En el Sigle XVII Matheu Sanz diferenciava la Llengua Valenciana del català

Josep Alminyana i Vallés fon religiós, escritor i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l’Institut “Sedes Sapientiae” agregat al Pontifici Institut “Regina Mundi” de Roma.

Transcrit del seu llibre “El Crit de la llengua”:

La producció lliteraria del doctor Matheu i Sanz és ingent. Per tal de comprovar-ho, és prou fullejar les pàgines de les célebres bui-bliografies valencianes.

Per a satisfacció nostra, hem de dir que, tant en la biblioteca de l’Universitat Lliterària com en les atres biblioteques de la nostra ciutat, hi ha eixemplars de les obres d’est ilustre escritor valencià que es destacà per la seua preclara inteligència i per la seua constància en el treball.

No vaig a fer una relació de totes les seues obres, pero sí, en referir-me a la denominació de llengua valenciana, he de citar una de les seues producciones més importants: el Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae, obra que conseguí ser editada en vàries ocasions, no només en vida de l’autor, sino també deprés d’haver-se’n anat d’este món.

La primera edició és de 1654-1656. Esta extensa obra consta de dos volums. El primer, de 632 pàgines numerades i de 58 sense numerar, conté sis capítuls en les seues corresponents divisions. El segon, de 606 pàgines numerades i d’unes atres 52 sense numerar, està compost de huit capítuls convenientment dividits. Hi ha unes atres edicions, a partir de 1677, en un sol volum.

En el segon volum de la primera edició d’esta important obra, que tanta fama conseguí en el seu temps consta, potser, la primera formulació expressa de l’independència idiomàtica de la nostra llengua valenciana respecte del català.

En la pàgina 504 aduïx testimonis de gran autoritat sobre la diversitat de les llengües parlades en Espanya.

D’esta manera cita: “Reperi in Hispania linguas: veterem propiam. Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Hebraicam, VALENTINAM, Catalaunam…”.

Com es veu en esta relació, basada en un llibre antic, ya es parla clara i expressament de la nostra Llengua Valenciana. Després explica l’orige d’ella, i de colp, sense esperar-ho, fa la gran afirmació que, per haver eixit de la boca d’un profeta, cal pregonar-la ben forta en estos dies per a que la pogau escoltar els qui s’encaboten en fer-nos creure, a la “tragala”, que la nostra llengua és catalana.

Val la pena atendre a les paraules llatines del doctor Matheu i Sanz que no tenen pèrdua:

“At traducta ad catalaunos et nobis comunicats per nostros majores, succesive perpolita et elegantia imbuta fuit, ut hodie ab ea disntinguitur, speciem distintam consistuendo, sicut enim Castellana differt ab Aragonensa et esplendore, sic similiter Valentia a Catalauna”.

“Pero (esta llengua) duta als catalans i comunicada a nosatres pels nostres antepassats de tal modo alcançà aplegar a ser, a poc a poc, tan bonica i elegant, que, hui per hui, es diferencia d’aquella, constituint una espècie distinta: perque igual com la llengua Castellana es diferencia de l’Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana”. 

Crec que el testimoni és d’un valor absolut i el més clar de tots el que fins a hui s’han citat en llibres i artículs periodístics.

Per tant, qualsevol que siga la teoria que sostingam, ben be podem afirmar que, per a un autor de la categoria de l’eminent jurisconsultor, el doctor Matheu i Sanz, pertanyent al segle XVII, tan llunt de l’apassionament de la polèmica actual, la Llengua Valenciana diferix clarament del català “especiem distintam constituendo” i li és superior per la seua limpidea, esplendor i elegància.

Moltes coses més, i molt interessants, continua dient en les pàgines del seu llibre el doctor Matheu i Sanz, pero vullc acabar estes llínees dedicades ad ell llançant un fort crit a les consciències adormides dels valencians per a dir-los que ya és hora de despertar-nos. Valénci deu cuidar i honrar als seus hòmens grans i com ya dia el gran poeta llatí en tota justícia:

“¡Foleix Filius, qui Patriae estuduit, Patriae vixit. Vivat diu Foelix!”.

2 comentarios sobre “En el Sigle XVII Matheu Sanz diferenciava la Llengua Valenciana del català

  • el diciembre 18, 2017 a las 1:15 pm
    Permalink

    Hello there, There’s no doubt that your web site
    may be having web browser compatibility
    issues. Whenever I take a look at your website in Safari,
    it looks fine however, when opening in I.E., it’s got some overlapping issues.
    I merely wanted to give you a quick heads up! Apart from that, wonderful blog!

    Respuesta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: