En valencià s’escriu “Avant” i no “Endavant”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Avant (Del llatí vulg. *abante, de davant.)adv. Cap a la part anterior o de davant: S’ha d’anar sempre avant i mai arrere. / En un temps o espai pròxim, que està per vindre: Més avant parlarem d’unes atres coses. / En avant, posteriorment, en un futur pròxim: Més en avant estudiarem ortografia. / Precedit d’un adverbi en la preposició de, indica el moment o el lloc de partida a contar: De hui en avant treballarem millor. D’ací en avant el camí és millor. D’ara en avant descansarem els dumenges. // ¡Avant!, Exclamació per a animar o fer alvançar. // Tirar avant, loc. Seguir fent una cosa, resistir: Estava cansat pero tirava avant. Està malalt i tira avant com el primer. // Tira món avant, o món avant, loc. Acceptar una cosa a pesar de no estar del tot d’acort: No m’agrada la gent en la que treballe, pero tira món avant. // I avant, o avant i avant, loc. I s’ha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual té: Encara que és injust, paga i avant. No ho penses més, avant i avant. // I avant, loc. local. Només. // Avant i voga. loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missió…observ. Esta i no atra és la forma que des dels primers escrits fins a hui trobem en valencià. La forma “endavant”, pròpia del català, apareix en algun autor valencià a partir del sigle XX per influència del català normatiu. La documentació aixina ho mostra en infinitat d’eixemples: “… e respòs/ e dix: —«Anant avant que veuretz-o». Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoy. 1263. “… e les mesions que per aquels a demanar e a recobrar à feites ne d’aquí avant farà”. Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia. 1280. “Que de huy a avant nengun carnicer no gós tenir bestiar en la orta”. Manual de Consells de la Ciutat de Valéncia. 1326. “Més avant, pa e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria s’esdevendrà a deteriorar…”. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 1344. “E fom, anans que la nuyt fos escura, a Alfambra, e aquí sopam e feem donar civada, e anam despuys de la mige nuyt a avant”. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380. ” …no lexant-lo passar avant, devallà soptosament del temple on estava servint a la deessa Vestal…”. Antoni Canals. Valeri Màxim. 1395. “Aytal, yo veyg que vós parlau massa ab tal dona; yo vos man que d’ací avant no·y parleu”. ” “¡Avant, avant! ¡Anats a cenar al palau del rey!”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “…passant avant, mon delit és desfet, /e pas dolor fins que aquell restrench”. Ausias March. 1425. “E més avant per les presents al dit justícia de Sollana manam que personalment en la dita execució contra la dita dona no enanten en prejuhí del dit recós”. Llibre de la Cort del Justícia de Sueca. 1457. “Dix-me: «Boc çull, ¡tira’t avant!» “. Jaume Roig. Spill. 1460. “No passes avant, laugera ombra, que yo no m’espante”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques. 1460. “E més avant conquistà tot l’Imperi Grech cobrant-lo dels turchs”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...los quals pujaran ab mi ab multíssima glòria e seran d’açí avant ciutadans del realme de paradys. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.

Diccionari Historic del Valenciá Modern de Ricart García Moya:

avant, en “de tres díes en avant” (Cap. e ordenacions… en lo offici de Velluters, 1611, p.3)

avant, en “es diu d’ara en avant en lo Reyne de Valencia; y endavant en el Condat de Catalunya” (DECLLC)

avant “¡Au, cap avant!¡Fort en ella!” (Gayano Lluch, R.: Ni a l´infern, 1918, p.13)

avant “de hui avant troben / medicina que al contagi del tot lo atalle” (Morlá, P. J.: En alabança a Fr. F. Gavalda, 1651)

avant “en atalaya vaig a estar de hui en avant” (Lladró: La boba y el embobat, 1872, p. 6)

avant “pera que de huy en avant, com a…” (Bib.Val. XVII, F. 344, Consell General de Valencia, 19 dehembre 1630, p.6)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: