Els carrers de Madrit parlaren en valencià

Per Javier Navarro Andreu

El 20 de maig de 1997 fon un dia trist per als valencians. La Comissió d’Educació i Cultura del Congrés dels Diputats aprovava una llei en contra del sentir majoritari del poble valencià, en la que es reconeixia la falsa “Unitat de la Llengua” entre l’idioma valencià i el català, en la finalitat d’impondre este últim en el Regne de Valéncia i en Balears, una acció que atenta contra l’història com be recordà uns anys abans d’este succés, l’erudit i acadèmic de la RAE, En Torcuato Luca De Tena dient: “La noció de catalanisme com la llengua mare de la valenciana i de la balear és falsa històricament. Les manifestacions culturals baleàriques i valencianes són molt anteriors a les del català”.

Esta llei no naixqué des de terres valencianes o baleàriques, sino des de Catalunya. El corrupte Jordi Pujol des de CiU, junt en el Partit per l’Independència de Pilar Rahola i Esquerra Unida encapçalada pel diputat Felipe Alcaraz, foren els propulsors d’esta acció contra natura, contant en el respal i beneplàcit dels socialistes.

Votaren en contra d’esta llei el Partit Popular i el representant d’Unió Valenciana En Josep Maria Chiquillo, hui en dia membre del PP, es va eixir abans de la votació com a forma de protesta davant lo que va calificar de “atropell contra la llibertat i les senyes d’identitat del poble valencià”, pero estes oposicions tan fermes per aquells anys, se mostrà anys més tart que no eren sinceres, ya que el propi Partit Popular i CiU, pactarien anys mes tart per a crear una entitat acadèmica que reconeguera explícitament l’artificiosa “Unitat de la Llengua”, donant naiximent a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Pero mentres que en el Congrés dels Diputats, els polítics discutien de manera estèril i oportunista, els carrers de Madrit parlaven en llengua valenciana, 6.000 valencians vinguts de tots els racons del Regne de Valéncia acodiren a la capital d’Espanya, un dia laborable, per a protestar enèrgicament contra l’intromissió i violació que s’estava realisant a l’Estatut d’Autonomia i la nostra llengua.

Les mils de persones desplaçades es varen manifestar durant unes hores en el monument a la Constitució, despuix de corejar càntics a favor del valencià i desplegar una gran Senyera de 200 metros quadrats, els manifestants posaren rumbo cap al Tribunal Constitucional. Durant el trayecte es pogueren vore decenes de pancartes on es podien llegir lemes com: “Tota decisió presa sense consultar al poble: és dictatorial i fascista”, “¿Català? No, gràcies. El nostre idioma és el valencià”, “No mataré per Valéncia, pero moriré per ella”, “Universitat de Valéncia = Comissaris polítics”, “Idioma Valencià” o “El valencià expon, el català impon”.

Una volta aplegada la manifestació al Tribunal Constitucional els organisadors i membres del Grup d’Accio Valencianista, entregaren 100.000 firmes de valencians que exigien llibertat i respecte per a la llengua valenciana front a les estratagemes polítiques per part del pancatalanisme expansioniste.

Perque per molt que voten els polítics en les Corts, en el Congrés o en el Parlament, la llengua és del poble i el poble valencià ha dit reiterades voltes que parla i vol seguir parlant en valencià i no en català.

Portada del periòdic ABC del dia 24 de maig de 1977

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: