon a l’ignorància del pobre chiquet de set anys.

En les universitats valencianes el nivell de catalanism és tal que si u vol fer una tesis doctoral defenent que el valencià no és català no pot fer-la.

Si. De fet, tinc amics que per a fer tesis aixina s’han hagut d’anar a Madrit o Saragossa perque en Valéncia ni preguntar-ho.

¿I cóm són les universitats d’Estats Units? ¿Tenen eixe nivell de sectarisme?

¡No! ¡De cap manera! En els anys 60, en motiu de les protestes contra la Guerra de Vietman, es va matar a quatre o cinc estudiants en Ohio. I això provocà revoltes en tot el païs. A pesar de la tensió i de la divissió d’opinions, no recorde una sola discusió violenta entre dos professors universitaris. Allí les diferències d’opinió se resolen de forma pacífica i serena.

¿Quina diferència hi ha entre els professors d’universit d’Estats Units i els de Valéncia? ¿Els professors d’alló passen de treballar una volta agarren la plaça de funcionari com els d’ací? ¿Es dediquen a fer política en les aules en lloc d’impartir una asignatura?

Allí no passa això. Hi ha una competència increïble entre els professors cosa que ací no hi ha. En general, el professor és un home en ambicions i que traballa be. En els tres o quare anys primers es pot despedir a un docent pero després quant tens el “tenure”, que és un títul que et concedixen pel teu traball ben fet, ya no poden despedi-te llevat que cometes un crim, tingues una relació sexual en una alumna o companyera de treball, o si pertanys a una secció comunista.

¿Per qué es decanta més vosté per escriure ensaig que per escriure narrativa?

Tenía una vintena llarga d’artículs sobre la Generació del realisme finsa la Guerra Civil. El meu camp era de Galdós a la Guerra Civil. Alguns foren publicats en revistes prestigioses d’Estats Units. A l’arribada a Valéncia, vaig escriure un ensaig per a defendre el valencià perque lo que estaven fent ací era un crim polític i moral d’unes dismensions monstruoses. La llingüística m’interessa molt, i per això em decante més per l’ensaig.

¿Cóm veu vosté en les escoles s’estiga fent apología del català o dels “països catalans?

A voltes pense que no hi ha volta arrere. Hi ha dies que estic un poc trist si pense que si tinc un poquet de sort me n’aniré abans de vore’ls triumfar i els meus fills els voran triumfant i els meus nets parlaran català. I els teus també. Uns atres dies pensa que la cosa està dificil pero no impossible. Torres més altes han caigut. Cal ser optimistes i tindre fe a Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.

¿Un pobre té lo que se mereix? 

Potser que si. Mosatros com a valencians mos he mereixem. Als catalans o als vascs no els hagueren fet aço. No mos hem defés com mos hauriem haver defés.

Entrevista de Valéncia Hui (Hemeroteca).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: